dimarts, 1 d’abril del 2008
UN CAMP DE FUTBOL DE + DE 5 ESTRELLES
El camp del Barça o Camp Nou, està catalogat per la FIFA com un camp de futbol de 5 estrelles, la màxima puntuació que se li pot donar. També l’estadi de Montjuic és un 5 estrelles i Barcelona, és, o al menys era, l’única ciutat del món que té dos camps de la màxima categoria. Aquesta nit, el Barça juga a la ciutat alemanya de Stutgar, per a jugar contra Schalke 04. El seu camp de futbol, l’Arena Aufschalke, patrocinat per la marca de cervesa Heineken. Té un sostre retràctil i una gespa que es pot desplaçar i portar-se fins a fora del camp per a que li pugui tocar el sol i ajudar-la a conservar millor. Però encara hi ha una altra sorpresa: els 5 quilòmetres de canonades que porten cervesa fins a diversos dispensadors repartits per tot el camp, per suposat, Heineken. Pe omplir-te el got de cervesa, es fa mitjançant un automatisme que necessita d’una targeta de prepagament. Això sí que és un camp de més de 5 estrelles. El Barça, quan faci la remodelació, potser hauria de tenir en compte algunes d’aquestes coses, sobre tot de la darrera i no caldria buscar el patrocinador molt lluny de casa. Cerveses Damm, que ja fa publicitat servint-se de la imatge del club.
PINTURA ROJA A LA C-12
La C-12, més coneguda com a l’Eix de l’Ebre i en el argot de la policia la Charly 12, ha aparegut avui amb diverses pintades de roig al llarg del seu trajecte entre Tortosa i Amposta. Ignoro si també en sentit contrari s’hi pot veure pintura a la vorera del vial.
Fa un temps, ús vull recordar, a l’alçada d’Amposta, es va reforçar el fer en 700 metres. Per a asfaltar-ho s’hi van desplaçar una quantitat important d’efectius, tant humans com de maquinària. Un es pensava que la magnitud de l’obra seria molt més important que el que va acabar sent, ja que l’estat de la carretera, sobre tot en el tram que va des de la cruïlla de l’entrada d’Amposta per la Carrova fins a l’encreuament amb la carretera de Santa Bàrbara està en un estat lamentable.
Espero que les pintades aparegudes avui siguin un símptoma de que, finalment, s’arranjarà un tram important de la C-12. Espero i desitjo que, al menys, tot el tros que passa per les Terres de l’Ebre.
Fa un temps, ús vull recordar, a l’alçada d’Amposta, es va reforçar el fer en 700 metres. Per a asfaltar-ho s’hi van desplaçar una quantitat important d’efectius, tant humans com de maquinària. Un es pensava que la magnitud de l’obra seria molt més important que el que va acabar sent, ja que l’estat de la carretera, sobre tot en el tram que va des de la cruïlla de l’entrada d’Amposta per la Carrova fins a l’encreuament amb la carretera de Santa Bàrbara està en un estat lamentable.
Espero que les pintades aparegudes avui siguin un símptoma de que, finalment, s’arranjarà un tram important de la C-12. Espero i desitjo que, al menys, tot el tros que passa per les Terres de l’Ebre.
dilluns, 31 de març del 2008
LA PLANTADA INSTITUCIONAL DE FRANCISCO CAMPS
Mentre un membre de l’equip de govern de Francisco Camps (PP, València) insultava tractant-los d’incompetents els membres del govern català per la forma que s’està gestionant la crisi de la sequera, oblidant el respecte institucional que s’ha de tenir entre els governants (al menys en públic), aquest (Francisco Camps) deixava de banda les formes i les normes de conducta més elementals i institucional i no assistia a Poblet a l’acte de celebració del 800 anys del naixement de Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208)
Si que hi van assistir els presidents de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears, les altres tres comunitats que a l’edat mitjana formaven part de l’anomenada Corona d’Aragó.
Segurament de les quatre comunitats que conformaven el regne medieval, és València la que més devoció té pel monarca. Al seu territori hi ha innumerables escultures representatives del rei, la bandera de la comunitat és còpia de l’estendard que portava el rei a la conquesta de la ciutat de València i que posteriorment fou lliurada a les seves autoritats locals; també la diada de la comunitat, el 9 d’octubre, és commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat del Túria.
Potser el govern català no ha sabut portar bé el tema ce la crisi de la sequera, però l’alternativa que es proposa de l’Ebre tampoc és la solució. No enumeraré tots els arguments per desmuntar les teories de “l’aigua que és llença al mar” que usa el govern valencià i amb la que pretén enganyar el seu poble i fer-los tenir unes expectatives irreals. Quan el transvasament de l’Ebre es descarti definitivament i el govern de Camps no tingui cap tipus de solució preparada, caldrà veure que els dirà als seus conciutadans per a justificar la “pertinaz” sequera en que es veurà envolta la seva comunitat. Fins ara ho han anat trampejant del transvasament Tajo-Segura. Però el cabal d’aigua que porta el Tajo tampoc és la solució a llar termini.
Si que hi van assistir els presidents de Catalunya, l’Aragó i les Illes Balears, les altres tres comunitats que a l’edat mitjana formaven part de l’anomenada Corona d’Aragó.
Segurament de les quatre comunitats que conformaven el regne medieval, és València la que més devoció té pel monarca. Al seu territori hi ha innumerables escultures representatives del rei, la bandera de la comunitat és còpia de l’estendard que portava el rei a la conquesta de la ciutat de València i que posteriorment fou lliurada a les seves autoritats locals; també la diada de la comunitat, el 9 d’octubre, és commemora l’entrada de Jaume I a la ciutat del Túria.
