L’ALCALDE D’AMPOSTA TRENCA EL CONSENS INSTITUCIONAL DE L’11 DE SETEMBRE

Aquesta tarda, durant els actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya, l’alcalde d’Amposta, el convergent Manel Ferré es quedarà sol a la tribuna d’autoritats a l’hora de llegir el manifest de l’11 de setembre.
De forma pública, qui va ser la cap de llista d’EA-ERC a les passades eleccions municipals ja ha fet saber que el seu grup no hi serà present: “No es pot ser sobiranista un dia a l’any i mantenir carrers amb noms de clares connotacions franquistes com el qui va ser fundador de la Falange Ruiz de Alda”, va dir-me ella mateix el passat dimecres abans de començar el concert de la Unió Filharmònica dintre del marc de les festes del barri que les Quintanes.
Mentre, el portaveu del PSC a l’ajuntament ampostí, Antoni Espanya, tampoc acompanyarà a l’alcalde i així li ha fet saber. “No podem subscriure el manifest. He fet diverses esmenes al text inicial (copiat literalment de la pàgina d’Internet d’Òmnium Cultural), però fer esmenes a un text, que d’entrada ja no ens agrada gens, és pràcticament impossible que quedi bé”, -va dir-nos el propi Espanya- i va continuar: “Li he enviat diversos correus electrònics i encara no he rebut cap resposta de l’alcalde”.
El manifest institucional que llegeix l’alcalde desprès d’hissar la senyera al pont penjant d’Amposta sempre s’havia consensuat amb el diversos grups de l’oposició, però aquest any no ha estat així.
Ara caldria saber quin són els motius que han portat a Manel Ferré a trencar aquest consens institucional. Personalment en trobo dos: la manca de relació que hi ha entre l’equip de govern i els altres dos grups de l’oposició (sobre tot amb el PSC) o la prepotència d’un alcalde que “viu” de la seva majoria absoluta que va aconseguir a les urnes ja ha fet dos anys. Però ni en el temps més difícils amb l’anterior alcalde es va fer una cosa així!
Dimecres passat, de forma fortuïta, van coincidir a un mateix restaurant ampostí, però en taules diferents l’alcalde i els dos portaveus. Al acabar de dinar, Antoni Espanya se li va apropar per advertir-lo que, en el cas de no canviar el text, no l’acompanyaria a la tribuna, encara que sí a l’hora d’hissar la senyera. La resposta de Ferré va ser del tot desconcertant: “Jo tampoc hi seré, ja que tinc un altre compromís”. Personalment no m’ho crec, així que hauria que tornar a avaluar el motiu de la seva afirmació...
Aquesta tarda, a 2/4 de 8, es farà la lectura del manifest des d’una tarima instal•lada al constat del pont penjant. Si es compleixen les previsions (i tot indica que sí), l’alcalde el llegirà tot sol o, tal vegada, acompanyat per algun dels seus tinents d’alcalde i trencarà la unitat d’acció que s’havia produït sempre.
Ahir li explicava al meu cap el lleig que em van fer l’alcalde i diversos membres del seu equip de govern a un acte de les festes majors passades. I ell em va contestar: “Més enllà de rivalitats polítiques, el que et van fer és un acte de manca d’educació”.
Potser tenir una carrera universitària i l’educació que es pot tenir, no sempre caminen en paral•lel! Potser serà això...

