dijous, 7 de març del 2013
No, Junqueras
Per veure-hi clar: Catalunya i l'Estat
espanyol necessiten una profunda regeneració política basada,
d'immediat, en la desaparició de l'escena pública de tots els càrrecs
immersos en processos judicials.
No s'hi val amb l'excusa que el PP i el PSOE es tapen les vergonyes a Madrid per justificar que a Catalunya hem de fer el mateix amb els casos de corrupció que afecten destacats dirigents de tots els colors. La primera premissa del procés sobiranista és la transparència -passada, present i futura- dels nostres representants i de les nostres institucions.
Tampoc hem de fer cas als qui insinuen que l'esclat dels casos de corrupció i espionatge a Catalunya és una maniobra del CNI i/o dels "obscurs poders centralistes" per fer desacarrilar la via catalana a la independència. Ja som grandets i és la nostra responsabilitat treure els draps bruts del cistell, rentar-los i airejar-los al Sol.
Per això no entenc l'actitud d'Esquerra Republicana i del seu intel·ligent líder, Oriol Junqueras, en el darrer ple del Parlament de Catalunya. Per què va impedir la petició de compareixença del president Artur Mas per tal que doni explicacions sobre el "cas Palau de la Música"? Per què, amb la seva abstenció, va sabotejar la proposta d'ICV, CUP i Ciutadans per tal que tots els càrrecs imputats es vegin forçats a presentar la dimissió?
Estem parlant de qüestions molt serioses. En el "cas Palau de la Música" hi ha imputat judicialment Daniel Osàcar, que va ser secretari personal d'Artur Mas i figura en les anotacions internes del Palau com a receptor de quantioses sortides de diners. CDC ha estat assenyalada pel jutge Josep Maria Pijuan com a responsable civil "a títol lucratiu" del saqueig perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull i per això la seu del partit al carrer Còrsega ha estat lliurada a la justícia com a garantia. Sincerament, no entenc perquè Oriol Junqueras protegeix d'aquesta manera Artur Mas, quan el propi president de la Generalitat havia manifestat la seva predisposició a declarar en seu parlamentària.
En l'actualitat, hi ha un diputat del Parlament de Catalunya imputat: l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, acusat de col·laborar activament amb la màfia russa instal·lada en aquesta zona de la Costa Brava. També és a punt de ser-ho -ja ho ha demanat el fiscal- Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU, per la seva participació en la "trama de les ITV". Segons la peculiar "filosofia" d'Oriol Junqueras, que comparteix amb el president Artur Mas, cap d'aquests dos presumptes delinqüents no hauria de plegar. Senzillament, ri-dí-cul.
El vaixell que ens ha de menar a Ítaca té gravíssimes vies d'aigua. Així no anirem enlloc i ens enfonsarem. Primer, l'hem de revisar a fons i reparar-lo. Amb la corrupció, cap mena de contemplació: peti qui peti, caigui qui caigui, encara que sigui l'almirall. En aquest sentit, la tebiesa i la condescendència d'Oriol Junqueras -en nom de què? en nom de qui?- són una amarga constatació. Me l'imaginava d'una altra fusta... i resulta que és un fill del pujolisme.
No s'hi val amb l'excusa que el PP i el PSOE es tapen les vergonyes a Madrid per justificar que a Catalunya hem de fer el mateix amb els casos de corrupció que afecten destacats dirigents de tots els colors. La primera premissa del procés sobiranista és la transparència -passada, present i futura- dels nostres representants i de les nostres institucions.
Tampoc hem de fer cas als qui insinuen que l'esclat dels casos de corrupció i espionatge a Catalunya és una maniobra del CNI i/o dels "obscurs poders centralistes" per fer desacarrilar la via catalana a la independència. Ja som grandets i és la nostra responsabilitat treure els draps bruts del cistell, rentar-los i airejar-los al Sol.
Per això no entenc l'actitud d'Esquerra Republicana i del seu intel·ligent líder, Oriol Junqueras, en el darrer ple del Parlament de Catalunya. Per què va impedir la petició de compareixença del president Artur Mas per tal que doni explicacions sobre el "cas Palau de la Música"? Per què, amb la seva abstenció, va sabotejar la proposta d'ICV, CUP i Ciutadans per tal que tots els càrrecs imputats es vegin forçats a presentar la dimissió?
Estem parlant de qüestions molt serioses. En el "cas Palau de la Música" hi ha imputat judicialment Daniel Osàcar, que va ser secretari personal d'Artur Mas i figura en les anotacions internes del Palau com a receptor de quantioses sortides de diners. CDC ha estat assenyalada pel jutge Josep Maria Pijuan com a responsable civil "a títol lucratiu" del saqueig perpetrat per Fèlix Millet i Jordi Montull i per això la seu del partit al carrer Còrsega ha estat lliurada a la justícia com a garantia. Sincerament, no entenc perquè Oriol Junqueras protegeix d'aquesta manera Artur Mas, quan el propi president de la Generalitat havia manifestat la seva predisposició a declarar en seu parlamentària.
