No crec que avui hi hagi cap noticia que
eclipsi el resultat de les eleccions franceses i la victòria del socialista
François Hollande. Per mol que anit ja es sabés el resultat, els mitjans de
comunicació d’avui han obert edicions i l’han portat a la portada com a notícia
destacada.
De moment es parla de canvi de rumb i
d’il·lusió. Les esperances de que les polítiques econòmiques facin un gir amb
la possibilitat de que sortir de la crisi estan dipositades amb l’elegit
President de França.
17 anys feia que un socialista no arribava a
la presidència del país veí (i, evidentment, no estic parlant d’Espanya, sinó
dels del Nord) Des de François Miterrand, el carismàtic i indiscutible líder
dels socialistes francesos, s’han alternat presidents de la dreta: Jacques
Chirac i Nicolas Sarkozy.
Aquest darrer, que optava a la reelecció, ha
estat el perdedor. Però per a mi, la gran perdedora ha estat la primera
ministra alemanya Angela Merkel que és la que ha imposat les polítiques
d’austeritat per a contenir el dèficit públic que des de fa uns anys s’estan
aplicant a l’Europa de l’Euro. El paper de Sarkozy, com ho diria, crec que era
de mera comparsa i segui, sense protestar, les ordes de l’alemanya. Però entre
els dos països més poderosos de l’Europa de l’Euro (o dic així perquè la Gran
Bretanya va per lliure) marcaven el pas i el camí a seguir. Per això es va
inventar un nom: Merkozy”.
Canviarà a partir d’ara? Encara que des d’ahir
ja eren molts els qui parlaven de “Merkollande”, espero que pel bé del futur
d’Europa no sogui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada