NOU INCIDENT A AMPOSTA?

Aquests dies he quedat una mica sorprès al veure com diaris com el Punt (als del Periódico els agafa més lluny!) res no deien de l’incendi de la nau de l’empresa de billars i futbolins ni de l’ensurt que es van emportar les dos noies al canal. En canvi si que van parlar de l’incendi de l’empresa Fustes Domènec de Tortosa (potser també per que els agafa més prop!)
Avui, sobre ¾ de 7 (ara fa menys d’una hora) he vist dos cotxes més de bombers no molt lluny de casa meva: al carrer Sebastià Juan i Arbó, a l’alçada del carrer Canadà. Quan m’he apropat no he vist res que en fes pensar que havia passat alguna cosa greu. No he vist pànic, ni activitats ens els professionals que s’hi havia desplaçat. Però aquí queda...
De vegades són falses alarmes, os ho puc assegurar.

SUMMERCAT, LA CANÇÓ DE L'ESTIU

No hi ha dubte que és una cançó "pegadissa". La cervesera Damm un altre cop l'ha encertada, encara que jo diria que el mèrit està el la companyia de publicitat que li fa els anuncis.
Si en voleu saber més, aneu a veureu a les pàgines especials de l'estiu del Periódico de Catalunya.

PER ALS AMANTS DELS COTXES CLÀSSICS

Durant el llarg pont del cap de setmana posterior a la diada de Sant Joan, juntament amb la meva dona, estiguérem uns dies per Sos del Rey Católico, a la comarca aragonesa de las Cinco Villas. Per a ubicar-vos una mica us diré que és província de Saragossa a tocar amb la d’osca i també Navarra.
Dissabte, un dia abans de marxar, ens sorprengué veure l’aparcament reservat per a “una concentració de cotxes clàssics”. Efectivament, a les poques hores, l’aparcament, estava ple de vehicles dels anys 60 i 70 i, fins i tot d’alguna dècada anterior de les marques Citroën, Ferrari, Cadillac, Alpine, Mercedes, MG, Jaguar, etc. Encara que, per a mi, “la joia de la corona” era un “Excalibur”.
Potser algunes fotografies no tenen la qualitat idònia, però tot té una explicació. Alguns dels cotxes, quan van arribar, es van posar de cara la muralla del recinte del poble i era molt complicat fotografiar-los de cara. Així que “vaig fer el que vaig poder”. Una mica més tard, un Citroën i l’Excalibur van marxar i al tornar, “van donar la cara” a la carretera. En aquells moments no portava la meva càmera, però si el meu mòbil per poder captar la imatge.
Espero que us agradi el reportatge.

ERA COLOM DE TORTOSA?

(Aquest escrit el publica avui a "El Partenón" de Vinaròs News que avança un dia la seva publicació quinzenal)