En l'actualitat, hi ha un diputat del Parlament de Catalunya imputat: l'exalcalde de Lloret, Xavier Crespo, acusat de col·laborar activament amb la màfia russa instal·lada en aquesta zona de la Costa Brava. També és a punt de ser-ho -ja ho ha demanat el fiscal- Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU, per la seva participació en la "trama de les ITV". Segons la peculiar "filosofia" d'Oriol Junqueras, que comparteix amb el president Artur Mas, cap d'aquests dos presumptes delinqüents no hauria de plegar. Senzillament, ri-dí-cul.
El vaixell que ens ha de menar a Ítaca té gravíssimes vies d'aigua. Així no anirem enlloc i ens enfonsarem. Primer, l'hem de revisar a fons i reparar-lo. Amb la corrupció, cap mena de contemplació: peti qui peti, caigui qui caigui, encara que sigui l'almirall. En aquest sentit, la tebiesa i la condescendència d'Oriol Junqueras -en nom de què? en nom de qui?- són una amarga constatació. Me l'imaginava d'una altra fusta... i resulta que és un fill del pujolisme.
dimecres, 6 de març del 2013
MÉS RETALLADES A AMPOSTA
Després de tancar l’arxiu comarcal i
el centre d’arts visuals (en aquest cas si encara no ha tancat, la seva
continuïtat és poc viable), sembla ser que els propers equipaments que
poden tancar a Amposta són les guarderies infantils, al menys una d’elles.
Cal recordar (sobre tot per aquells que
siguin de fora d’Amposta) que la capital del Montsià té dues guarderies
infantils: la Gruneta i la Sequieta. La primera d’elles
va complir 25 anys l’any passat, per tant, data de 1987, el darrer de
la legislatura en la que Simó va ser-ne l’alcalde. En canvi la Sequieta
va començar a funcionar durant la primera legislatura de l'actual ancalde.
Quan es van construir tots aquests equipaments
eren anys de bonança econòmica. Els alcaldes no paraven de demanar subvencions
per a fer equipaments de tot tipus. Un alcalde que vulgui passar a la
història ha de poder presentar un bon inventari d’equipaments començats
o finalitzats durant el seu mandat; com més millor. És el concepte
de fer política que tenen la majoria dels alcaldes. Cal dir però que, els
equipaments, sovint, pateixen una sèrie de desperfectes degut al pas dels
anys o per actes de vandalisme i que, desgraciadament, es queden per arranjar
durant molt i molt de temps. Serà que tenir la ciutat ben adreçada no donar
vots...
Vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Amposta
des de 2003 a 2011. Per tant vaig viure els que, possiblement, van ser
el millors anys (econòmicament parlant, encara que sovint aquesta bonança
econòmica fos més fictícia que real) i el declivi de la nostra economia,
en tots els àmbits, tan nacionals com autonòmics i locals.
Quan s’elaboraven els pressupostos municipals,
una de les principals partides del capítol d’ingressos era l’ICO (l’impost
sobre Construccions que paguen les empreses constructores) Quan es debatien
al ple, el responsable d’economia dels nostre grup Josep Maria Monfort
(economista de professió) sempre els recomanava que estalviessin, al·legant
que aquells anys tant bons tenien data de caducitat, ja que aquell frenètic
ritme de construcció i venda d’habitatges no podia ser etern. L’alcalde
Roig i Gualdo, cada any li rebatia la seva predicció amb un argument
de pes: Sr. Monfort, cada any ens diu el mateix.
Les prediccions del meu company Josep
Maria es van acabar confirmant al cap de molt pocs anys, de fet molt abans
de que deixés de ser regidor. Durant aquells anys gloriosos, l’Ajuntament
d’Amposta tancava tots els anys els comtes amb superàvit de diversos centenars
de milers d’euros. La Revista Amposta se’n feia ressò a la portada com
a prova de la bona gestió que es feia al nostre ajuntament, quan en realitat,
i el temps ho ha acabat demostrant de forma contundent, era ben bé tot
el contrari.
El resultat d’aquella mala gestió i
manca de previsió ens a portat allà on estem. El calaix està buit per
a poder fer front a totes les necessitats que demanden els ciutadans de
la nostra ciutat i, com és lògic s’ha de retallar d’aquí i d’allà perquè
no s’arriba.
Això sí, als nostres governant sempre
els hi quedarà el recurs de donar la culpa al govern Tripartit de torn.
Quina desgràcia tenir uns polítics tan ineptes i miops (políticament parlant,
es clar)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)