RAJOY, UN POLÍTIC MEDIOCRE

És una evidencia que el cap de l’oposició i líder del PP no aixeca el vol i si en les darreres enquestes té millor valoració que Zapatero, és més per demèrits d’aquest que no per la trajectòria de l’altre.

Recordem com va arribar a la direcció nacional del seu partit. Va ser Aznar i ningú més que ell, qui el va escollir com el seu successor  després de descartar (ves a saber el perquè) a d’altres “candidats” com Zaplana o Rato, segurament d’un perfil polític més alt.

En la trajectòria política de Rajoy, hi ha casos com la gestió del “Prestige”, el petroler que va encallar davant les costes de Galícia quan n’era el vicepresident del govern espanyol  i que va deixar escapar al mar milers de tones de petroli amb el conseqüent desastre ecològic que van patir les costes gallegues. Rayoy va negar llavors que es tractés d’una “marea negra” i segons paraules textuals, va dir que “eren com unes galetes de petroli”. 

Sent candidat pel PP, va perdre dues vegades davant de Rodríguez Zapatero i, com a president del partit, no ha sabut gestionar mai els casos de corrupció que hi ha hagut al seu partit: Gürtel (estès per mitja Espanya, però sobre tot al País Valencià), Palma Arena (Mallorca), Brugal (Alacant), etc. Ha tingut que claudicar sempre davant dels barons del seu partit que, a l’hora de la veritat l’han fet quedar més d’una vegada com un autèntic babau. Una de les més crítiques ha estat la lideressa de Madrid, es a dir, Dña. Esperanza Aguirre que, fins i tot, alguna vegada ha insinuat de presentar-se per arrabassar-li la presidència nacional. Més recentment tampoc va saber gestionar la crisi Asturiana amb l’escissió de l’ala més propera a Álvarez Cascos.

El darrer episodi es va acabar ahir mateix amb el debat de l’anomenat “estat de la nació”. Segons les valoracions fetes pels ciutadans i experts que van seguir el debat durant els tres dies, Zapatero va tornar a “passar la ma per la cara” al líder de l’oposició. És força significatiu el resum que fa el Periódico de Catalunya d’ahir: en els 7 debats on s’han enfrontat de forma directa els dos polítics, sempre ha sortit guanyador l’actual president del govern. Ni aquests darrers anys, amb una crisi latent, amb unes dures mesures aplicades pel govern (rebaixa de sous, pujada d’IVA, retard en l’edat de jubilació, etc.) ha estat capaç Rajoy de sortir-ne airós en els cara a cara amb Zapatero.

I si a tot això li afegim que parla malament, que s’ha d’escriure els discursos (o li han d’escriure), que no entén la seva pròpia lletra (o al menys això diu), etc. Davant de qui estem? Evidentment i com ja he posat al títol, davant d’un polític mediocre. I aquest polític, que a sobre va advertir que si ell governa aplicarà “mesures de veritat”, l’any que ve pot convertir-se en president del govern espanyol.

Mediteu sobre el tema.

VA DE MENTIDERS (embusteros)

El primer dia del debat de la nació, el darrer “cara a cara” entre Zapatero y Rajoy, el president del govern espanyol va acusar al cap de l’oposició de “mentider”.

Segons Zapatero, Rajoy va falsejar les dades macroeconómiques de l’estat, es a dir, dèficit, PIB, etc. El cert és que quan es parla de macroxifres em perdo. Si ja en tinc un far en calcular quantes pessetes són 72.000 euros, per exemple, com tinc que fer-me a la idea parlant de mils de milions d’euros?

Què Rajoy pogués falsejar les xifres en benefici propi? Pot estar dintre del possible. Que Zapatero les pogués maquillar? També. No seria el primer cop que Zapatero menteix (o falta a la veritat, per a suavitzar els temes) Us en recordeu allò de “Apoyaré el Estatuto de Cataluña que salga del Parlamento de Cataluña”.

Però entre tots els mentiders, n’hi ha un que destaca: l’alcalde d’Amposta. Està tan acostumat a mentir que ho fa amb tota naturalitat i no es ruboritza per fer-ho.