JUSTÍCIA SURREALISTA

Avui, diaris com el Punt qualifiquen les decisions judicials d’ahir com: “Ho hi ha dret”. I el cert és que és difícil que l’opinió pública catalana pugui comprendre algunes decisions que està prenent la Justícia darrerament i no només parlo de la d’ahir.
La consulta que es portarà a terme a Arenys de Munt no té cap transcendència política més enllà de valorar els resultats dels que hi participin. Però segur que tal com passa amb totes les eleccions, una gran part de ciutadans es quedaran a casa perquè no els interessarà gens ni mica. Per aquest motiu no s’acaba d’entendre la sentència de la jutge indicant expressament que l’ajuntament “no hi pot col•laborar”.
Les normes estan per aplicar-les però també sabem que són interpretatives i que les decisions que depenen de més d’un jutge, quasi mai es prenen per unanimitat. I com per a mostra un botó, només cal fixar-se amb el retard de la sentència sobre la constitucionalitat o no de l’Estatut de Catalunya degut a que els magistrats del Tribunal Constitucional no s’arriben a posar d’acord i busquen consensuar al màxim possible la sentència definitiva.
Si a sobre li sumem que “emparant-se en el dret de la lliure manifestació de idees”, un altre tribunal, el TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) hagi autoritzat a una banda de provocadors, com són els integrants de la Falange (quina de totes? Ja que a les convocatòries electorals se’n presenten al menys dues) a manifestar-se, precisament a Arenys de Munt, en contra de la consulta “independentista”. I pregunto: Quants dels manifestants són veïns de la localitat? Segurament que cap dels que es manifestaran son veïns de la població de la comarca barcelonina del Maresme. Llavors, per molt que tinguin “el dret de manifestar la seva ideologia”, no ho podrien fer a un altre lloc, per exemple, davant de la Conselleria de Governació? Deixar-la fer al mateix municipi de la consulta no deixa de ser un despropòsit per part del jutge del TSJC que ho va autoritzar.
També voldria, encara que només sigui de passada, parlar de la compareixença de Garzón davant del jutge. És xocant que un jutge a qui li han pasta milers d’inculpats de tota mena, ara hagi de prestar declaració per “voler investigar els crims de la dictadura franquista”. Era competent Garzón per empresonar a Pinochet? Era competent Garzón per a investigar els crims de la repressió argentina? Si ho era, no recordo que ningú presentés cap denuncia, perquè no ho ha de ser a l’hora de voler investigar els crims comesos pel franquisme...
Una consideració. Si els tribunals espanyols van declarar il•legal a Batasuna i el seu entorn, ¿perquè no declaren il•legals partits com la Falange o sindicats franquistes com “Manos Limpias” què és el que acusa a Garzón de prevaricació?
Voldria acabar recordant el que deia ahir el columnista del Periódico Josep Maria Tericabras: “ És la Democràcia la ha fet la Constitució, no al revés”.

DARRERA HORA: El President Montilla a l’entrevista dels Matins de TV3, sobre el tema d’Arenys de Munt, ha dit: “La consulta d’Arenys dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola” Hi estaríeu d’acord?

(L’acudit s’ha publicat avui al Punt i és de Joan Antoni Poch)

RETIRADA DE LES BOSSES DE PLÀSTIC : UNA MESURA INSUFICIENT

Ja fa temps que vaig opinar aquí mateix que calia retirar les bosses de plàstic que donen als súpers quan vas a comprar. De fet ja feia anys que es remorejava amb aquesta possibilitat. Però si només es retira aquest tipus de bossa, em sembla una mesura del tot insuficient. Necessària, però insuficient.
Aquests darrers dies s’ha pogut veure per televisió un reportatge on el periodista feia una hipotètica sortida per anar a comprar a diversos establiments del barri: supermercat, farmàcia, etc. I a tot arreu li donaven una bossa per a portar la mercaderia que acabava de comprar. També es deia que per cada bossa, es llença a l’atmosfera 4 grams de CO2.
Aquell mateix dia vaig anar a comprar a la fruiteria que tinc a baix de casa mateix. Vaig comprar bajoques que vaig tenir que posar a una petita bossa de plàstic transparent, el mateix vaig tenir que fer amb els xampinyons i amb el porcí de formatge tendre que em va tallar la botiguera. Què es fa amb aquestes bosses de plàstic transparents? Jo les reutilitzo per a replegar els excrements de la meva gossa, però sempre me’n sobren...
Al supermercats ho venen embassat, però igualment està embolcallat de plàstic i, de vegades, com la carn o els mateixos xampinyons, porten una safata de porexpan que, segons m’han dit, és altament contaminant.
O sigui, quan arribeu a casa amb la bossa (ja sigui de plàstic, ja sigui d’un altre material –ja que sou molt ecològics i en porteu una de diversos usos-) feu un pràctic exercici i mireu a dintre. Ja veureu com està plena d’altres embolcalls de plàstic de les mateixes característiques i igualment contaminants i també difícils de destruir com les que es volen retirar...
No estic gens d’acord amb el que diuen des de les associacions d’empresaris del sector afectats per la possible retirada. Què perdran llocs de treball? Faltarà veure-ho.
Els empresaris, si són bons empresaris, cosa que no dubto, voldran seguir guanyant diners i per a fer-ho caldrà adequar el sector a les noves necessitats que, no són d’altres que la utilització de materials “biodegradables”. Aquests productes no són cap novetat, ja que existeixen al mercat indústries que ja fabriquen articles molt més respectuosos amb l’entorn. Possiblement el cost de producció d’aquestes articles, avui per avui és més elevada que els tradicionals, però una fabricació a gran escala farà abaixar els costos y que el consumidor no veurà afectada la seva butxaca.
També caldria recordar la “famosa” formula de les “3 R”: “reducció, reutilització i reciclatge”. Però per aquest ordre. Primer cal mirar de reduir-les, després, les que arribin al consumidor, mirar de poder-les reutilitzar i, finalment, reciclar-les quan ja no se’ls hi pugui donar cap ús més.

