Avui, 25 de febrer de 2008, es retransmetrà per diverses cadenes de televisió el primer debat electoral entre l’actual President del Govern Espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero i candidata la reelecció del PSOE i el cap de l’oposició i candidat pel PP Mariano Rajoy.
Pareix que una de les estratègies de Rajoy serà dir “mentider” al president del govern, sobre tot, per dir que “no estava negociant amb la banda criminal ETA”. Per la seva part i, per a no ser pagat ell amb la mateixa moneda, aquest dies, Rajoy, anat deixant de costat l’anomenada “teoria de la conspiració”, on, ETA hauria estat darrera dels atemptats de Madrid de fa 4 anys, per afavorir els interessos del PSOE i treure al PP del poder.
Les cadenes de televisió han emès diversos programes informatius de com va ser el darrer debat de candidats a la presidència del govern espanyol. El de 1993 entre Felipe González, llavors president i José Maria Aznar, el candidat que va aconseguir la presidència el 1996. Com ara també hi van haver dos debats. Del primer va sortir guanyador Aznar per la confiança de Felipe en les seves possibilitats i que el va portar a no preparar-lo com devia. En aquest primer debat, Aznar, també va dir mentider a Felipe per haver afirmat aquest que “Aznar el va qualificar de pidolaire quan anava a negociar amb Europa i dilapidador amb referència a la despesa del país. En el segon debat, que va guanyar Felipe al haver segut aconsellat per diversos assessors, el llavors president del govern va poder demostrar amb documentació que qui mentia era Aznar i que si que havia fet aquelles afirmacions.
Aquesta nit no sabem que passarà. Si les expectatives d’un debat tens i controvertit, finalment, es produiran o no. Quina serà l’estratègia que seguirà cada un dels candidats. Si alguna de les argumentacions que faran servir els servirà “d’arma” per a vèncer el rival o se’ls acabarà tornant en contra. Demà els diaris portaran amplis resums y faran les primeres valoracions juntament amb els analistes polítics i, al menys, que hi hagi un clar vencedor, ja puc afirmar que mentre la premsa propera al PP (el Mundo, la Razón, el ABC, la COPE, etc.) donaran guanyador a Rajoy i la més propera al PSOE (el País, el Periódico, la SER, etc.) a Zapatero.
dilluns, 25 de febrer del 2008
TELETIPS DE CAP DE SETMANA: BANDEROLES I BALDANES
Durant aquesta setmana s’han celebrat dos esdeveniments que ja fa anys són ben tradicionals per aquestes dates: La Fira de l’oli de les Terres de l’Ebre de Jesús i la Festa de la carxofa d’Amposta. Són dos certàmens plenament consolidats i als que no els hi manca gaire publicitat per omplir els seus recintes.
No obstant això, segons les informacions que disposo, pareix que en tots dos casos s’han produït fets que, de ser veritat, són del tot lamentables i una mostra de la forma d’actuar dels seus governants.
De la fira de Jesús m’han dit que, misteriosament, van aparèixer banderoles polítiques d’una determinada coalició electoral quan s’havia prohibit expressament als altres partits la penjada de tot tipus de publicitat política dintre del recinte firal.
I a Amposta, la gent es queixaven de que “altres anys, les baldanes eren més bones”. La baldana, producte molt típic de la nostra terra en les seves diverses classes, és típic oferir-les tradicionalment com acompanyant de carxofes a la brasa, juntament amb salsitxes. Pareix que aquest any, l’organització, hauria canviat de proveïdor com a “càstig” a la carnisseria que venia subministrant-les les altres edicions per la vinculació d’un determinat familiar a un partit polític que no és, precisament, el partit majoritari de la capital del Montsià.
Son coses que passen... Però mentre que quan passen així és del tot normal, quan es fa a la inversa, la primera cosa que et diuen “és que ets un sectari”.
No obstant això, segons les informacions que disposo, pareix que en tots dos casos s’han produït fets que, de ser veritat, són del tot lamentables i una mostra de la forma d’actuar dels seus governants.
De la fira de Jesús m’han dit que, misteriosament, van aparèixer banderoles polítiques d’una determinada coalició electoral quan s’havia prohibit expressament als altres partits la penjada de tot tipus de publicitat política dintre del recinte firal.
I a Amposta, la gent es queixaven de que “altres anys, les baldanes eren més bones”. La baldana, producte molt típic de la nostra terra en les seves diverses classes, és típic oferir-les tradicionalment com acompanyant de carxofes a la brasa, juntament amb salsitxes. Pareix que aquest any, l’organització, hauria canviat de proveïdor com a “càstig” a la carnisseria que venia subministrant-les les altres edicions per la vinculació d’un determinat familiar a un partit polític que no és, precisament, el partit majoritari de la capital del Montsià.
