dijous, 12 d’abril del 2012
dimecres, 11 d’abril del 2012
LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 11-04-2012
Les tanques les val col·locar per a la processó de Divendres Sant, però després les deixen allí aparcades. Jo entec que els membres de la brigada van gaudir d'uns merescuts dies de descans, però ahir dimarts ja era dia feiner i penso que la primera cosa que s'hauria hagut de fer és treure-les.
Ja sé que no fan nosa, però demostren deixadesa. No m'estranya que Amposta estigui com estigui: bruta i desendreçada.
LA DESTRAL (relat)
Rafel viatjava a Barcelona cada quinze dies i ja portava fent-ho uns quants mesos. Anava a donar sang per al seu nebot, greument malalt. El seu grup era compatible i no escatimava sacrificis per poder veure un dia al seu nebot totalment restablert de la seva malaltia renal.
Un dissabte anava amb la seva dona cap a Barcelona amb el seu SEAT 124 de color blanc. Els 124 era un dels millors models que fabricava l’automobilística espanyola.
Prop de Barcelona, Rafel anava pel tercer carril a 120 Km/h. Sense presses, però sense pauses. De sobte, pel retrovisor veu com un altre cotxe li venia al darrere fent-li ràfegues amb els llums per a que s’apartés. Rafel així ho va fer. Però quan l’altre cotxe el va avançar, el seu conductor no parava de recriminar-li fent ostensibles gests. Potser perquè el cotxe de Rafel portava la matrícula “CS”...
Llavors, Rafel, “picat”, va començar a accelerar i ràpidament va posar el seu 127 a 140. Mentre l’altre conductor, seguia mirant pel retrovisor i fent gests amb les mans i amb el cap.
Veien Rafel que l’estava mirant, de sota el seient va treure una petita destral de ma que usava quan anava al camp els caps de setmana i sé la va mostrar a l’altre conductor. A partir d’aquí, el conductor del darrere va deixar de preocupar-se de Rafel i va passar a preocupar-se més per la seva integritat física.
Canviant de carrils, ara cap a la dreta, ara cap a l’esquerra, tots dos cotxes anaven avançant a la resta en una carrera impossible, ja que aviat, Rafel va perdre l’altre cotxe de vista en un tres i no res.
Imagino que durant molt de temps tots dos se’n van recordar d’aquell fet. Rafel segur que sí, ja que va ser qui m’ho va explicar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)