L’Ajuntament d’Amposta ha hagut de rescindir el contracte amb dues empreses constructores que estaven fent obra pública a la ciutat.
Transcornejo, SL va guanyar el concurs per a fer les noves instal·lacions del club de Rem, una de les entitats esportives més importants i llorejades d’Amposta.
Per la seva banda, Construccions Montllau, SL, una empresa local, estava construint la residència d’esportistes. Dues obres vinculades al complex del Centre de Tecnificació Esportiva, un projecte emblemàtic que compta amb diverses disciplines esportives con l’handbol, l’esgrima, el rem, l’atletisme, el bàsquet, la natació, etc.
El passat dilluns 25 d’octubre, la rescissió d’aquests dos contractes, era un dels punts de l’ordre del dia del ple ordinari de l’Ajuntament. Des de el grup socialista es va dir a l’alcalde que “amb rescindir-los el contracte no n’hi havia prou”. Calia prendre mesures sancionadors (com permet la llei) per “l’incompliment del contracte respecte a la data de finalització de l’obra”. També sé li va expressar la preocupació pel cost afegit que podria suposar per a les arques municipals. L’alcalde, amb la fermesa que el caracteritza, va afirmar que això no passaria... Caldrà estar atents.
El portaveu de CiU va recriminar al portaveu socialista per haver filtrat a la premsa la notícia de les dues rescissions del contracte. Fins i tot va citar a la periodista del diari el Punt que va difondre la notícia. Com si les llibertats d’expressió i d’informació no estiguessin contemplades dintre dels drets fonamentals de tot ser humà.
La picabaralla entre el portaveu del grup socialista, l’alcalde i el portaveu de CiU es va entendre des de les files de l’altre partit de l’oposició, Esquerra d’Amposta-ERC com un “debat polític”. El seu nou portaveu demanava que “no se’n fes un ús polític del tema, ja que les dues obres tenien una importància cabdal per a la ciutat”. Tal com va dir Aristòtil, “l’home és un ser polític per naturalesa” (llavors la dona encara es mantenia en un segon terme...)
Un altre punt “calen” del ple va ser quan es va preguntar a l’alcalde sobre la situació del conveni que “s’hauria” de signar entre el departament d’Educació de la Generalitat i les escoles de música de les dues entitats musicals, a saber, la Lira Ampostina i la Unió Filharmònica.
Tal i com ja havia informat la regidora d’Ensenyament en una comissió informativa, l’alcalde va dir que “signaven les dues bandes o no hi hauria cap conveni”. El conveni en qüestió significaria per a les escoles de música una subvenció de quasi 600 euros per alumne i any.
De els dues entitats musicals, una, la Lira, està a favor de “reconvertir-se” en escola municipal (requisit indispensable per poder cobrar la subvenció), mentre que l’altra, la Fila, no hi és partidària, al·legant raons històriques i d’autonomia.
Es fa difícil entendre com una entitat pugui deixar perdre una subvenció tant important en un temps tant complicat com el que estem vivint on, qualsevol subvenció que pugui arribar es veu com “aigua de maig” i significa un alleugeriment econòmic força important.
Des del PSC sé sospita que, darrera de la negativa de l’entitat musical a l’hora de signar el conveni amb el departament d’Educació, hi pot haver una maniobra orquestrada des de l’equip de govern local amb el consentiment total per part de la Fila (una societat molt afí, políticament parlant, als colors que governen la ciutat d’Amposta) on, sense cap mena de dubte, la gran perjudicada amb aquesta “maniobra”, seria la Lira Ampostina. Aquesta darrera entitat, quan el lector llegeixi aquest article, ja haurà fet una assemblea extraordinària (estava convocada per al dia 6 de novembre) on, precisament, el punt tercer de l’ordre del dia és: “Informe de la Junta Directiva sobre les gestions realitzades amb l’Ajuntament d’Amposta i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya vers la situació de l’escola de música”.
I és que a Amposta la política només pot tenir un sol sentit: quan es fa des de l’equip de govern de l’Ajuntament o de la federació de partits que li donen suport, es a dir, CiU.
En canvi, si es fa des de l’oposició i, principalment quan es critiquen les “maneres de fer” de qui ostenta el poder a la ciutat, està mal vist i es el tot censurable.
Són els “tics absolutistes” de quan es porta massa temps governant amb majoria absoluta!