Son coses que passen... Però mentre que quan passen així és del tot normal, quan es fa a la inversa, la primera cosa que et diuen “és que ets un sectari”.
LA FUNDACIÓ DE RAFEL NADAL
Aquest matí he escoltat a la Cadena SER que Rafel Nadal, el tenista de Manacor havia constituït una fundació per ajudar als més pobres de “ses” Illes.
Mentre al diari esportiu SPORT de dissabte passat hi ha un reportatge prou extens que amb el títol de “En busca del paraiso fiscal” parla del corredors i excorredors de Fórmula 1 i de rallis que tenen el seu “domicili fiscal” en un país on la pressió dels fisc és molt més “suau” que als seus països d’origen. És el que es coneix com a “paradisos fiscals”. La majoria d’aquests corredors el tenen a Suïssa: Alain Prost, Jaques Villeneuve, David Coulthard, Sebastian Loeb, Fernando Alonso, Michael Schumacher, Kimi Raikkonen, Heikki Kovalainen, etc.
Però no cal ser pilot professional per a tenir el domicili a un paradís. Tambe tenistes (recordo el cas d’Arancha Sánchez-Vicario que el tenia a Andorra) i suposo que d’altres que, per no tenir dades, prefereixo no nomenar. No sé si també és el cas de Rafael Nadal.
Veritablement penso que el menys que pot fer un esportista professional que amb un anys d’activitat guanya més diners que la majoria dels treballadors en tota la vida, és crear aquest tipus d’associacions o col•laborar en aquesta línia. De vegades només és una forma de rentar la seva consciència pel el nivell de vida i el “glamour” en que viuen i de veure que la realitat quotidiana es una altra ben diferent.
Mentre al diari esportiu SPORT de dissabte passat hi ha un reportatge prou extens que amb el títol de “En busca del paraiso fiscal” parla del corredors i excorredors de Fórmula 1 i de rallis que tenen el seu “domicili fiscal” en un país on la pressió dels fisc és molt més “suau” que als seus països d’origen. És el que es coneix com a “paradisos fiscals”. La majoria d’aquests corredors el tenen a Suïssa: Alain Prost, Jaques Villeneuve, David Coulthard, Sebastian Loeb, Fernando Alonso, Michael Schumacher, Kimi Raikkonen, Heikki Kovalainen, etc.
Però no cal ser pilot professional per a tenir el domicili a un paradís. Tambe tenistes (recordo el cas d’Arancha Sánchez-Vicario que el tenia a Andorra) i suposo que d’altres que, per no tenir dades, prefereixo no nomenar. No sé si també és el cas de Rafael Nadal.
Veritablement penso que el menys que pot fer un esportista professional que amb un anys d’activitat guanya més diners que la majoria dels treballadors en tota la vida, és crear aquest tipus d’associacions o col•laborar en aquesta línia. De vegades només és una forma de rentar la seva consciència pel el nivell de vida i el “glamour” en que viuen i de veure que la realitat quotidiana es una altra ben diferent.
diumenge, 24 de febrer del 2008
EL PP "OFEREIX" MINISTRES CATALANS
Quan ja pareixia que les promeses electorals s’havien acabat amb el començament de la campanya, resulta que Rajoy ha fet la que, segurament és, la més sorprenent de totes: “Farà molts ministres catalans”. I és que miro el PP de Catalunya actual i no veig que ningú doni la talla per a ser ministre i si a sobre han de ser “molts”, em pregunto d’on els trauran. Els darrers ministres han estat Josep Piqué, que sí, dóna la talla, encara que, evidentment no comparteixo quasi res del que pensa i opina i la Júlia García-Valdecasas, una mica més “justeta” i de la que suposo l’ha van fer “ministressa”, precisament, per manca d’altres “elements” que poguessin cobrir el càrrec d’una manera digna. I és que ser ministre del govern central no és una “ocupació” fàcil. S’ha d’estar molts cops a l’altura dels altres “colegues” de la UE i, a més, tenir idees, iniciativa pròpia, poder de convicció, autoritat, dots de bon negociador, etc. I d’un partit com el PPC que “pidola” als ciutadans d’integrar-se per poder completar molts cops les seves candidatures, trobar gent que, veritablement, serveixin per ocupar el càrrec, com a que no! Si Daniel Cirera és avui el seu referent, com seran tots els altres?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)