LA CAIGUDA DEL PSOE DÓNA AIRE ALS PARTITS PETITS

Bipartidisme?  Sí, però menys. 
Certament els dos partits polítics més grans sumen la majoria dels diputats del Congrés (296), però molts dels partits petits han aconseguit un increment més que notable d’escons.
Si mirem amb atenció els resultats veurem com el PP, encara que ha crescut en nombre d’escons, no ho ha fet tant en vots. En canvi, el PSOE ha perdut uns 3,5 milions de votants, què són molts!

I on han anat a parar tants de vots? Molts d’ells a l’abstenció. La participació respecte a les generals de 2008 ha estat de 3 punts menys. Però vist els resultats és evident que molts dels partits considerats petits han crescut gràcies a aquesta pèrdua de volts del PSOE. Entre ells IU que ha passat de 2 a 11, també UPD que d’1 ha passat a 5, però l’exemple potser més clar el tenim a Catalunya.

El PSC ha sofert una davallada important. dels “famosos” 25 regidors que es van aconseguir fa menys de 4 anys, han passat a 14. No és un 50 %, però quasi. Molts dels volts que ha perdut el PSC han acabat al PP, però segurament molts més a CiU i, sobre tot a ICV-EUA què, d’1 diputat han passat a tenir-ne 3.
Al País Valencià la coalició Compromís n’ha assolit 1. Ahir per la tarda, l’escriptor Ferran Torrent, un dels impulsors de dita coalició, ja deia a Facebook que, segons les enquestes fetes a peu d’urna, estaven molt prop d’aconseguir la desitjada representació parlamentària.
Altres partits que han aconseguit representació a les Corts Generals han estat Amaiur, el PNB, ERC, el BNG, CC, FAC i GBAI. Aquest dos darrers, juntament amb Compromís, són nous "a la plaça".  

LA FRASE DEL DIA 21-11-2011

“La marea blava que se’ns venia a sobre l’hem aturat a la Franja de Ponent i a l’Ebre”. (Perdoneu si la frase no és exacta, però és que vaig agafar-la al vol)
 
Qui ho va dir? Josep Antoni Duran i Lleida en el transcurs de la nit electoral.

La Franja de Ponent, sé la coneix bé, ja que hi va néixer, però es coneix igual de bé l’Ebre? Quan diu “a l’Ebre”, què vol dir exactament? És que torna a situar al riu la frontera de Catalunya? Evidentment no és el primer cas que això passa i seguirà passat. I no sabria dir el perquè, si per desconeixement del territori o simplement per “deixadesa”.

Al riu Sénia, un dels més humils de Catalunya, es situa una frontera administrativa que separa Catalunya del País Valencià, encara que molt gent del territori, com jo mateix, pensem que aquesta frontera és fictícia i que la gent que hi viu al Nord i al Sud de la mateixa compartim alguna cosa més que una llengua comuna.
També va dir que es sentia “més orgullós que mai de ser català”.
Si ell que va néixer a la Franja de Ponent, per tant, a l’Aragó, sé sent orgullós de ser català, perquè des de CiU sempre li han negat al President Montilla la seva voluntat de ser-ho? És que no té tot el dret de sentir-se català? Per a ser català és requisit imprescindible haver nascut a Catalunya? Hem sembla que no, el que passa és que són excloents amb aquelles persones que no comparteixen la seva doctrina.

LES FOTOS DEL DIA 21-11-2011. ELS COLORS DE LA TARDOR III

LA CRÒNICA ELECTORAL DEL DIA. EL DIA DESPRÉS… I ELS QUÈ VINDRAN

Aquest matí quan he sortit de casa m’he sorprès. He pensava veure un sol radiant i un dia esplèndid, però tot estava núvol i fins i tot queia alguna gota. Serà un presagi? De fet, la nit dels dissabte al diumenge, tal com ens anàvem apropant a la jornada electoral, l’aiguat que va caure va ser monumental. Al Mas de Barberans més 200 litres/m2 i les imatges que va publicar Emili Fonollosa a Vinaròs News sobre la tromba d’aigua a la capital del Baix Maestrat, esgarrifaven.
Bé, ja tenim el canvi que una bona part de la societat reclamava. Ara caldrà veure quin tipus de canvi serà. Quan l’any 1982 es va produir el primer canvi, el socialista, la societat en general va millorar considerablement. Ara hi ha qui opina que, de sobte, tornarem al 1996, el primer cop que el PP va guanyar les eleccions. I què consti que qui m’ho va no va votar socialista...
Bàsicament estic d’acord amb Miquel Iceta, el vice-primer secretari i portaveu del PSC quan es preguntava si no hauria segut millor fer el congrés del partit abans de les eleccions d’ahir. Personalment penso que sí, que hauria segut millor. No potser que després de la crisi i els desgast que ha patit el partit (tant el govern com el grup parlamentari), la renovació de les llistes no hagi estat molt més profunda, ja que la majoria dels candidats repetien i eren els mateixos que l’any 2003, quan els socialistes (sobre tot els del PSOE) s’havien renovat.
Ara pot passar que, després dels congressos ordinaris, el canvi a les respectives executives sigui total, mentre que els actuals diputats i diputades, encara siguin de la confiança de les executives anteriors. Hi haurà bona sintonia i coordinació. Pot ser sí o pot ser no. I no vull dir amb això que no hagin diputats i diputades perfectament capaços de realitzar les tasques per les que han estat elegits, simplement que, d’haver-se fet el congrés del partit abans, els escollits, haurien estat molt més legitimats per ocupar els càrrecs.

De cara al proper congrés el que no ha de passar és que hi hagi una fractura al si del partit. La pluralitat és bona. Que hi hagin diversos aspirants, és legítim i democràtic, però acabat el congrés la unió de totes les famílies del PSC hauria de ser total.

Però més que un canvi de noms, el que hauria de sortir del congrés és un canvi de idees i estratègies. Les persones són importants, però saber el que camí que hem de seguir els socialistes catalans, encara ho és més. Hem de ser més nacionalistes? La idea federalista, no ha quedat desfasada? Cóm haurien de ser les futures relacions amb el PSOE? És necessari que el PSC tingui veu pròpia al Congrés?
Tot indica que, depenent dels resultats i de com es tanquin els congressos, la travessia pel desert (sobre tot el d’aquí) pot ser llarga i feixuga, perquè tornar-se a guanyar la confiança de l’electoral no serà gens fàcil. 

(L'acudit és del mestre Ferreres al Periódico de Catalunya)