DIADA CASTELLERA DEL VENDRELL (7-04-2013) X

El gran frau fiscal no trepitjarà la presó

Al Capone va ser empresonat per defraudar a Hisenda. Va tenir mala sort: a l'Espanya d'avui dia se n'hauria salvat. El 28 de desembre passat, dia dels Sants Innocents, va sortir publicada al BOE una reforma del Codi Penal que va passar desapercebuda, malgrat la seva gravetat i transcendència. Fins llavors, defraudar més de 120.000 euros al fisc era un delicte penat amb un pena d'entre 1 i 5 anys de presó.
Amb la nova llei, la pena queda rebaixada i és encara més difícil que aquests delinqüents de guant blanc arribin a trepitjar la presó.
La reforma permet que qualsevol defraudador tingui dos mesos de termini des que és imputat per tornar els diners robats. Si ho fa, el jutge li podrà aplicar un nou atenuant que pot rebaixar la condemna fins a només tres mesos de presó i, com a màxim, un any. Si el condemnat no té antecedents i el seu únic delicte provat és robar-nos a tots els contribuents honrats, se salvarà de la presó. Per fer emprenyar encara més els honrats ciutadans que pateixen les pujades d'impostos, els grans defraudadors que s'acullin a aquest perdó pagaran una multa bastant inferior a la que havien d'abonar fins ara. Abans podia ser de fins a sis vegades la quantitat defraudada. Amb la nova llei, la multa es quedarà en la meitat o fins i tot una quarta part del que havien defraudat.
Aquesta reforma penal, com totes les que beneficien el reu, s'aplicarà amb efecte retroactiu. I és probable que alguns d'aquests famosos noms que els últims mesos omplen les portades pels seus comptes a Suïssa es puguin beneficiar d'aquesta escandalosa reforma dissenyada a la mida dels poderosos: d'aquells que es poden permetre defraudar més de 120.000 euros en un any. L'argument del Govern per justificar aquesta mesura és que així podrà recuperar molt abans els diners defraudats i ingressar fons a les buides arques públiques. És el mateix raonament que s'aplica amb l'amnistia fiscal i és fals: el que s'ingressa ara es deixarà d'ingressar més tard perquè el missatge que es transmet és que defraudar surt més rendible. La multa és tan ridícula que compensa córrer el risc.
Mentre el Govern obre la mà amb els poderosos, torna a estrényer-la amb els més febles. La mateixa reforma que suavitza el càstig per al gran defraudador ha convertit en delicte penal altres tipus de frau. Per exemple: una persona que treballi en negre mentre cobra l'atur comet avui un delicte i pot ser condemnada a fins a tres anys de presó. És una doble vara de mesurar embafadora.
Però el súmmum de la reforma és el mètode usat. ¿Saben on ens van colar aquesta opaca reforma? En la llei d'acompanyament per a la llei de transparència. L'ús de les paraules no pot ser més trampós: transparència opaca perquè la llei no sigui igual per a tothom.

Ignacio Escolar (director de eldiario.es) 

HA MORT GALDIRI

Joan Salvador Arrufat, conegut popularment a Amposta com Galdiri, ha traspassat aquesta tarda sobre les 8.

Vell lluitador antifranquista, va militar al PSUC. Pagès de professió va ser un escriptor autodidacta que ens va deixar una gran obra literària de temàtica local, com per exemple Reculls, les Masies d’Amposta, Topònims, Malnoms Dites i Cançons, Diccionari de paraules en desús de les Terres de l’Ebre o Costums d’abans i fets ampostins.

El passat gener el poble d’Amposta, li va retre un homenatge al que, sense cap mena de dubte, era un dels seus fills més conegut.

En pau reposi. 

Fa uns 3 anys, a ell i a la resta de companys comunistes els hi vaig dedicar un article com a homenatge. 

 http://laviaaugusta.blogspot.com.es/2010/01/una-generacio-de-comunistes-el-traspas.html

LA POCA TRANSPARÈNCIA DE L’AJUNTAMENT D’AMPOSTA

Segons un estudi que publicava ahir el Periódico de Catalunya, l’Ajuntament suspèn  en transparència a la seva web municipal: Els ajuntaments treuen un suspens en transparència on line.  

De fet només aproven 64 ajuntaments, un d’ells el de Tortosa (68%), l’únic que obté l’aprovat de totes les Terres de l’Ebre.

Només hi surten relacionats els que aproven, però al mateix temps hi ha un mapa on, els diferents termes municipals hi surten tacats de diferents colors segons el grau de transparència. El d’Amposta, que és de color rosa clar, sé situa a la part més baixa amb menys d’un 25%.

Els subtítols són prou clarificadors:

El 93% dels consistoris no ofereixen a la xarxa dades clau per al control democràtic.  

El nom dels regidors, els sous i el pressupost són les principals carències.

Com sabem que el nom dels regidors responsables de les diferents àrees de govern, així com el nom dels regidors de l’oposició surten a la web, cal pensar que les mancances són en matèria econòmica.  

Evidentment no surten els sous dels regidors. Cal recordar que hi ha dos tipus d’assignacions econòmiques: aquelles que representen un sou fix i, per tant, estan subjectes a cotitzar a la Seguretat Social i els que cobren per assistències i l’import mensual depèn de del nombre de convocatòries a comissions informatives, plens, etc. que hagi assistit.

Un dels que cobra per assistències és l’alcalde. I això és així des de fa relativament poc, ja que abans tenia un sou que rondava els 60.000 euros anuals (només de l’ajuntament) Quan l’any 2011 va ser nomenat president de la patronal sanitària Consorci de Salut i Social de Catalunya, per incompatibilitat, va haver de renunciar al seu sou d’alcalde i passar a cobrar per assistències que, com a mínim, són: un ple al mes, una junta de portaveus i 4 juntes de govern (excepte el mes d’agost en que l’activitat política està sota mínims) Cal suposar que la diferència d’ara respecte abans és molt inferior al que en un principi es podria pensar. I si sé li suma la resta de retribucions, ens en adonarem que el sinyó ancalde no pot queixar-se del que cobra quan arriba a final de mes.

Certament tots aquests ingressos estan legalment establerts i aprovats. Només caldria visualitzar els pressupostos i les actes dels plens on hi surt. Però el treballa pot arribar a ser llarg i feixuc, perquè, de vegades no saps on buscar exactament. Si aquestes dades hi figuressin a la web municipal, seria un bon exercici de transparència i honestedat política, però, a mode d’exemple, us diré que els darrers pressupostos que figuren són els de l’any 2011.

Pretenen amagar alguna cosa? Evidentment sí.