S’ACABA EL PETROLI?

Sóc dels que creuen que les noticies, al repetir-se sovint, deixen de ser noticies. Però de la pujada del preu del petroli dia si i dia també, se’n parla i se’n parlarà. Aquest mateix matí escoltava a les notícies de la SER que “el petroli de Brent està en escalada lliure” i és del tot imprevisible el sostre pot arribar a assolir. Es parla de que a la tardor arribarà als 150 euros barril (avui s’ha comprat a uns 135) i que no es trigarà molt a arribar als 200. He escoltat a un professor de la universitat de Barcelona, expert en energia, que opinava que fins que l’organització de països productors (OPEP) no incrementi la seva producció, el preu del cru seguirà pujant pel pànic que produeix al mercat la possibilitat de que no n’hi hagi prou. Tot seguit a dit que la OPEP no està per la feina, però segons ell, el més greu és el que alguns pensen: no se’n produeix més perquè queden poques reserves.
En tots aquests anys, els països industrialitzats, no han tingut la precaució de posar al mercat nous productes, suficientment competitius, per a que els ciutadans puguin tenir d’alternatives de veritat. Aquest canvi de carburants, del petroli convencional a les altres productes, com per exemple, els derivats dels cereals, s’hauria pogut fer gradualment sense causa grans perjudicis al públic en general. Però sobre tot per a les grans petroleres, però també els estats, no els han interessat suficient posar a l’abast aquests nous carburants. I tot això per interessos purament econòmics i especulatius.
Davant de tot això, no he pogut deixar de comparar-ho amb el tema de la interconnexió de xarxes. Alternatives n’hi ha, però el govern segueix capficat en fer-la tant si com no. I mentre, durant molts anys, les xarxes urbanes tenien (i tenen) fuites per tot arreu i ha existit un sobre consum, de vegades, desmesurat i sense miraments. I quan ja han vist les orelles al llop, llavors tot són presses i nyaps, quan les mesures per a solucionar-ho, sense causar tant d’enrenou, haurien pogut començar-se a fer anys enrere i evitar així l’actual situació de crispació territorial. Així, davant el pànic creat des de diferents llocs (manifestacions del govern, avalades en principi per experts, informacions de la premsa més mediàtica, etc.) justificar la connexió és molt més fàcil i acceptable, sobre tot per als qui, d’aquesta forma, els garanteixen un subministrament d’aigua permanent.