Potser el govern català no ha sabut portar bé el tema ce la crisi de la sequera, però l’alternativa que es proposa de l’Ebre tampoc és la solució. No enumeraré tots els arguments per desmuntar les teories de “l’aigua que és llença al mar” que usa el govern valencià i amb la que pretén enganyar el seu poble i fer-los tenir unes expectatives irreals. Quan el transvasament de l’Ebre es descarti definitivament i el govern de Camps no tingui cap tipus de solució preparada, caldrà veure que els dirà als seus conciutadans per a justificar la “pertinaz” sequera en que es veurà envolta la seva comunitat. Fins ara ho han anat trampejant del transvasament Tajo-Segura. Però el cabal d’aigua que porta el Tajo tampoc és la solució a llar termini.
diumenge, 30 de març del 2008
UN GEST PER LA NATURA
Avui, la fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya, juntament amb Catalunya Ràdio han patrocinat una plantada d’arbres. És sense dubte un gest per la natura, però del tot insuficient. Només amb un incendi forestal d’aquest estiu (més que previsible) se’n poden cremar bastants més que els que s’han plantat en aquesta jornada.
Territori i Paisatge fa una labor extraordinària per recuperar espais d’especial interès (no cal que estiguin qualificats com a tal) Però no acaba de completar la seva comesa, segurament, per manca de diners.
Us vull contar un cas que conec bé. Territori i Paisatge va comprar una finca d’olivers, algunes molt més que centenàries i tal vegada alguna de mil•lenària) a la partida de l’Arion (Ulldecona) a escassos 200 metres de la primera farga bimil•lenària propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Aquesta finca fou fins fa menys de 2 anys propietat dels meus pares.
A principis d’agost de l’any 2006, els meus pares varen firmar l’escriptura de venda davant la notaria d’Ulldecona a un senyor que tenia fixada la seva residència a l’Ampolla, però que era d’un poble del costat de Barcelona. Davant meu els hi va dir que la volia conservar tal i com estava (el meu pare era extremadament curós) Però el que volia en realitat era especular amb les oliveres i vendre-les per separat. Cal agrair l’acció d’Agustí Vericat, el guia de les pintures rupestres d’Ulldecona que va veure l’anunci de venda a una revista editada per a gents de “nivell adquisitiu alt”. Ell va ser qui va trucar a la fundació per a demanar-los la seva mediació i adquisició de la finca que havia segut dels meus pares. En menys d’un anys després, el comprador, en volia treure el doble (sense haver-hi fet cap millora) del preu que els hi havia pagat als meus pares.
Davant d’aquella notícia, que no cal ni dir-ho, em va omplir de satisfacció al pensar que la que havia segut la finca dels meus pares es podria conservar tal i com ells l’havien deixat, em vaig posar en contacte amb la fundació per a veure quines intencions tenien. Em van dir que la volien conrear (?) Sé que Territori i Paisatge organitza a l’estiu camps de treball per a conrear les seves explotacions, però a data d’avui desconec si se hi ha fet alguna tasca de manteniment (l’anys passat al juliol, no) Però per conservar una finca d’olivers, no n’hi ha prou fer-hi camps de treball, cal estar més pendent i fer els tractaments i labors que cal en cada moment. La voluntat de la fundació és molt lloable, però al meu entendre, del tot insuficient.
Territori i Paisatge fa una labor extraordinària per recuperar espais d’especial interès (no cal que estiguin qualificats com a tal) Però no acaba de completar la seva comesa, segurament, per manca de diners.
Us vull contar un cas que conec bé. Territori i Paisatge va comprar una finca d’olivers, algunes molt més que centenàries i tal vegada alguna de mil•lenària) a la partida de l’Arion (Ulldecona) a escassos 200 metres de la primera farga bimil•lenària propietat de la família Porta Ferré de la Galera. Aquesta finca fou fins fa menys de 2 anys propietat dels meus pares.
A principis d’agost de l’any 2006, els meus pares varen firmar l’escriptura de venda davant la notaria d’Ulldecona a un senyor que tenia fixada la seva residència a l’Ampolla, però que era d’un poble del costat de Barcelona. Davant meu els hi va dir que la volia conservar tal i com estava (el meu pare era extremadament curós) Però el que volia en realitat era especular amb les oliveres i vendre-les per separat. Cal agrair l’acció d’Agustí Vericat, el guia de les pintures rupestres d’Ulldecona que va veure l’anunci de venda a una revista editada per a gents de “nivell adquisitiu alt”. Ell va ser qui va trucar a la fundació per a demanar-los la seva mediació i adquisició de la finca que havia segut dels meus pares. En menys d’un anys després, el comprador, en volia treure el doble (sense haver-hi fet cap millora) del preu que els hi havia pagat als meus pares.
Davant d’aquella notícia, que no cal ni dir-ho, em va omplir de satisfacció al pensar que la que havia segut la finca dels meus pares es podria conservar tal i com ells l’havien deixat, em vaig posar en contacte amb la fundació per a veure quines intencions tenien. Em van dir que la volien conrear (?) Sé que Territori i Paisatge organitza a l’estiu camps de treball per a conrear les seves explotacions, però a data d’avui desconec si se hi ha fet alguna tasca de manteniment (l’anys passat al juliol, no) Però per conservar una finca d’olivers, no n’hi ha prou fer-hi camps de treball, cal estar més pendent i fer els tractaments i labors que cal en cada moment. La voluntat de la fundació és molt lloable, però al meu entendre, del tot insuficient.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)