Com ja s’ha vingut informant, resulta que per aquesta legislatura, l’alcalde va crear la plaça de “gerent d’esports” per a qui va ser-ne regidor l’anterior legislatura, es a dir D’j Pepo.

Es veu que quan l’exregidor es va assabentar que no estava inclòs a la llista per a les passades municipals, el cabreig va ser gran, fins al punt que va estar desaparegut de les dependències municipals durant uns quans dies. Al cap de poc ja va córrer el rumor que si CiU guanyava, se’l faria gerent d’esports. I dit i fet, quan es va fer públic el nou cartipàs municipal ja es va incloure a D’j Pepo com a càrrec de confiança dintre de l’organigrama de la regidoria d’esports amb una dedicació del 80 % i un sou de 17.573 euros bruts anuals (quasi tres milions de les antigues pessetes, fins aquí encara hi arribo) Una bona manera de reconèixer-li els mèrits que va fer durant l’etapa de regidor o per a mantenir-lo content i callat. Ves-te a saber...

I on està la mentida? Precisament en les declaracions que fa ver l’alcalde per a justificar el nou càrrec de confiança, un particular que, des del meu punt de vista és del tot injustificable, ja que des del seu càrrec de regidor mai va demostrar cap capacitat que el pogués avalar per al reconeixement posterior. L’alcalde va dir que el seu nomenament era “perquè la majoria dels presidents de clubs esportius li havien demanat”. Hi ha qui ha sondejat a diversos presidents i tots (remarco el de TOTS) li han negat el fet. Fins i tot, D’j Pepo, durant els 4 anys de regidor,  ja no gaudia de gens de prestigi entre els seus propis tècnics. 

Dedicat a tots ells el tema dels Pekenikes "Embustero y bailarín" 

PRIVATITZA, QUÈ ALGUNA COSA QUEDA! (O no...)

Quan la dreta neoliberal arriba al poder és normal que vulgui aplicar la seva política de privatitzacions en detriment dels anomenats “serveis públics” (ensenyament, sanitat, transport, etc.)

Am el nomenament com a conseller de Boi Ruiz, que era president de l’associació de centres sanitaris privats, ja es va entreveure per on podria anar la política sanitària del nostre país (si és que algú en podia tenir dubtes de per on anirien els trets)

A la conferència que va fer Mas el passat dilluns davant de l’empresariat català, va parlar de privatitzar l’ensenyament, la sanitat, les infraestructures i els serveis socials.

L’ensenyament seria, evidentment concertat i es fomentarien, sense cap mena de dubte, els col·legis d’orientació catòlica.

En quan a la sanitat es potenciaria la gestió privada, tal i com ja es va posar en marxa durant el temps del “pujolisme” amb el programa Altebrat, on estan inclosos diferents hospitals de les nostres comarques, com els de Móra d’Ebre, Jesús i Amposta.   

Sobre el tema d’infraestructures cal dir que les autopistes són concessions administratives i, per tant, ja estan privatitzades, però per la manca de finançament de les administracions, ja es va parlar del tema durant l’època del govern d’Entesa. Una de les carreteres que es volia fer amb finançament privat és la que va a Horta de Sant Joan i Arnes i que surt des de l’Eix de l’Ebre.

Imagino que amb la privatització dels serveis social passaria una cosa similar al paper que ara juguen les mútues laborals amb les baixes dels treballadors. Encara que els ajuts, evidentment els autoritzaria i pagaria l’administració, la gestió dels mateixos es farien des d’empreses privades. Em consta que també hi funciona algun servei així i que està ubicat a l’hospital de Jesús.

Però Mas també va parlar dels serveix públics que no es privatitzaran: la policia, les presons, hisenda i la moneda (el què?)

Sobre la policia és normal, ja que des de la conselleria d’Interior i des de la pròpia presidència de la Generalitat es vol tenir un total control. Jo sempre he estat partidari de la integració de les policies locals al cos del Mossos d’Esquadra. Un com em va dir un policia que a la majoria d’alcaldes de ciutats i pobles amb policia no estan pel tema pel mateix, perquè volen tenir el control absolut sobre el cos armat.

En canvi, en el tema de presons, segurament que Mas encara no s’ho ha acabat de plantejar, ja que no seria cap novetat, ja que als Estats Units existeixen les presons privades.   

