Els joves de la Plataforma en Defensa de l’Ebre diuen traïdors als qui consideren que els han enganyat. Així han fet actes de protesta i pintades contra la seu governativa a les Terres de l’Ebre i les dels partits PSC i ERC. Aquells als que consideraven “amics” (segurament uns més que els altres) ara, de sobte s’han convertit en els enemics del territori, en els que volen portar l’aigua cap a Barcelona o, al menys, els que no han alçat la seva veu com a protesta a la seva disconformitat, que més o menys vol dir el mateix (és allò de qui calla atorga) Fa uns anys varen ser el PP i CiU i tota la resta (llavors a l’oposició a Espanya i Catalunya) van alçar el crit al cel en contra del que consideraven una agressió al seu territori. Llavors eren ells els traïdors!
Els anys han passat i després d’estar-ne quatre “tranquils”, sense acudir a les manifestacions i pensant que el mal son ja havia passat, resulta que el “fantasma” del transvasament torna a ser present.
El PSC, tant el de Barcelona com el de Catalunya diuen que per a portar l’aigua a Barcelona no se n’extraurà més del riu... que serà temporal, mentre duri l’emergència a Barcelona. Pot ser sí... o pot ser no... qui ho sap? Qui pot fer previsions de futur. Qui pot dir si a partir de l’estiu, una vegada passi el congrés d’ERC, seguirà governant l’actual govern d’Entesa o no. Qui sap si dintre de quatre anys a Madrid hi haurà instal•lat un govern “amic” o un de “menys amic”.
No és la primera vegada que em refereixo al decàleg del nacionalista català que apareix al darrera del document de “nacionalitat catalana”. En el punt 2, diu: “La terra és sagrada. Traïdor qui gosi profanar-la”. Quan parla de terra fa referència a tot allò que aquesta compren: aigua, animals, plantes, persones, pobles...
Per cert, aquest carnet el tinc des de fa més de vint anys, quan alguns dels que s’autodenominen nacionalistes encara no havien nascut o portaven xumet!
dissabte, 3 de maig del 2008
dijous, 1 de maig del 2008
L'ANY RODOREDA A MADRID
Segurament el que avui caldria és parlar de la commemoració del dia: 1r. De maig, dia internacional dels treballadors. I si és que algun col•lectiu ho té magre aquests propers anys, aquest serà, precisament, el dels treballadors. Però avui m’apeteix parlar d’un altre tema també també important i que, per molt que el volguéssim reivindicar i defensar, sempre serà poc: el català.
He vist per TV3 un reportatge sobre la celebració de l’any Rodoreda a Madrid. Deien que era un extraordinari muntatge de, possiblement, la seva obra més cèlebre: “la plaça del diamant”. I l’obra (quin atreviment!) es representa en català... i a Madrid! Deia el comentarista que d’opinions n’hi ha de tota mena. Mentre l’escriptora basca Lucia Echevarria elogiava l’obra i deia que l’idioma no tenia cap mena d’importància, una dona anònima, assistent a la representació s’expressava dient que “Tant de bo a Catalunya també es poguessin representar obres en castellà”. Quanta ignorància! És que a Catalunya no se’n representen d’obres en castellà? Evidentment la majoria de les obres representades a Barcelona (el gran escenari de Catalunya) són en català per que les companyies són d’aquí i els actors també. Però si la companyia és de fora, ja sigui d’una comunitat espanyola de parla castellana o d’Iberoamèrica, on també es parla la llengua de Cervantes, ho fan en castellà. I encara diria més. I al cinema? Quantes pel•lícules es doblen al català? I d’aquestes quantes es passen per les sales de Roquetes i Amposta?
A tota aquesta gent que opina de la mateixa manera que l’espectadora de “la Colometa” a Madrid, la Generalitat li hauria de pagar el desplaçament a Catalunya per a que veies la realitat d’aquí. On es parla català i qui el parla. Segurament que llavors entendrien algunes coses... Si és que ho volguessin aprendre, evidentment.
He vist per TV3 un reportatge sobre la celebració de l’any Rodoreda a Madrid. Deien que era un extraordinari muntatge de, possiblement, la seva obra més cèlebre: “la plaça del diamant”. I l’obra (quin atreviment!) es representa en català... i a Madrid! Deia el comentarista que d’opinions n’hi ha de tota mena. Mentre l’escriptora basca Lucia Echevarria elogiava l’obra i deia que l’idioma no tenia cap mena d’importància, una dona anònima, assistent a la representació s’expressava dient que “Tant de bo a Catalunya també es poguessin representar obres en castellà”. Quanta ignorància! És que a Catalunya no se’n representen d’obres en castellà? Evidentment la majoria de les obres representades a Barcelona (el gran escenari de Catalunya) són en català per que les companyies són d’aquí i els actors també. Però si la companyia és de fora, ja sigui d’una comunitat espanyola de parla castellana o d’Iberoamèrica, on també es parla la llengua de Cervantes, ho fan en castellà. I encara diria més. I al cinema? Quantes pel•lícules es doblen al català? I d’aquestes quantes es passen per les sales de Roquetes i Amposta?
