divendres, 15 de juliol del 2011

PETIT INCENDI A LA ZONA DE MIANES





















Mianes és una masada que dóna nom a una partida entre Amposta Santa Bàrbara i Vinallop. Antigament hi havia un abaixador que no disposava de llum elèctrica i l'andana s'il·luminava gràcies a un petit fanal.
Aquesta tarda he sortir a fer unes fotos quan un camió de bombers que circulava pel camí on passava la via de la Val de Safan, m'ha alertat de que hi havia foc per la zona. Efectivament, una mica més enllà he vist la fum. Pel que he pogut veure, el foc no era important. Eren aproximadament 3/4 de 8.

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 15-07-2011

Com es pot veure, el cotxe està aparcat en doble fila i el conductor o conductora no ha aparegut mentre jo intentava sortir de l'aparcament, la qual cosa m'ha resultat força complicat.

AMPOSTA: QUÈ QUEDA DEL “PONT DE LA CULTURA CATALANA”?

Aquest matí escoltava una interessant conversa entre el regidor de cultura de l’ajuntament de Tortosa i un altre company de treball. Més que de cultura estaven parlant de festes, dues coses que al meu entendre van força lligades.
És cert que a Tortosa existeix un regidor per cada àrea específica, però això també és degut als bons resultats que va obtenir CiU a les passades municipals. A més regidors, més divisió de responsabilitats.
Bàsicament parlaven de dos temes: de la festa del Renaixement i de les festes de la Cinta què, com tothom sap, és la festa major de la ciutat. Sobre la festa del Renaixement parlaven de la disminució del pressupost que, aquesta edició, serà aproximadament d’uns 300.000 euros. I sobre les festes de la Cinta, la reducció dels dies, tal i com ja es va anunciar en premsa aquesta setmana. Tortosa dedicarà a la seva festa major només 5 dies (un llarg cap de setmana, es diu) Segons l’opinió generalitzada, més que suficients.
Desgraciadament, en temps de crisi, encara que els retallades acabin afectant a totes les àrees, les que en surten més perjudicades són les de cultura i festes.
L’any 2006 a Amposta va ser la Capital de la Cultura Catalana (amb el lema “Pont de la Cultura Catalana, encara usat per la regidoria de Cultura i Festes), la qual cosa va permetre fer tot un seguit d’actes i espectacles com mai s’havia vist. Des de la regidoria de Cultura no es cansaven de dir que la voluntat era la consolidació de bona part d’ells, els més emblemàtics. Però quina ha estat la realitat? A hores d’ara d’aquell bagatge que va suposar la capitalitat cultural (si és que mai en va haver), s’ha perdut quasi que tot, tret d’algun acte de petit format i fer per a un tipus determinat de gent, com ara la trobada d’escriptors ebrencs. Però els de gran format, el que van dirigits al “gran públic” no ha quedat res de res. De fet aquell any tampoc en hi van haver tants, tal i com ja ho vaig manifestar en el seu dia.
Però a sobre, aquest any, fins i tot ha desaparegut de la programació el cicle de teatre (de teatre i dansa a partir de 2006) Un cicle més que consolidat i que portava molts d’anys fer-se.
La cronologia dels fets (els que jo sé) és la següent. L’actual regidora de Cultura i Festes (que ja ho era l’anterior legislatura) ens va dir que per a la temporada de teatre i dansa de 2011, al no poder-se assumir-ne els cost, es deixaria de portar grups professionals i es convertiria en amateur. El cicle solia començar a finals d’hivern al ritme d’una obra per mes (poc més o menys) i acabava a finals de primavera i, de vegades, a començaments de l’estiu. Se’n solien fer unes 5 o 6 representacions, normalment totes de teatre excepte una de dansa. Per la proximitat de les eleccions municipals i el baix ritme de convocatòries de comissions informatives que hi havia a l’ajuntament ampostí, ningú va preguntar-ne res, però seria bo que des de la regidoria es donessin explicacions precises i no em val només que es justifiqui per la crisi

dijous, 14 de juliol del 2011

RUBALCABA Y EL CAS FAISÀ

Sembla mentida que el ministre d’Espanya que ha tingut més èxits en la lluita antiterrorista es vegi esquitxat per un cas que va passar ja fa uns anys justament al cap de pocs dies d’haver-lo escollit com a candidat del PSOE a les properes generals.
El cas “Faisà” (que així s’anomena) es tracta d’un suposat avís al propietari del bar d'Irun del mateix nom per part d’uns membres de la policia espanyola para que advertís a uns membres de la ETA que estaven com a clients d’un escorcoll de la pròpia policia.
El primer jutge instructor del cas, Baltasar Garzon va sobreseure per manca de proves. Mentre, el PP, va estar parlant del cas cada vegada que en va tenir l’oportunitat: tertúlies, debats, entrevistes, etc. El tema es va revifar quan Rubalcaba va sonar amb força que podria ser el candidat socialista.
Ara, amb un altre jutge instructor i quan Rubalcaba només portava 4 dies de candidat oficial, s’ha tornat a reobrir el cas amb la inculpació de diversos càrrecs policial, donant així més “munició” als “peperos” que no van tardar ni un minut en demanar la dimissió de l’exministre de l’Interior.
La meva opinió és que la Justícia no és “cega”. I crec que amb aquest cas es demostra prou clarament que mentre el primer jutge va sobreseure el cas, el segon, Pablo Ruz, va acabar imputant a caps policials.
No conec l’adscripció del jutges instructors del cas (hi ha cinc associacions -jo pensava que tres-, la conservadora Francisco de Vitoria, la progressista Jutges per a la Democràcia i les de “no definits” (o al menys a mi no em consta) l’Associació Nacional de Jutges i l’Associació Professional de la Magistratura), però en quasi tota seguretat el primer pertanyia a Jutges per a la Democràcia i el segon a la Francisco de Vitoria.
Per tant, la Justícia es destapa l’ull dret o l’ull esquerre segons li convingui al jutge de torn. Normalment més cap a la dreta que cap a l’esquerra.