Fem una mica de política ficció. Dintre d’uns anys: 4, 8? El PSOE, amb Zapatero al cap d’avant o amb la Chacón... qui sap, perdrà les eleccions generals i el PP (qui sinó?) assumirà el govern i la presidència del país. Llavors es trobarà amb que l’aigua de l’Ebre arriba a Barcelona, sinó de forma permanent, si en els anys on hi haurà sequera... Amb un canal Xerta Riu Sénia que a més de regar les planes del Baix Ebre i del Montsià, tindrà excedents d’aigua i arribarà a les portes de la Comunitat Valenciana.
Encara que al Llevant Espanyol, en aquests anys s’hi construeixin 100 plantes dessalinitzadores, València i Múrcia seguiran demanant aigua, perquè no hauran fomentat una política d’estalvi i reutilització i seguiran tenint un creixement insostenible. Als seus ciutadans, a la majoria de valencians i murcians, ja els hi va bé tenir un govern conservador que fomenti aquest tipus de creixement. Les constants majories absolutes així ho demostren! Llavors serà l’ocasió propicia de portar l’aigua de l’Ebre a dites comunitats. L’excusa ja la hem donat ara: dur l’aigua cap a Barcelona. Quan es va fer el minitransvasament, al tram final es va ficar una canonada telefèrica per a que fos impossible portar l’aigua cap a la metròpolis de Catalunya i la seva àrea d’influència. Igual com al canal Xerta-Sénia, què també serà telefèric. Llavors, igual que ara, només caldrà enganxar per on comença a estretir-se i el “gran problema” solucionat! I aigua cap avall, que tenen set!
Faria bé el Govern de la Generalitat replantejar-se la política de recs. Cada gota que s’extrau de l’Ebre significa un minut menys de vida per a l’Ebre! Les planes del Baix Ebre i Montsià han sobreviscut molts anys sense aigua del riu. El pagesos que han volgut han fet pous i s’han agrupat. I així han transformats les seves terres en camps de tarongers. Des de fa uns anys la taronja sofreix greus problemes de comercialització, degut a una superproducció i a l’arribada de cítrics del Marroc. No seria l’hora de canviar de política agrària?
dilluns, 21 d’abril del 2008
dissabte, 19 d’abril del 2008
TINDRÀ RAÓ GUSTAU MORENO
Temps enrera, aquí al meu blog escrivia sobre la promoció que es feia de l’avui Ministra de Defensa Carme Chacón i opinava que potser seria candidata la Presidència de la Generalitat el dia que José Montilla deixes de presentar-se. Gustau deixava una opinió sobre el tema i es preguntava perquè no com a substituta de Rodríguez Zapatero. Jo li vaig dir que, simplement, perquè era catalana i a les espanyes, votar una “polaca” encara no ho tenien gens clar.
Avui he llegit al Periódico de Catalunya que se l’està promocionant, precisament, en vistes a substituir a l’actual President del Govern espanyol. Y, continuava dient el diari, si el PP, finalment, presentés una dona, la candidatura de la Chacón guanyaria força.
Potser s’explica ara els crits de “Viva el Rei” i “Viva Espanya”, el dia de la seva presa de possessió. Potser era la manera de “calar” entre aquells que pensen que a Catalunya tots són uns “separatistes” i d’aquesta manera la passaven a veure com una més “d’ells”!
Si arribar una dona a dirigir els militars, es considera una prova de normalitat, que una dona i catalana arribés a la cúpula del govern d’Espanya, significaria la normalitat completa a un país on encara avui, als catalans, molts, ens veuen com a bitxos estranys!
Avui he llegit al Periódico de Catalunya que se l’està promocionant, precisament, en vistes a substituir a l’actual President del Govern espanyol. Y, continuava dient el diari, si el PP, finalment, presentés una dona, la candidatura de la Chacón guanyaria força.
Potser s’explica ara els crits de “Viva el Rei” i “Viva Espanya”, el dia de la seva presa de possessió. Potser era la manera de “calar” entre aquells que pensen que a Catalunya tots són uns “separatistes” i d’aquesta manera la passaven a veure com una més “d’ells”!
Si arribar una dona a dirigir els militars, es considera una prova de normalitat, que una dona i catalana arribés a la cúpula del govern d’Espanya, significaria la normalitat completa a un país on encara avui, als catalans, molts, ens veuen com a bitxos estranys!
divendres, 18 d’abril del 2008
LA VELOCITAT DE TELEFÒNICA
A manca de donar un bon servei, començant per fer arribar als seus clients de banda ampla la velocitat que contracten, Telefònica, un altre temps el monopoli estatal de les comunicacions de telèfons i que té una posició dominant encara avui al mercat, quan vol si que és ràpida, sí!
Resulta que des dos ordinadors de casa, un, per problemes que no cal explicar, no es podia connectar a Internet. És increïble el que vàrem tenir que passar durant un més aproximadament. Primer el meu fill petit i després jo ens posarem en contacte amb la companyia subministradora d’Internet per a demanar-los que ens enviessin un tècnic per a realitzar la instal•lació. Estiguérem demanant-lo més d’un més. No entraré en detalls de totes les barbaritats que vaig tenir que sentir. Però jo, de veritat, “al•lucinava amb clors” cada vegada que sentia que no tenia contractat el servei de banda ampla, quan a casa, fins i tot teníem la televisió per cable de la companyia. Això sí, els operadors/es i els/les comercials, molt amablement em deien que m’obrien una incidència, que m’enviarien de forma urgent un tècnic, etc. Així, quasi un més. Finalment, quan a un se li esgota la paciència, pren la decisió: donar-me de baixa. Ahir mateix vaig trucar per donar-me de baixa, que no es farà efectiva fins que m’arribin els documents a casa i la confirmi a un número de telèfon que m’indicaran. Em van dir que passarien per casa a buscar-me el descodificador de la televisió. Avui m’han trucat del servei de transports que dilluns passen per casa a recollir-lo! Ha que han estat ràpids? Si sempre ho fossin tant possiblement encara seguiria de client amb Telefònica. El que em fa por és que la que he contractat sigui igual “eficient”. Ja sabeu que la majoria de les queixes tramitades corresponent a les companyies de telefonia.
