Per a que un partit polític (en el cas que ens ocupa, una federació de partits) guanyi per majoria absoluta durant diverses legislatures consecutives, han de tenir-ho “tot controlat”.
El més fonamental és controlar el divers teixit associatiu de la ciutat. En el cas d’Amposta, CiU controla la pràctica totalitat d’associacions, entitats, clubs, etc. Era l’estratègia que empraven els antics comunistes amb la creació de les anomenades “cèl·lules”.
La intenció dels comunistes era “infiltrar-se” a la majoria d’entitats local per a, des d’allí, incidir el màxim possible en la societat d’aquells anys. Evidentment, la idea va prosperar a mitges, ja que ni el PSUC a Catalunya ni el PCE a la resta de l’estat espanyol van aconseguir suficient representació que els permetés ocupar les quotes de poder suficients per a portar a terme la seva política.
Alguns d’aquells comunistes durant els primers anys de la transició espanyola van “passar-se” a CDC. Molts més que als socialistes, en principi una formació molt més propera ideològicament parlant.
Però tornem a Amposta. Aquí CiU va desenvolupar perfectament l’estratègia. Els contactes amb les diferents associacions es van iniciar abans d’assolir l’alcaldia per primer cop l’any 1987. A partir d’aquí i ja en possessió del poder municipal, tot va ser molt més planer. Quin president o junta d’entitat es nega a rebre a qui li dóna les subvencions? Evidentment cap!
A l’actualitat costa trobar una associació, club, etc. que no tingui com a president/presidenta alguna persona vinculada estretament a Convergència (molt més que a Unió), ja com a militant, ja com a simple simpatitzant. Uns exemples. El president del club de futbol va ser regidor d’esports de CiU durant diverses legislatures; el president del club nàutic va anar de número 3 a les passades municipals; una filla del president del handbol anava a la llista de CiU a les passades eleccions; el vicepresident de la comunitat de regants va ser regidor la passada legislatura i continua després del 22-M; la presidenta d’una de les dues societats musicals n’és una reconeguda militant; la presidenta de l’assemblea local de la Creu Roja ocupa un càrrec de confiança a l’ajuntament; el president de l’associació de jubilats i pensionistes és qui, amb el seu propi cotxe, anuncia els actes polítics que CiU organitza a Amposta. I així podríem continuar.
En conseqüència són molt poques les entitats que al seu capdavant tinguin algú de diferent color polític o, simplement, “neutre”. Una d’aquestes és la Lira Ampostina, l’altra societat musical. Però després de tot l’enrenou que s’ha format amb el tema del finançament de les escoles de música i les “diferències de criteri” del seu president cap a l’alcalde, fan pensar que per a l’any proper (què és quan finalitza el mandat de l’actual president), CDC intenti col·locar al capdavant de l’entitat a una persona de la seva confiança i convertir-la en una societat més satèl·lit del partit.
Aquesta situació que he explicat contrasta amb l’actitud de determinades entitats a l’hora d’assumir una realitat contrastada. Al número corresponent a la primera quinzena del mes de juny de la Revista Amposta i dintre de l’apartat de “cartes al director” s’hi publica una carta inusualment llarga (ocupa pràcticament dues pàgines de la revista quan, segon les instruccions que estableix el propi consell de redacció de la publicació no poden tenir més de 30 línies) i signada per la junta directiva d’una de les entitats musicals on, entre d’altres coses s’intenta desvincular de “l’etiqueta” de convergent quan, com he dit, la seva presidenta està afiliada a CDC i, en el tema del finançament de les escoles de música, han seguit fil per randa les consignes que els hi dóna l’alcalde.
