Sembla ser que, com la moda, hi ha situacions
polítiques que es van repetint amb el transcurs del temps. Només fa unes
setmanes, La Veu de l’Ebre, el setmanari de referència del territori, titulava
a la portada que “la vella guàrdia del PSC vol que Núria Ventura deixe l’escó”. Llegint la notícia a
l’interior te’n adonaves que parlava dels antics dirigents territorials que,
curiosament, són de Tortosa...
En aquests moments, Núria, exalcaldesa
d’Ulldecona, és diputada al Parlament, Primera Secretaria dels socialistes
ebrencs i membre de l’executiva nacional del PSC.
Per al càrrec orgànic de Primera Secretaria de
la federació, va ser escollida l’any passat en el decurs del congrés
territorial en dur enfrontament amb l’altre candidat, Joaquim Paladella,
alcalde de Batea, exdiputat al Parlament i un des fundadors de la Unió per la
Terra Alta (UPTA)
Paladella comptava
amb el suport de l’antiga direcció territorial encapçalada pel senador Joan
Sabaté i el que, precisament, deixava el càrrec de Primer Secretari, Antoni
Sabaté. Núria Ventura partia com a favorita i els resultats de les
votacions dels delegats van confirmar els pronòstics. Després, i com no podia
ser d’una altra manera, l’altre candidat es va posar al servei de la nova Primera
Secretaria.
Que ha passat ara per a que, l’anomenada vella
guàrdia en demani la dimissió? Senzillament perquè Núria Ventura es va
atrevir, juntament amb els diputats de la línia més catalanista del PSC, a
votar de forma diferent a la resta del grup un manifest llargament negociat i
que marcava el camí que s’havia de seguir per a fer el referèndum sobre el dret
a decidir dels catalans.
Per a calmar les aigües, a finals de gener hi
va haver una jornada de debat a Flix on la Primera Secretaria en va sortir
reforçada. Només unes setmanes més tard, es va fer un Consell de Federació al
Pinell de Brai presidit pel Primer Secretari Nacional Pere Navarro on,
novament, els socialistes de l’Ebre van donar un suport majoritari a Núria.
Una de les poques excepcions va ser l’agrupació de Tortosa, la més gran de la
federació.
Amb tots aquests antecedents, cal
preguntar-se:
1.- Per què l’agrupació de Tortosa li
demana ara la dimissió com a diputada a Núria Ventura?
2.- Per què l’alcalde de Batea va de la ma
de l’agrupació de Tortosa?
1.- Les disputes al sí de la federació entre
Tortosa i Ulldecona (la segona agrupació en nombre de militants) venen de
lluny. Fins i tot d’abans d’afiliar-me al partit allà per la primavera de l’any
1983. En aquell temps el Primer Secretari era Jaume Antich, alcalde
d’Ulldecona i diputat al Congrés. Anys abans, la federació de l’Ebre havia
promogut un expedient disciplinari a Josep Bayerri, el líder dels
socialistes tortosins. Bayerri, que ara milita a l’agrupació de
l’Ampolla, va acabà expulsat del partit. L’expulsió de Bayerri va
propiciar l’ascens de Lluísmi
González i Juanito Chavarria,
homes propers a Antich.
Però González i Chavarria no van
tenir mai el carisma suficient per a conquerir l’alcaldia Tortosina, sempre en
mans de CiU. A les eleccions de 1999
a molts de pobles d’arreu de Catalunya, s’acorda un
pacte de progrés entre el PSC i ICV, gràcies al qual, Joan Sabaté, en
aquells temps líder de la formació ecosocialista, accedeix a l’alcaldia de la
capital del Baix Ebre. Posteriorment s’afiliaria al PSC i l’any 2003 renovaria
el càrrec de màxim edil municipal. Finalment, el 2007 i una vegada ja havien
passat els efectes del moviment antitransvasament, Joan Sabaté, seria
derrotat per l’actual alcalde Ferran Bel (CiU)
2.- Joan Sabaté sempre ha presumit de
que, gràcies a la seva intervenció, Joaquim Paladella va acabar al PSC.
Aquest fitxatge li va reportar al PSC molts de vots a la comarca de la Terra
Alta. Ara, l’alcalde de Batea pensa que té el deute moral amb l’exalalde de Tortosa.
Darrere de les guerres fratricides sempre hi
ha interessos particulars y les desavinences internes mai han portat les
naus a bon port.
Farien bé els socialistes ebrencs de reconduir la situació i mirar de
llimar les divergències internes. De no se així, la situació només beneficia
als seus rivals polítics. 