Resulta que des dos ordinadors de casa, un, per problemes que no cal explicar, no es podia connectar a Internet. És increïble el que vàrem tenir que passar durant un més aproximadament. Primer el meu fill petit i després jo ens posarem en contacte amb la companyia subministradora d’Internet per a demanar-los que ens enviessin un tècnic per a realitzar la instal•lació. Estiguérem demanant-lo més d’un més. No entraré en detalls de totes les barbaritats que vaig tenir que sentir. Però jo, de veritat, “al•lucinava amb clors” cada vegada que sentia que no tenia contractat el servei de banda ampla, quan a casa, fins i tot teníem la televisió per cable de la companyia. Això sí, els operadors/es i els/les comercials, molt amablement em deien que m’obrien una incidència, que m’enviarien de forma urgent un tècnic, etc. Així, quasi un més. Finalment, quan a un se li esgota la paciència, pren la decisió: donar-me de baixa. Ahir mateix vaig trucar per donar-me de baixa, que no es farà efectiva fins que m’arribin els documents a casa i la confirmi a un número de telèfon que m’indicaran. Em van dir que passarien per casa a buscar-me el descodificador de la televisió. Avui m’han trucat del servei de transports que dilluns passen per casa a recollir-lo! Ha que han estat ràpids? Si sempre ho fossin tant possiblement encara seguiria de client amb Telefònica. El que em fa por és que la que he contractat sigui igual “eficient”. Ja sabeu que la majoria de les queixes tramitades corresponent a les companyies de telefonia.
LA IGUALTAT MAL ENTESA
Ara resulta que Camps i Valcárcel apel•len al principi d’igualtat per a reclamar l’aigua de l’Ebre per a les seves comunitats i amenaçant en portar-ho al Tribunal Constitucional. Increïble! No vull entrar a opinar si Barcelona està a punt d’entrar en fase d’emergència per manca d’aigua degut a la sequera (ja Franco parlava de la “pertinaz sequia”, recordeu?) Però crec que, i de forma totalment voluntària, canvien el sentit de la paraula igualtat en benefici propi o de les seves comunitats, “tanto monta”,
Vaig sentir dir a Valcárcel, el president murcià que el primer que tenia que fer la ministra del l’estrenat Ministeri per la Igualtat era parlar del tema de “el agua para todos”. Si Zapatero ha cregut bé crear aquest ministeri és per a que hagi plena igualtat entre dones i homes, en cap moment està pensat en una igualtat territorial ni molt menys! I ho torno a dir, ells ho saben bé, però en fan demagògia i populisme barat.
De ser certa aquesta igualtat, qualsevol comunitat autònoma que es consideri pobra podria demanar compensacions a la a les més riques. I també si un ciutadà és més pobre que el seu veí, atenent a aquest principi d’igualtat, podria demanar-li part de la seva fortuna.
No cal entrar en altres consideracions. De si uns fan bon ús dels seus recursos i si els altres, per contra, el malbaraten. Que si a un lloc el creixement és més sostenible o a l’altre tenen un creixement desmesurat i especulatiu...
Així, animo a la ciutadania que si Valcárcel i Camps (tanto monta) presenten recurs atenent a aquest principi d’igualtat interpretat de forma interessada a presentar, també, recursos demanant el màxim tribunal per a repartir els seus bens entre nosaltres. Un consell, demaneu el de Fabra, el President de la Diputació de Castelló que em consta que té un bon patrimoni!
Vaig sentir dir a Valcárcel, el president murcià que el primer que tenia que fer la ministra del l’estrenat Ministeri per la Igualtat era parlar del tema de “el agua para todos”. Si Zapatero ha cregut bé crear aquest ministeri és per a que hagi plena igualtat entre dones i homes, en cap moment està pensat en una igualtat territorial ni molt menys! I ho torno a dir, ells ho saben bé, però en fan demagògia i populisme barat.
De ser certa aquesta igualtat, qualsevol comunitat autònoma que es consideri pobra podria demanar compensacions a la a les més riques. I també si un ciutadà és més pobre que el seu veí, atenent a aquest principi d’igualtat, podria demanar-li part de la seva fortuna.
No cal entrar en altres consideracions. De si uns fan bon ús dels seus recursos i si els altres, per contra, el malbaraten. Que si a un lloc el creixement és més sostenible o a l’altre tenen un creixement desmesurat i especulatiu...
Així, animo a la ciutadania que si Valcárcel i Camps (tanto monta) presenten recurs atenent a aquest principi d’igualtat interpretat de forma interessada a presentar, també, recursos demanant el màxim tribunal per a repartir els seus bens entre nosaltres. Un consell, demaneu el de Fabra, el President de la Diputació de Castelló que em consta que té un bon patrimoni!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)