UNA MESURA POPULAR

El govern ha anunciat una congelació de sou per als funcionaris. És una mesura que es venia reclamant des de diversos sectors de la societat en els darrers temps. A més és una mesura molt fàcil d’aplicar per a l’executiu. Més fàcil que qualsevol altra. Y l’opinió pública en general aplaudirà la iniciativa del govern.
Però quan es parla de funcionaris, a qui es refereix? Normalment, el ciutadà de peu, quan parla de funcionaris es refereixen als que treballen als diferents departaments de les administracions atenent al públic i mirant de resoldre’ls el problemes o els dubtes que puguin tenir. De vegades es tracta d’un treball fosc y sovint poc agraït.
Però també solen ser funcionaris el personal sanitari, el personal docent, els cossos i forces de seguretat o els veterinaris, arquitectes, advocats, etc. que treballen per algun organisme públic.
M’han comentat que la congelació no serà per a tothom. Els primers col•lectius esmentats al paràgraf anterior pareix que no patiran la congelació salarial. No estarem llavors, davant d’un greuge comparatiu? Temps hi haurà per a parlar-ne i caldrà veure que n’opinen els sindicats dels col•lectius implicats.
De totes formes opino que aquesta congelació es un pedaç més del govern de Rodríguez Zapatero. Només fa uns dies, un membre del seu govern (no recordo qui) deia que no s’havia parlat de congelació, però si de reduir la despesa pública. En menys d’una setmana, com sol fer l’executiu, pareix que s’ha desdit.
A partir del mes de juny de 2008, el govern central, va aprovar una mesura de reactivació de l’economia basada en “donar” 400 euros anuals a tots els treballadors. A la pràctica hi va haver col•lectius com pensionistes, aturats o que només cobren el “salari mínim interprofessional” que no van poder rebre l’ajut perquè no se’ls retenia dita quantitat. Llavors ho van “vendre” com una mesura per a que els ciutadans disposessin de més diners per a gastar-se.
Ara, el govern no té por de que si es congela el sou als funcionaris (o a determinats funcionaris), al perdre poder adquisitiu, continguin la seva despesa? La veritat, em sembla una contradicció.
Una altra cosa que s’ha de saber és que els grups més baixos de l’administració, els que cobren menys, solen tenir nòmines més baixes que altres treballadors que fan tasques administratives a les empreses privades. Y quan es fa una congelació, normalment ja no es recupera. Ni en temps de “vaques magres”! Els funcionaris no disposem de clàusula de revisió salarial y, si es convoca una vaga, a l’administració (en general), al no ser un sector productiu, no els importa gaire. Per exemple, si es convoca una vaga en una “temporada alta” de feina, el treure un decret i allargar el termini, en tenen prou. En canvi, els empresaris, com que s’hi juguen els guanys, les vagues els hi fan molt més mal.
Segurament ara sortirà el PP criticant al govern per la « nova » mesura anti-crisi, tal com ho han fet amb l’anunci de l’apujada d’impostos. Cal recordar que l’any 1996, amb el govern de Felipe González, els funcionaris (tots) vàrem patir la primera congelació de la que tinc memòria y amb l’arribada al poder de José Maria Aznar, la segona. Només una diferència: era el darrer any de govern d’un i el primer de l’altre.