Quan arriben eleccions una de les coses que aflora més són els nervis. Tant de cara fora, o sigui, de mirar de contrarestar aspectes programàtics del rival, de mirar de convèncer el propi electorat, així com esgarrapar vots de qui han estat votants d’altres candidatures o indecisos, etc. I de cara dins: estar el millor col•locats possible per a tenir més o menys possibilitats de sortir.
Però el Camp de Tarragona té un personatge que sempre s’ha creuat pel camí dels socialistes ebrencs i no per a fer-nos favors precisament. Es tracta de Joan Ruiz qui, de totes, totes, vol anar de número dos al Congrés darrera de Francesc Vallès i pel davant de la Lluïsa Lizàrraga.
Ja fa molts anys, Joan Ruiz va ser l’artífex de la unificació de les federacions socialistes de la província de Tarragona i només la insistència dels ebrencs i la decisió de Pasqual Maragall va propiciar la tornada enrera i la creació un altre cop de la federació socialista de les Terres de l’Ebre.
I es clar, això deu suposar per ell un cop baix i ara mira de tornar-nos a esborrar.
L’argumentació que ha fet servir aquest “company” i que la federació socialista del Camp ha acabat fent seva, és molt simple: A és habitants, més càrrecs electes. Sense tenir en compte molts d’altres factors. Es veritat que l’Ebre té a Barcelona tres diputats: la Núria Ventura, el Joaquim Paladella i la Dolors López. Però la única que d’entrada va ser elegida diputada va ser la Núria. Els altres dos van entrar al Parlament després de dimitir qui anava de cap de llista, Xavier Sabaté i també l’Ignasi Carnicer. El primer és el Delegat del Govern a Tarragona i el segon és el “segon” i valgui la redundància, de la Conselleria d’Economia i finances pel darrera del propi Conseller Antoni Castells.
Per al Camp de Tarragona els càrrecs que tenen ocupant responsabilitats no hi conten. Només els electes!
Fins i tot un setmanari “amic” com és la Veu de l’Ebre, editorialitzava en el número que va sortir-ne ahir al carrer sobre la conveniència de que fos la Lluïsa la segona de la candidatura socialista per Tarragona. Potser hi ha qui creurà que no ve d’un lloc. Però les matemàtiques finals podent ser-ne determinants. És veritat que en aquest moments hi ha tres representants de Tarragona a Madrid, però després del 9-M quants n’hi haurà? El diari Público en una enquesta aquesta mateixa setmana ens seguia donant-nos els mateixos (tal i com vaig escriure el dimecres passat. Però com vaig dir això només són enquestes...
