dimecres, 4 d’abril del 2012

SOBRE LA VIOLÈNCIA URBANA



Desprès de la enèsima mostra de violència urbana del passat 29 d’abril, el dia de la vaga general, primer l’Ajuntament de Barcelona i posteriorment el govern de la Generalitat, en un intent de voler-la eradicar, la volen equiparar amb la violència pro-etarra del País Basc o kale borroka.
Cap demòcrata pot estar a favor de qualsevol tipus de violència, vingui d’on vingui i del color que sigui i, imagino que  tal com penso jo, tothom estarà d’acord que s’ha de solucionar el greu problema. Ahir la SER va obrir un debat sobre el tema amb l’opinió d’alguns experts. Un catedràtic de dret penal de la UB va dir que ara com ara, el Codi Penal ja contempla dures mesures per aquest tipus de violència. Però quan es parlava d’actes violents, només es mencionava la destrossa de bens públics, però també cal parlar de bens privats, com la cafeteria que van cremar els energúmens el passat 29.
Al debat també hi va haver que va demanar prudència. Efectivament, hi ha que estar alerta, però no crear alarmisme. Normalment fer les coses en calen, sense un procés d’estudi acurat, sol portar pèssims resultats.
L’altre dia, el Conseller d’Interior Felip Puig (dimissió, ja!), considerava violents els membres dels sindicats que no pertanyessin a les dues centrals sindicals majoritàries, es a dir, la UGT i CC.OO. Certament, altres sindicats, tal i com informava el Periódico, no van preveure un servei propi de seguretat i alguns dels seus membres es van proposar en la seva conducta. Tres d’aquests elements, el passat dimarts encara estaven en presó provisional.
Curiosament, la resta de detinguts, que si que van protagonitzar episodis de violència al marge de les manifestacions promogudes pels sindicats com a cloenda de la vaga general, estan tots al carrer amb càrrecs. Cóm s’entén?  Fàcil, depèn del jutge.
Mon fill que està estudiant a Barcelona i que com quasi tots els universitaris va fer vaga, m’explicava dissabte que anava amb una amiga per les Rambles i sé les va trobar, literalment, preses pels Mossos, llavors van decidir passar pel Raval i de sobte van veure que cremava un contenidor davant seu. Van decidir retrocedir i al donar-se la volta van veure que en cremava un altre. Així, es van veure envoltats per dos focs. Sortir d’aquella situació no els va ser gens fàcil.  

FOTOS DE GODALL. ZONA COLL REDÓ I












dimarts, 3 d’abril del 2012

QUI DIU QUE LES VAGUES I MOBILITZACIONS NO SERVEIXEN DE RES?



Diumenge, perdut entre les pàgines del Periódico (pàgina 29, columna de la dreta) aquest titular: “Alemanya augmenta el 6,3 % el sou del funcionaris”. Sobta llegir una notícia així en els temps que corren, tal vegada més pròpia d’una època de bonança econòmica i no de crisi.
A Espanya, ja fa moltes dècades que els funcionaris perdem poder adquisitiu i no només ara amb les retallades i congelacions. Als pressupostos generals de l’Estat sempre es tira per baix i com mai ha existir clàusula de revisió salarial (estic parlant de funcionaris, no de laborals), anys rere any anem perden unes dècimes. És cert que d’alguna manera se’ns ha “arreglat” una mica el sou gràcies a les requalificacions, però a qualsevol empresa tens el “dret” de prosperar i a l’Administració, malgrat això, la carrera professional és més una utopia que una realitat.
Tornant a la pujada salarial dels funcionaris alemanys. No us penseu que l’Angela Merkel hagi estat benèvola decidint la pujada, ni molt menys. Tal i com s’explica a la notícia, “L’acord s’ha tancat després d’un mes de vagues i tenses negociacions”. Ho sabíeu? Sábieu que també a Alemanya hi havia vagues i manifestacions en contra de la política econòmica de la Merkel. Només es parla de mobilitzacions als països que van malament, com Gràcia i Portugal i quan aquí es va decidir fer la vaga general, ràpidament, els de la “caverna mediàtica”, van voler-nos comparar amb els d’aquest països. Sapigueu a també els treballadors i treballadores del països capdavanters econòmicament parlant, fan vagues per tal de conservar els seus drets civils i laborals.
En canvi, els d’aquest país sembla que estem alletargats. Ens diuen que la vaga general no servirà per a res i ens ho creiem. Bé, s’ho creuen, perquè tots els que férem vaga i sobre tot, aquells que van sortir al carrer a fer sentir la seva veu de protesta, no es deixen enganyar pel capitalisme i la dreta rància que ens governa.
I ja per acabar, només em queda una pregunta per a fer: ¿Per què la cancellera Merkel, que no para de donar ordres als nostres governs i que, juntament amb Sarkozy colla cada cop més la nostra economia, transigeix davant els seus? 
O això o és que finalment se'n ha adonat que amb la política d'austeritat extrema no es va en lloc i cal incentivar el consum privat i això no s'aconsegueix sinó s'apujen el sous de tots els treballadors, no només dels funcionaris...
Contra l’opressió, revolució!!!      

FOTOS D'OLIVERES MIL·LENÀRIES DE LA PARTIDA DE L'ARION