Aquest matí he escoltat a la Cadena SER que Rafel Nadal, el tenista de Manacor havia constituït una fundació per ajudar als més pobres de “ses” Illes.
Mentre al diari esportiu SPORT de dissabte passat hi ha un reportatge prou extens que amb el títol de “En busca del paraiso fiscal” parla del corredors i excorredors de Fórmula 1 i de rallis que tenen el seu “domicili fiscal” en un país on la pressió dels fisc és molt més “suau” que als seus països d’origen. És el que es coneix com a “paradisos fiscals”. La majoria d’aquests corredors el tenen a Suïssa: Alain Prost, Jaques Villeneuve, David Coulthard, Sebastian Loeb, Fernando Alonso, Michael Schumacher, Kimi Raikkonen, Heikki Kovalainen, etc.
Però no cal ser pilot professional per a tenir el domicili a un paradís. Tambe tenistes (recordo el cas d’Arancha Sánchez-Vicario que el tenia a Andorra) i suposo que d’altres que, per no tenir dades, prefereixo no nomenar. No sé si també és el cas de Rafael Nadal.
Veritablement penso que el menys que pot fer un esportista professional que amb un anys d’activitat guanya més diners que la majoria dels treballadors en tota la vida, és crear aquest tipus d’associacions o col•laborar en aquesta línia. De vegades només és una forma de rentar la seva consciència pel el nivell de vida i el “glamour” en que viuen i de veure que la realitat quotidiana es una altra ben diferent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada