FOTOS ASSAIG 12-07-2013 (I)

EL CAS BÁRCENAS, EL DELS EROS I EL PALAU (NO HO OBLIDÉSSIM)

Desgraciadament, de casos de corrupció política durant els darrers anys n’hi ha hagut molts més (Pretòria, Neptú, ITV’s, Brugal, EMARSA, Clotilde...), però em centraré només amb els anunciats.

Sempre he argumentat que tot és comparable, fins i tot quan dius això no és pot comparar, ho està fent; per tant, quan els mitjans de comunicació i, sobre tot els polítics d’altres partits, comparen els dos casos em sembla correcte, però s’equivoquen quan volen equiparar el cas Bárcenas amb el dels ERO’s falsos d’Andalusia. L’acudit que il·lustra aquest comentari és de Ferreres i es va publicar al Periódico de Catalunya; com veieu, el sac que porta Rubalcaba és igual de gran que el que porta Rajoy.

Tal i com explicava l’altre dia, el cas Bárcenas deriva del cas Gürtel que va afectar dirigents del PP de mitja Espanya i que, per poc que s’estiri del fil, es pot arribar fins el cap del govern espanyol o sea se a Mariano Rajoy.

Anem per l’altre, el dels ERE’s de la Junta d’Andalusia. Tot hi haver un delicte flagrant, l’apropiació indeguda de cabdals públics s’ha localitzat només a Andalusia i per molt que afecti a alts càrrecs i fins i tot una exministra del govern espanyol, Magdalena Álvarez, ni ara és ministra ni afecta als anys en que ho va ser, sinó del temps de quan era consellera de la Junta. Per tant, en cap cas pot arribar a afectar a l’anterior cap del Govern José Luis Rodríguez Zapatero i encara que el pogués acabar esquitxant, ara mateix ja no ocupa cap càrrec públic a diferència de Rajoy que encara li queden quasi dos anys i mig de mandat al menys que acabi dimitint i convocant eleccions anticipades.

De tant parlar d’aquests dos casos, sembla que ens oblidem del cas Palau de la Música i que afecta directament a Convergència Democràtica de Catalunya, el partit del President Mas.

En aquest cas, el jutge també acusa a CDC de finançament il·legal i, des de fa temps, tenen la seu central embargada per a fer front a una més que possible responsabilitat penal, prova de que els indicis que tenen de finançament irregular són del tot consistents.  

Mas, com Rajoy hauria de sortir a donar explicacions de forma convincent. No em val que ho neguin tot i que donin la culpa a l’Agència Tributària o s’acusi a Bárcenas de nul·la credibilitat.

Des del meu punt de vista, només el dubte d’un comportament il·lícit per acció u omissió els desacredita per a continuar ocupant un càrrec de tanta responsabilitat. Per tant, el que haurien de fer sense demora és presentar la seva dimissió de forma irrevoca

¿España va mejor? Váyanse a la mierda

Pablo Iglesias / Jorge Moruno

La reducción de las cifras oficiales de inscritos en el desempleo ha servido de excusa para que los equipos de comunicación del Gobierno lancen la consigna del optimismo respecto a la situación económica. Sin embargo, un mínimo acercamiento a los datos disponibles revela la fría realidad: somos un país en el que cada vez hay más pobres, incluso entre los que trabajan.

Más del 26% de los ciudadanos de nuestro país son pobres (lo dice Caritas); 630.000 hogares (más del doble que en 2007) carecen de ingresos; uno de cada diez trabajadores con empleo sobrevive con el salario mínimo o con menos; la mayor parte de las madres con bebés no pueden permitirse darles el pecho; los niños con problemas de desnutrición se cuentan por millares (sólo en la lujosa Barcelona, el Ayuntamiento reconocía que había 2.600 niños desnutridos). Son los datos de un país con una Casa Real que siempre ha vivido a todo tren y que, sin embargo, no ha podido evitar que se la asocie a la corrupción y al fraude fiscal; un país que quiere organizar unos juegos olímpicos; el país de los grandes eventos, de la Formula 1, de los futbolistas multimillonarios que defraudan a la hacienda pública, el país de Eurovegas, el país con mayor presión fiscal sobre los salarios (6 puntos sobre la media de la OCDE) y menos sobre las grandes fortunas; el país con niveles escandalosos de fraude fiscal entre las grandes fortunas (lo dicen los técnicos de Hacienda); el país en el que sus empresas de referencia facturan en el extranjero y tienen presencia en paraísos fiscales. El país de Solchaga que decía que en España era fácil hacerse rico, de Jesús Gil, de Camps, de Fabra, de la Gürtel, de los ERES fraudulentos, de Esperanza Aguirre, de restaurantes caros y sobresueldos en A y en B; el país de los patriotas de pulsera rojigualda que no tienen más patria que su dinero.