De reservar-se el control sobre hisenda, crec que sobren els comentaris. Si des de l’estat són reticents en traspassar a la Generalitat la gestió de impostos com l’IRPF i IVA, per qüestions de “control”,  de la mateixa manera la Generalitat no cedirà la gestió dels pocs impostos que encara gestiona, com per exemple el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. D’altres, com el de Patrimoni ja es va suprimir per par de l’estat.

I, finalment, la moneda. És que la Generalitat emet moneda pròpia? Difícil entendre el concepte. 

(La pancarta està ficada al col·legi Miquel Granell d'Amposta)  

El PSC, l’únic partit que vota en contra de la proposta de retribucions als regidors i de càrrecs de confiança del nou consistori a Amposta

Tot i l'anunci de la rebaixa en un 5%, catorze càrrecs del govern cobraran importants sous, malgrat la situació econòmica actual

El grup municipal del PSC a Amposta va votar ahir en contra de les retribucions als regidors i càrrecs de confiança del nou consistori proposades per l'equip de govern. Tot i que el portaveu del grup, Antoni Espanya, va valorar positivament la rebaixa en un 5 % els sous de tot el personal eventual i de tots els regidors, ja cobressin per dedicació parcials (sis regidors), dedicació completa (un regidor) o per assistències (14 regidors, 4 del govern i 10 de l’oposició), el PSC hi va votar en contra en considerar que les dedicacions parcials de l’alcalde, amb un sou brut de 3.912 euros mensuals, i de cinc regidors de l’equip de Govern, amb 2.329 euros mensuals, haurien de considerar-se dedicacions exclusives. “Si algun regidor vol mantenir una segona activitat té l’opció de cobrar per assistències com han fet quatre regidors de l’equip de govern que han volgut prioritzar les seves activitats professionals”, va argumentar. 

De la mateixa manera, els socialistes van lamentar la manca de contenció pel que fa a la creació de càrrecs eventuals. En total, el consistori ampostí tindrà sis càrrecs de confiança política: assessora de l’àrea d’Urbanisme, 38.583 euros bruts anuals i dedicació del 85%; assessora de Promoció Econòmica, 29.304 euros bruts anuals i dedicació completa; assessora de Comunicació de Gabinet, 27.493 euros bruts anuals i dedicació completa; assessor de Fires, 19.074 euros bruts anuals i dedicació del 80%; coordinador adjunt de l’àrea d’Esports, 17.573 euros bruts anuals i dedicació del 80%, i assessora de Protocol, 13.029 euros bruts anuals i dedicació del 53 %. D’aquests sis càrrecs, des del PSC es considera que l’assessor d’Urbanisme és totalment prescindible, “atès que amb motiu de la crisi econòmica que afecta al sector immobiliari, hi ha mesos que a la Comissió d’Urbanisme no es passa ni una sola llicència de construcció residencial”. De fet, aquesta figura es va crear arran del boom immobiliari per donar més agilitat a l’àrea. En l’actualitat, la majoria d’assumptes són llicències d’obertures de rases per subministrament de llum, aigua, gas o fibra òptica, alguna modificació puntual del Pla General i alguna direcció d’obra municipal, que amb el personal actual de l’àrea (dos arquitectes, un aparellador i un enginyer) són assumibles perfectament. “Igualment considerem prescindible la figura del coordinador adjunt del regidor d’Esports, que estarà ocupada per l'exregidor de l’àrea. Entenem que és una plaça que s’ha creat únicament per donar una sortida professional a l’afectat i no respon a una necessitat real”, va apuntar Espanya.

Finalment, el PSC lamenta que amb l’anunci d’una rebaixa d’un 5 % dels sous dels regidors i els càrrecs de confiança, es pretengui tapar la realitat: “Un total de 14 persones - l’alcalde, sis regidors, sis càrrecs de confiança política i l’alcaldessa del Poble Nou- cobraran importants sous que, en la majoria dels cassos, 11 dels 14, podran compatibilitzar amb una segona activitat. És una situació, que més enllà de ser completament reprovable èticament en els temps actuals, les nostres sofertes arques municipals no es poden permetre.”

 

Amposta-Terres de l'Ebre, 28 de juny de 2011