A tota aquesta gent que opina de la mateixa manera que l’espectadora de “la Colometa” a Madrid, la Generalitat li hauria de pagar el desplaçament a Catalunya per a que veies la realitat d’aquí. On es parla català i qui el parla. Segurament que llavors entendrien algunes coses... Si és que ho volguessin aprendre, evidentment.
EL PREU DELS CEREALS
És una veritable vergonya l’alça del preu dels cereals arreu del món. Ha arribat a un preu impensable només fa uns mesos i fins i tot l’ONU ha tingut que fer un crit de socors per que els països més rics puguin aportar més diners per a ser destinats a ajuts per als més pobres; amb els preus actual no en tenen prou.
A l’hora de buscar responsables cal mirar només en una direcció: les multinacionals petroleres. Es fa estranys que mentre a l’hora de comprar cereals es pagui als agricultors preus molt superiors als fixats pel mercat temps enrera, en altres productes agraris i ramaders no es comportin de la mateixa manera i fins i tot els comprin a la baixa, fins que de vegades no arribin ni a cobrir les despeses de producció.
Per aquest motiu s’han apujat l’arròs, les pipes de gira-sol, el blat, etc. Així, les grans companyies petroleres es garanteixen un subministrament que amb els preus anteriors, no tindrien. Després, amb el producte resultat, combustible biològic i totalment sostenible, fan més negoci amb els productes del petroli convencional.
Aquest combustible alternatiu hauria de ser una veritable alternativa als gas-oils i benzines, davant de l’esgotament a nivell mundial de les actuals reserves. Aquest és un dels motius, també, de l’alça del seu preu d’origen. I mentre que els derivats dels cereals, a més de veritable alternativa, haurien de sortir al mercat amb uns preus molt més competitius i assequibles per al consumidor, resulta que són igual de cars que els convencionals de tota la vida! El negoci per a les multinacional és rodó, mentre que al món cada vegada hi ha més pobres (així ho indiquen les enquestes) i més gent que es mori de gana o en perill de morir de desnutrició per la manca de recursos per adquirir un l’aliment bàsic com és l’arròs.
Una vegada més vull denunciar la passivitat dels governs per no intervenir en temes tan crucials com és l’alça dels preus a nivell mundial i de permetre fer a uns pocs el negoci a “costelles” de la majoria, mentre que els més desvalguts no reben l’atenció necessària i vital!
A l’hora de buscar responsables cal mirar només en una direcció: les multinacionals petroleres. Es fa estranys que mentre a l’hora de comprar cereals es pagui als agricultors preus molt superiors als fixats pel mercat temps enrera, en altres productes agraris i ramaders no es comportin de la mateixa manera i fins i tot els comprin a la baixa, fins que de vegades no arribin ni a cobrir les despeses de producció.
Per aquest motiu s’han apujat l’arròs, les pipes de gira-sol, el blat, etc. Així, les grans companyies petroleres es garanteixen un subministrament que amb els preus anteriors, no tindrien. Després, amb el producte resultat, combustible biològic i totalment sostenible, fan més negoci amb els productes del petroli convencional.
Aquest combustible alternatiu hauria de ser una veritable alternativa als gas-oils i benzines, davant de l’esgotament a nivell mundial de les actuals reserves. Aquest és un dels motius, també, de l’alça del seu preu d’origen. I mentre que els derivats dels cereals, a més de veritable alternativa, haurien de sortir al mercat amb uns preus molt més competitius i assequibles per al consumidor, resulta que són igual de cars que els convencionals de tota la vida! El negoci per a les multinacional és rodó, mentre que al món cada vegada hi ha més pobres (així ho indiquen les enquestes) i més gent que es mori de gana o en perill de morir de desnutrició per la manca de recursos per adquirir un l’aliment bàsic com és l’arròs.
Una vegada més vull denunciar la passivitat dels governs per no intervenir en temes tan crucials com és l’alça dels preus a nivell mundial i de permetre fer a uns pocs el negoci a “costelles” de la majoria, mentre que els més desvalguts no reben l’atenció necessària i vital!
dimarts, 29 d’abril del 2008
SEMPRE ENS QUEDARÀ SANT JAUME...
