Si tens cinquanta cinc anys estàs d’enhorabona ja que pots fer-te voluntari per a un projecte científic. Efectivament, l’Hospital Clínic de Barcelona y professors de la facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona volen experimentar els beneficis de veure 2 gots de vi negre al dia. Com a recompensar, als escollits entre els voluntaris, se’ls donaran 28 ampolles de vi negre, evidentment, del Penedès.
Que beure vi negre en moderació és bo per a la salut, més concretament per a prevenir possibles malalties cardiovasculars, ja fa anys que se’n parla, el que no sabia és que encara no s’havia fet cap estudi (o potser si) sobre el tema.
I si no tens 55 anys, no et preocupis. Beure vi, sempre que sigui amb moderació, encara entra dintre de les possibilitats de la majoria. Però com som de les Terres de l’Ebre, el nostre “experiment” particular el podríem fer amb vi de DO Terra Alta, que no té res a envejar al Penedès ni a la majoria de vins del país.
Jo no tinc 55 anys, així que em tindré que aguantar i esperar a veure si dintre d’uns quants anys més repeteixen l’experiment per no haver arribat a cap prova concloent!
dijous, 22 de maig del 2008
S’ACABA EL PETROLI?
Sóc dels que creuen que les noticies, al repetir-se sovint, deixen de ser noticies. Però de la pujada del preu del petroli dia si i dia també, se’n parla i se’n parlarà. Aquest mateix matí escoltava a les notícies de la SER que “el petroli de Brent està en escalada lliure” i és del tot imprevisible el sostre pot arribar a assolir. Es parla de que a la tardor arribarà als 150 euros barril (avui s’ha comprat a uns 135) i que no es trigarà molt a arribar als 200. He escoltat a un professor de la universitat de Barcelona, expert en energia, que opinava que fins que l’organització de països productors (OPEP) no incrementi la seva producció, el preu del cru seguirà pujant pel pànic que produeix al mercat la possibilitat de que no n’hi hagi prou. Tot seguit a dit que la OPEP no està per la feina, però segons ell, el més greu és el que alguns pensen: no se’n produeix més perquè queden poques reserves.
En tots aquests anys, els països industrialitzats, no han tingut la precaució de posar al mercat nous productes, suficientment competitius, per a que els ciutadans puguin tenir d’alternatives de veritat. Aquest canvi de carburants, del petroli convencional a les altres productes, com per exemple, els derivats dels cereals, s’hauria pogut fer gradualment sense causa grans perjudicis al públic en general. Però sobre tot per a les grans petroleres, però també els estats, no els han interessat suficient posar a l’abast aquests nous carburants. I tot això per interessos purament econòmics i especulatius.
Davant de tot això, no he pogut deixar de comparar-ho amb el tema de la interconnexió de xarxes. Alternatives n’hi ha, però el govern segueix capficat en fer-la tant si com no. I mentre, durant molts anys, les xarxes urbanes tenien (i tenen) fuites per tot arreu i ha existit un sobre consum, de vegades, desmesurat i sense miraments. I quan ja han vist les orelles al llop, llavors tot són presses i nyaps, quan les mesures per a solucionar-ho, sense causar tant d’enrenou, haurien pogut començar-se a fer anys enrere i evitar així l’actual situació de crispació territorial. Així, davant el pànic creat des de diferents llocs (manifestacions del govern, avalades en principi per experts, informacions de la premsa més mediàtica, etc.) justificar la connexió és molt més fàcil i acceptable, sobre tot per als qui, d’aquesta forma, els garanteixen un subministrament d’aigua permanent.
En tots aquests anys, els països industrialitzats, no han tingut la precaució de posar al mercat nous productes, suficientment competitius, per a que els ciutadans puguin tenir d’alternatives de veritat. Aquest canvi de carburants, del petroli convencional a les altres productes, com per exemple, els derivats dels cereals, s’hauria pogut fer gradualment sense causa grans perjudicis al públic en general. Però sobre tot per a les grans petroleres, però també els estats, no els han interessat suficient posar a l’abast aquests nous carburants. I tot això per interessos purament econòmics i especulatius.
Davant de tot això, no he pogut deixar de comparar-ho amb el tema de la interconnexió de xarxes. Alternatives n’hi ha, però el govern segueix capficat en fer-la tant si com no. I mentre, durant molts anys, les xarxes urbanes tenien (i tenen) fuites per tot arreu i ha existit un sobre consum, de vegades, desmesurat i sense miraments. I quan ja han vist les orelles al llop, llavors tot són presses i nyaps, quan les mesures per a solucionar-ho, sense causar tant d’enrenou, haurien pogut començar-se a fer anys enrere i evitar així l’actual situació de crispació territorial. Així, davant el pànic creat des de diferents llocs (manifestacions del govern, avalades en principi per experts, informacions de la premsa més mediàtica, etc.) justificar la connexió és molt més fàcil i acceptable, sobre tot per als qui, d’aquesta forma, els garanteixen un subministrament d’aigua permanent.
dimecres, 21 de maig del 2008
ELECTORALISME? QUI FA ELECTORALISME?