D’entrada, ja us avanço que en aquest article no desvetllaré el misteri. Si quan ja s’han complert més de 500 anys des de la seva mort (Valladolid 1506) i després de tants i tants estudis com s’han fet sobre l’almirall, encara no s’ha pogut resoldre l’enigma, caldrà esperar una mica més... Al menys fins que es publiqui l’estudi que s’està fent sobre l’ADN dels descendents de Colom comparant-lo amb alguns ciutadans, sobre tot de Catalunya i les Illes Balears, que porten aquest cognom.
Evidentment us estic parlant de Cristòfol Colom, el navegant que “va descobrir Amèrica” (ho he posat entre cometes perquè hi ha una teoria que diu que alguns pobles escandinaus haurien pogut arribar-hi abans) el 12 d’octubre de 1492.
Quasi totes les biografies de Colom parlen que no sé sap del cert el seu lloc de naixement, però donen com a provable origen Gènova (Itàlia) Però hi ha estudis que parlen de que, amb molta probabilitat, Cristòfol Colom era d’origen catalano-aragonés (recordeu que l’any dels seu naixement el 1451 (?), el Regne d’Aragó comprenia els territoris d’Aragó, Catalunya, València i les Illes Balears), segurament fill d’un noble o d’algú que disposava d’una posició alta dintre de la societat dels segle XV. D’aquí els seus coneixements de nàutica i d’astronomia.
Enric Bayarri i Bartomeu (Tortosa 1882-1937) ja deia que Colom bé podria ser fill de la seva ciutat i es basava en que coneixia a la perfecció el litoral català i que, per aquell temps, al mig de l’Ebre hi havia una illa anomenada de Gènova (avui estaria pegada al barri de Ferreries a la llera dreta del riu) Segon diu la història, aquesta illa va ser donada per Ramon Berenguer IV de la Casa de Barcelona als genovesos quan el van ajudar a conquerir la plaça de Tortosa als sarraïns. Així que l’equívoc ja està servit! De fet, per aquella part de Tortosa, hi ha un carrer que porta el nom d’Illa de Gènova.
Ja en temps més actual, Manuel Bestratén i Sabaté, antic empresari que, entre altres càrrecs va ocupar el de vice-president de la Cambra de Comerç de Tortosa, rescata la vella creença d’en Bayerri i, en el seu llibre “A l’entorn del gran navegant Cristòfol Colom de Santa Maria de la Cinta de Tortosa”, exposa les seves teories sobre la procedència tortosina del navegant.
Vaig conèixer Manuel Bestratén farà uns 3 anys. Jo abans ja n’havia sentit parlar, tant d’ell com del seu llibre (publicat el 18 de desembre de l’any 2000, del qual vaig tenir l’honor de que me’n dediqués un exemplar) Segons Bestratén, Colom disposava de bons coneixements de català, les nits de tempesta a alta mar intercedia a la Mare de Déu de la Cinta, l’actual patrona de Tortosa, però també a la M.D. de l’Estrella, a qui està consagrada la catedral, a més de ser-ne la patrona dels mariners catalans i en els seus quaderns de bitàcola hi trobem nombroses referències d’indrets de les nostres terres.
Al llegir Bestratén, arribo a la conclusió de que quan parla de Tortosa es refereix a tot el nostre territori. Cal pensar que fins a finals dels anys 70 no es van “independitzar” de Tortosa els municipis de l’Aldea, Camarles, la Cava, Jesús i Maria i Sant Jaume. Tots aquests pobles estaven situats al delta de l’Ebre, riu pel qual hi baixava molta més aigua que en l’època actual i on la navegació fluvial tenia una importància capital a l’hora de desplaçar persones humanes i animals i altres mercaderies. I per aquell temps la influència de Tortosa sobre el territori ebrenc era més que considerable, bona prova d’això és la torre de la Galera, el primer lloc de vigilància per als que arribaven del sud.
Si bé només aquests dos escriptors tenen la teoria de que Colom era nascut a Tortosa, n’hi ha molts més que situen el lloc de naixement dels descobridor del Nou Món en terres de la Corona d’Aragó. Un altre escriptor tortosí, Cristòfol Despuig en els seus “Col•loquis de la insigne ciutat de Tortosa” (1557) ja escriu Colom amb “m” (com seria el seu cognom en català) i afirma que al descobriment d’Amèrica no hi va haver participació castellana (!) A principis del segle passat, Francesc Carreras i Candi, també defensà la teoria de la catalanitat de Colom, basant-se amb els escrits del peruà Luis Ulloa. Fins i tot Salvador de Madariaga (diplomàtic, historiador, escriptor, professor universitari, etc.) també és de la mateixa creença. Altres escriptors més recents que defensen teories similars són: Caius Perellada, Pere Català, Francesc Albardaner, Ernest Vallhonrat, Jordi Bilbeny (que creu que una gran part de la història de Catalunya ha estat manipulada en favor dels castellans), Charles J. Merrill (nord-americà), etc. Un altre català, en Ricard Carreras Valls, en el seu llibre “La verdad sobre el descubrimiento de América. Los catalanes Juan Cabot y Cristobal Colom” (Impremta Altés. Barcelona 1931), escriu: “Jo veig a Colom un home que ens parla de la bella horta valenciana, de Tortosa y de les Riberes de l’Ebre, que prega davant la Mare de Déu de Montserrat i davant de la Cinta”... “I a l’indret de la seva nissaga veig Tortosa, cor de Catalunya, l’Ebre...”. (Aquestes cites també les podeu llegir al llibre de Bestratén)
Com us deia al principi, el misteri sobre el lloc d’origen de Colom no ha estat revelat, però segur que he aconseguit cridar-vos l’atenció i segurament heu conegut personatges i fets que, fins ara, us eren del tot desconeguts.