L’Ajuntament de Sant Jaume d’Enveja s’ha pronunciat oficialment en contra de la interconnexió de xarxes (CAT-AT-LL) que ha de portar l’aigua de l’Ebre a Barcelona i la seva zona metropolitana. I ho ha fet perquè és un transvasament que obre les portes a altres transvasaments cap a altes indrets de l’Estat Espanyol. Castor Gonell ha estat valent, s’ha de reconèixer! Una veu socialista que a més a més és alcalde d’un dels pobles del Delta que més tenen a perdre davant de la regressió, ha aixecat la seva veu crítica contra la postura oficial del Govern de la Generalitat i dels seu propi partit, el PSC. I ho ha fet perquè ha escoltat el seu poble, en contra d’altres que es mostren “autistes” davant el crit majoritari de les nostres terres.
Sembla mentida que ara no vulguin recordar el que va passar entre l’any 2000 i 2004. No volen recordar algunes de les coses que, precisament, vàrem acusar a CiU de fer: fer seguidisme del seu partit, no escoltar els ciutadans, etc.
Desitjo que a partir d’ara de veus crítiques amb la postura oficial del PSC en vagin sortint més. Eren molts alcaldes i regidors que acudien a les manifestacions per defensar la nostra terra de les agressions de fora. I de ben segur que ho feien amb convenciment i de forma honesta. Avui l’agressió s’està fent des del nostre propi país i per un govern al que consideràvem “amic”. Ara es podria dir aquella famosa frase: “Amb amics com aquest, per a que fan falta enemics!”. El que fa falta de veritat és que tots aquests càrrecs es manifesten públicament. Què pot passar? El màxim que pot passar és que t’acabin expulsant del partit, si és que n’ets militant... però un seguirà amb el cap ben alt orgullós del que acabes de fer ho has fet amb convenciment, defensant el teu territori i la teva gent.
Castor Gonell ha acusat el Govern de la Generalitat de manca de diàleg amb el territori. Jo encara diria més:” i d’ocultisme a l’hora de planificar les accions que es volien prendre!”.
El Delta de l’Ebre està en perill i fins ara cap govern ha posat mesures per evitar-ho. Aquest ens diu que no hi hauran detraccions d’aigua i que la interconnexió serà temporal. Pot ser sí o pot ser no. Només el temps donarà la raó a uns i la prendrà als altres... De moment veiem que les solucions es prenen cap a la part de Catalunya que més “pes” té. En canvi per a la Catalunya “solidària” i mig marginada, de solucions se’n prenen poques.
Ànims Castor! Som molts els que estem amb tu i amb el teu poble: Sant Jaume d’Enveja!
Sembla mentida que ara no vulguin recordar el que va passar entre l’any 2000 i 2004. No volen recordar algunes de les coses que, precisament, vàrem acusar a CiU de fer: fer seguidisme del seu partit, no escoltar els ciutadans, etc.
Desitjo que a partir d’ara de veus crítiques amb la postura oficial del PSC en vagin sortint més. Eren molts alcaldes i regidors que acudien a les manifestacions per defensar la nostra terra de les agressions de fora. I de ben segur que ho feien amb convenciment i de forma honesta. Avui l’agressió s’està fent des del nostre propi país i per un govern al que consideràvem “amic”. Ara es podria dir aquella famosa frase: “Amb amics com aquest, per a que fan falta enemics!”. El que fa falta de veritat és que tots aquests càrrecs es manifesten públicament. Què pot passar? El màxim que pot passar és que t’acabin expulsant del partit, si és que n’ets militant... però un seguirà amb el cap ben alt orgullós del que acabes de fer ho has fet amb convenciment, defensant el teu territori i la teva gent.
Castor Gonell ha acusat el Govern de la Generalitat de manca de diàleg amb el territori. Jo encara diria més:” i d’ocultisme a l’hora de planificar les accions que es volien prendre!”.
El Delta de l’Ebre està en perill i fins ara cap govern ha posat mesures per evitar-ho. Aquest ens diu que no hi hauran detraccions d’aigua i que la interconnexió serà temporal. Pot ser sí o pot ser no. Només el temps donarà la raó a uns i la prendrà als altres... De moment veiem que les solucions es prenen cap a la part de Catalunya que més “pes” té. En canvi per a la Catalunya “solidària” i mig marginada, de solucions se’n prenen poques.
Ànims Castor! Som molts els que estem amb tu i amb el teu poble: Sant Jaume d’Enveja!
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)