80 km/h: canviar per progressar

(Article de Salvador Fuentes Bayó, tècnic en medi ambient de la Diputació de Barcelona)

Ahir un portaveu del Servei Català de Trànsit va indicar que el Govern català estava estudiant la reducció de l’amplada de carrils a les entrades a Barcelona, a la zona de velocitat limitada a 80 km/h, per assolir els objectius de protecció de la salut i del medi ambient, i per reduir l’accidentalitat. Avui un sector dels mitjans de comunicació ha posat el crit en el cel, opinant i propiciant debats basats en la desinformació, arran d’aquesta proposta. Una proposta que dóna alhora la possibilitat al transport públic de circular de forma eficient, i assegura el compliment d’altres polítiques derivades de la reducció de velocitat: menys accidents, menys congestió, menys consum energètic i menys emissions. En definitiva, es promoure la idea de oferir més benestar i una millor mobilitat per a tothom.



Es detecta una oposició al canvi d’alguns sectors que necessàriament s’ha de produir. Un canvi que per altra banda, troba consens entre tots els opinadors socials proclamen perquè és clar que la protecció de la salut de la ciutadania, la reducció de la mortalitat i de l’accidentalitat a la carretera, l’estalvi energètic i la promoció del transport públic avui són objectius compartit pel 100% de la població. Sorprèn que una mesura que s’explica des de fa cinquanta anys a les universitats --la reducció de l’amplada del carril impulsa els conductors a reduir la velocitat-- i que ha tingut un èxit tan contrastat als Estats Units, a molts països europeus i a les pròpies Rondes de Barcelona, pugui generar aquestes virulentes campanyes en contra.



Sembla com si aquests mitjans de comunicació i opinadors social tinguin dificultats per entendre que cal canviar, que al segle XXI no podem continuar fent el que fèiem malament al segle passat.



La millora del transport públic és un clam generalitzat, i l’estretament de carrils, tal com va demostrar la PTP a la B-23 durant la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, fa possible aquest quart carril pels autobusos que tothom vol. No podem esperar al 2014 a què es compleixi el pla ferroviari que ha proposat la PTP, perquè, a més, el ferrocarril operarà sempre en uns quants corredor i per a molts ciutadans un autobús freqüent i fiable és i serà la millor solució de transport.



La reducció de l’accidentalitat és també un objectiu compartit pel 99% de la població i des de fa molts anys l’enginyeria del trànsit ha establert que baixant la velocitat es baixa també l’accidentalitat.



La preservació de la salut és també una proposta que rep el suport total de la població, i per complir-la la reducció de la velocitat és condició indispensable.



La disminució del consum energètic és també un imperatiu ètic, social i econòmic. Recentment, la Comissió Europea ha presentat un pla contra el canvi climàtic que reclama estalvis energètics i la reducció de la velocitat és la principal mesura pel reduir-ne el consum en el sector de l’automoció que és responsable del 40% del consum energètic a Catalunya i Espanya.



Amb la reducció de la velocitat tothom guanya. Tots excepte aquells conductors que en el seu egoisme només valoren els 2 o 3 minuts de temps que poden perdre en un viatge en cotxe degut a la reducció de la velocitat.



Fem una crida a tothom perquè es defensi la reducció de la velocitat a les carreteres, també a les entrades a Barcelona, perquè aquesta mesura millorarà el benestar col·lectiu.



Barcelona, 29 de gener de 2008

UN "10" PER ALBERT OM

Per la seva ironia fina, per la seva sagacitat, pel seu compromís social... i sobre tot per la seva imparcialitat. Fa un temps posa nota a alguns personatges que són notícia i avui ho ha fet per al director del servei Català de Trànsit, el Sr. Josep Pérez Moya. I acabat demanant que es suprimeixin les ratlles de les carreteres, l’asfalt, posar més peatges per a tenir que anar parant cada pocs metres i fins i tot porcs senglars. Un aplaudiment per al periodista.
Potser que tot acabi sent una mena de “globus sonda” per crear opinió. Avui mateix la Vanguardia ja porta l’enquesta en la seva versió digital. Evidentment, d’un diari de dretes no es pot esperar més que un resultat on per una aclaparadora majoria s’està rebutjant la iniciativa. Suposo que quan s’ha tirat una idea així, primer ha hagut de ser estudiada per experts. I no sé si l’Albert Om ho és o no d’expert!
Ara, totes aquelles mesures que s’adoptin per a crear seguretat, descontaminació, etc. benvingudes siguin. Encara que de vegades resultin impopulars sobre tot per aquells que els agrada fer ostentació del seu cotxe i de la velocitat que poden agafar.

ELS 400

Si 300 és el títol d’una pel•lícula, quan parlo dels 400 em refereixo a la “devolució” d’impostos que ha promès Zapatero. Tinc que donar la raó als d’ICV de que hauria valgut més destinar aquests diners a crear més places d’escola bressol, per exemple. Diu la candidata socialista Carme Chacón que si es poden tornar és gràcies a la bona gestió que s’ha fet. I no seré jo qui ho posi en dubte, segurament ha estat així. Però fer aquest tipus de promeses electorals és entrar en uns “guerra” que no ens cal.
A més, si tenim en compte que les promeses de rebaixa d’impostos del candidat de la dreta es desqualifiquen per sí soles: anticonstitucionals, veritables fal•làcies, etc., etc. no cal donar-li més joc ni arguments per a que els puguin acabar usant en contra nostra.

MARTÍNEZ SISTACH, DURAN I LLEIDA I EL PP

L’Arquebisbe Martínez Sistach no ha volgut ser menys que el seu homònim de Madrid Rouco Varela i ha organitzat un acte de suport a la família tradicional i en contra de l’avortament. Amb això, l’arquebisbe és posa a la mateixa altura en la defensa del Partit Popular. A Catalunya la dreta sempre ha estat representada per CiU i la part cristiana Per la U (Unió Democràtica de Catalunya), per cert, Duran i Lleida també hi era present. La qual cosa vol dir què: Primer.- També ha Catalunya la cúpula de l’Església Catòlica representa el Partit Popular. I Segon.- Unió Democràtica ha fet un pas de desgravi amb el partit de Mariano Rajoy i Aznar. No sé si Duran serà o no ministre amb el PP, però de ganes no li manquen i, segurament, no farà mai manifestacions on doni un suport explícit al PSOE pera després de les eleccions. Ja sé que la paraula equidistància forma part de l’ideari d’un altre partit, però UDC no es mostra equidistant sinó que es situa molt prop de la dreta més espanyola, anticatalana i franquista representada pel PP!