Sense haver estat present a la trobada d'ahir entre el president del govern espanyol Rodríguez Zapatero i el lehendakari Juan José Ibarretxe, per la informació que ha transcendit, va deure de ser una cosa així com un "diàleg de besucs". Segons Ibarretxe, Zapatero "només té al cap eleccions i qui només té al cap eleccions, no té al cap solucions" (la frase no està malament, no) En canvi, el president espanyol va ser molt més parc en paraules per a respondre-li: "No és veritat que les eleccions no aportin solucions" I es van acusar mútuament de fer electoralisme. I a qui ve la pregunta? Què és fer electoralisme? Crec que en política d'electoralisme se'n fa sempre! Abans de les eleccions i després de les eleccions. Abans perquè és quan fas les promeses electorals encaminades a guanyar i el que és més important: governar! I després de les eleccions perquè has de complir aquelles coses que vas prometre, però també per aplanar el terreny en vista a les properes.
És més o menys igual que aquells que diuen que no fan política? Què no fan què? La política no només la fan els polítics dels partits. També aquells que diuen que no van a votar per que no els agraden els polítics o per qualsevol altre motiu. Ja ho ha dir el filòsof de l’antiguitat Aristòtil: "l'home és un animal polític per naturalesa". Totes les relacions humanes son política. Com també totes les accions polítiques "son electoralistes!"
És més o menys igual que aquells que diuen que no fan política? Què no fan què? La política no només la fan els polítics dels partits. També aquells que diuen que no van a votar per que no els agraden els polítics o per qualsevol altre motiu. Ja ho ha dir el filòsof de l’antiguitat Aristòtil: "l'home és un animal polític per naturalesa". Totes les relacions humanes son política. Com també totes les accions polítiques "son electoralistes!"
LES AMISTATS PERILLOSES
El proper congrés del PP no serà una bassa d’oli per a l’actual president. Rajoy té massa enemics dintre del seu partit per a poder assegurar avui que el mes que ve serà reelegit un altre cop com el màxim líder del partit.
Una vegada els pesos pesants de l’època d'Aznar s'han esborrat voluntàriament, així com d'altres dirigents de pes, Rajoy té menys suports que mai. Desesperat ha buscat el de Ruiz Gallardón, l'actual alcalde de Madrid, que està considerat quasi bé un proscrit. La seva enemistat personal amb Esperanza Aguirre és de domini públic; així com la animadversió d'aquesta y Rajoy. Ruiz Gallardón tot i ser el líder del PP més valorat, precisament pels que no son votants del PP, no representa la línea oficial (la més dura del partit) precisament. Rajoy intenta desesperadament el viratge al centre per a aconseguir els suports del sector més moderat que, a la vegada, també és el més minoritari.
Finalment veig clar que a Rajoy li sortirà competidor de cara al congrés. Segurament que l'Esperanza Aguirre. Només faltava que Aznar (el mateix que el va col•locar a dit) qüestioni el seu lideratge i el canvi d'estratègia de l'actual president.
L'altre dia sentia que Gallardón explicava que l'Esperanza Aguirre, en el darrer congrés del PP de Madrid va presentar la seva candidatura 5 hores abans de que acabés el termini legal per a fer-ho. No sé quants dies li queden encara per a poder-ho fer, però segur està rebent els suports i els ànims necessaris per a que ho faci.
Si no ho fa és perquè no veurà segura la seva elecció. Cosa que dubto.
Triar a Gallardón com a company de viatge significa que Rajoy vol trenca d’una vegada per sempre amb la línia dura del partit i viatjar al centre per atreure un vot moderat que, segurament avui, voten PSOE, Però la jugada li pot sortir malament i Gallardón pot acaba sent una elecció molt perillosa. Al menys pel que fa el compliment de l’objectiu fixat per Rajoy que no es d’altre que revalidar la presidència del PP.
Una vegada els pesos pesants de l’època d'Aznar s'han esborrat voluntàriament, així com d'altres dirigents de pes, Rajoy té menys suports que mai. Desesperat ha buscat el de Ruiz Gallardón, l'actual alcalde de Madrid, que està considerat quasi bé un proscrit. La seva enemistat personal amb Esperanza Aguirre és de domini públic; així com la animadversió d'aquesta y Rajoy. Ruiz Gallardón tot i ser el líder del PP més valorat, precisament pels que no son votants del PP, no representa la línea oficial (la més dura del partit) precisament. Rajoy intenta desesperadament el viratge al centre per a aconseguir els suports del sector més moderat que, a la vegada, també és el més minoritari.
Finalment veig clar que a Rajoy li sortirà competidor de cara al congrés. Segurament que l'Esperanza Aguirre. Només faltava que Aznar (el mateix que el va col•locar a dit) qüestioni el seu lideratge i el canvi d'estratègia de l'actual president.
L'altre dia sentia que Gallardón explicava que l'Esperanza Aguirre, en el darrer congrés del PP de Madrid va presentar la seva candidatura 5 hores abans de que acabés el termini legal per a fer-ho. No sé quants dies li queden encara per a poder-ho fer, però segur està rebent els suports i els ànims necessaris per a que ho faci.
Si no ho fa és perquè no veurà segura la seva elecció. Cosa que dubto.
Triar a Gallardón com a company de viatge significa que Rajoy vol trenca d’una vegada per sempre amb la línia dura del partit i viatjar al centre per atreure un vot moderat que, segurament avui, voten PSOE, Però la jugada li pot sortir malament i Gallardón pot acaba sent una elecció molt perillosa. Al menys pel que fa el compliment de l’objectiu fixat per Rajoy que no es d’altre que revalidar la presidència del PP.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)