dimarts, 8 de maig del 2012
dilluns, 7 de maig del 2012
HOLLANDE, GUANYA; MERKEL, PERD
No crec que avui hi hagi cap noticia que
eclipsi el resultat de les eleccions franceses i la victòria del socialista
François Hollande. Per mol que anit ja es sabés el resultat, els mitjans de
comunicació d’avui han obert edicions i l’han portat a la portada com a notícia
destacada.
De moment es parla de canvi de rumb i
d’il·lusió. Les esperances de que les polítiques econòmiques facin un gir amb
la possibilitat de que sortir de la crisi estan dipositades amb l’elegit
President de França.
17 anys feia que un socialista no arribava a
la presidència del país veí (i, evidentment, no estic parlant d’Espanya, sinó
dels del Nord) Des de François Miterrand, el carismàtic i indiscutible líder
dels socialistes francesos, s’han alternat presidents de la dreta: Jacques
Chirac i Nicolas Sarkozy.
Aquest darrer, que optava a la reelecció, ha
estat el perdedor. Però per a mi, la gran perdedora ha estat la primera
ministra alemanya Angela Merkel que és la que ha imposat les polítiques
d’austeritat per a contenir el dèficit públic que des de fa uns anys s’estan
aplicant a l’Europa de l’Euro. El paper de Sarkozy, com ho diria, crec que era
de mera comparsa i segui, sense protestar, les ordes de l’alemanya. Però entre
els dos països més poderosos de l’Europa de l’Euro (o dic així perquè la Gran
Bretanya va per lliure) marcaven el pas i el camí a seguir. Per això es va
inventar un nom: Merkozy”.
Canviarà a partir d’ara? Encara que des d’ahir
ja eren molts els qui parlaven de “Merkollande”, espero que pel bé del futur
d’Europa no sogui així.
PEP, MESSI... I D’ALTRES
Es diu, es comenta, diuen què... Les relacions
entre Messi i Pep no eren del tot bones. Sembla ser que l’estrella argentina va
qüestionar al seu entrenador en alguna de les darreres alineacions. Serà
veritat o no?
Pel que vaig veure ahir, sembla ser que sí.
Messi només va felicitar a Pep en el seu 4t gol, mentre que l’entrenador, pràcticament
no els va celebrar. He dit pràcticament? Rectifico, no els va celebrar i punt.
Algú podria dir. “Però al quart es van donar una bona abraçada”. Efectivament,
però perquè no ho va fer al primer, o al segon o al tercer... O és que Messi
sabia que en faria quatre i va pensar que ja és felicitarien mútuament en el
darrer dels gols? Una mica estrany. Potser si que fa falta una mica d’aire
fresc al vestidor del Barça. En menys de 24 hores hi ha he sentit dos
comentaris sobre l’oportunitat de la marxa de Guardiola, encara que l’anàlisi
el fan en un sentit diferent. Ahir mon fill gran mentre dinaven i avui un
exjugador mentre passejava a la gossa, opinen que ara que el Barça està en
hores baixes, la marxa de Guardiola no és oportuna i, més que mai, hauria hagut
de renovar per mirar d’endreçar la situació.
Mentre Messi a la seva. Amb els 4 gols que va
marcar ahir, ja supera en cinc a Cristiano Ronaldo que només en va fer un. Em
sembla molt difícil que Cristiano en el darrer partit en pugui fer cinc i, al
menys igualar a l’argentí, si aquest no marca. Quasi tota la lliga el portuguès
per davant de Messi i a l’hora de la veritat, suposadament, quedarà segon. L’ego
del portuguès quedarà tocat de mort.
Ser o no ser el pitxitxi de la lliga és una
cosa menor. L’important és guanyar el títol col·lectiu, és ser camions, la
resta són mèrits menors. Ho vaig dir l’any passat quan el màxim golejador va
ser Ronaldo i ho dic ara. Vull ser coherent.
Messi aquest anys superarà tots els records.
Fins ara porta 50 gols a la lliga, quasi la meitat de tots els que ha fet el
Barça (112) i ha superat en escreix els que va fer el jugador del Madrid la
temporada passada (40)
A més ha batut els següents rècords: ser el màxim
golejador de la lliga en una temporada d’Europa i el món i el màxim golejador
sumant totes les competicions.
I això que quan va començar a jugar no era un
golejador...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)