Y en eso 127.000 parados menos en Junio. Ya pero... ¿Cómo es posible que las afiliaciones a la seguridad social sean sólo 26.000? ¿Cómo es posible que en los seis primeros meses del año hayan disminuido las contrataciones?. Sencillo: La gente se va y muchos parados de larga duración, desesperados, han dejado de inscribirse en las oficinas del INEM. Los jóvenes titulados (la generación más formada de nuestra historia) se marchan en busca de sueldos acordes con su formación y los inmigrantes, que eran los que aseguraban la sostenibilidad del sistema de pensiones por el envejecimiento de la población, regresan a sus países. Total: hay menos población activa. A la fuerza bajan las cifras del paro.
Hay otro dato estremecedor. La mitad de las altas son de "autónomos". ¿Autónomos? Miren esta oferta de Infojobs: "Se precisa recepcionista Freelance para atender centralita desde casa, preferiblemente chica, para empresa call center. Se exige título de ESO y dos líneas de teléfono en casa. Contrato de autónomo. 450 euros brutos. Jornada completa". Esto es lo que significa ser autónomo; asalariados degradados sobre los que recae todo el riesgo y que además carecen de derechos laborales. Decía el señor Alberto Nadal, directivo de la CEOE, desde las páginas de El País, que "los jóvenes deben plantearse diferentes opciones, verse como empresarios, o como gestores de su propio capital humano dentro de la empresa". Cobrar 450 euros, ese es el significado de lo que dice un señor cuyo salario desconocemos, porque la exigente CEOE se niega a hacer públicos los sueldos de sus directivos.
¿Estamos empezando a salir de la crisis? Váyanse a la mierda.

LA TRAMA CORRUPTA DE BÁRCENAS, CORREA & CIA

Quan tothom parla de Luis Bárcenas, la suposada comptabilitat en B que portava del PP, els milions que tenia a Suïssa i de tot l’enrenou que ha generat dintre del partit que dóna suport al govern de Rajoy, sembla ser que ja ningú se’n recordi de l’origen de tot plegat o al menys no se’n parla el que s’hauria de parlar.

Penso que va bé refrescar la memòria i recordar com va començar la trama corrupta; una trama demostrada, jutjada i amb penes de presó per als seus principals responsables. Cal recordar que tots els diners que té (o tenia)Bárcenas dipositat a diversos bancs suïssos, com els diners que, suposadament cobraven els càrrecs del PP en negre (entre ells sembla que també Rajoy), tenen el seu origen en l’entramat delictiu que van dissenyar Correa i els seus companys de malifetes; alguns d’ells, recordem-ho, es van deixar veure per la boda de la filla d’Aznar elegantment vestits.  

Cóm funcionava? L’entramat de la Gürtel va muntar una sèrie d’empreses pantalla que obtenien suculents contractes d’obres i grans esdeveniments d’aquelles comunitats autònomes governades pel PP (València, Mallorca, Madrid, Castella la Manxa...) Amb la recomanació de diversos dirigents del partit a nivell nacional, establien contacte amb els màxims responsables de l’administració amb la qual volien contractar. Per tal d’aconseguir el seu propòsit, els hi feien regals (vestits, sabes i corbates a Camps, bosses de ma a la Rita Barberà, etc.) Una vegada obtinguts  els contractes, subcontractaven el serveis a d’altres empreses que eren les que els realitzaven. Com que d’allí havien de sucar tots, el cost final era força superior al cost real de l’obre i servei. Però com es pagava amb diners públics que són conseqüència dels impostos que paguem els ciutadans (sobre tot els assalariats –no ve al cas, però m’agrada remarcar-ho) , no passava res.

Després els responsables de la Gürtel repartien els beneficis entre tots els socis: una part se la quedaven ells (faltaria més) i la resta (si voleu, presumptament) la feien arribar al Partit Popular i l’acabava gestionant Bárcenas que, de tant en tant, n’apartava una bona part per a ell. Fixeu-vos els diners que havien d’entrar a la seu de Gènova per a que Bárcenas pogués desviar-ne 48 milions (o més) a bancs suïssos)

I què feia el PP amb tants diners? Bé, ja ho sabeu, una part es repartia amb sobres entre els seus càrrecs (casualment a l’Esperanza Aguirre no li tocava mai res), una altra part la dedicaven a despeses electorals (els partits tenen limitades les despeses i, per tant, es saltaven a la torera la normativa al respecte) i encara una altra part la devien d’usar per  banquets i capritxos dels seus dirigents, com per exemple la compra d’un poni (si és que la comptabilitat que va filtrar el grup Anònimus era real)

Com heu pogut comprovar, els del PP estan de merda fins les selles (perdó per l’expressió, però penso que és del tot correcta en aquest cas) I, si a sobre, és cert que Rajoy va cobrar sobres quan era Ministre de la Presidència durant l’època d’Aznar, tot aquest enrenou arriba a quotes extraordinàriament elevades i difícils d’administrar, es a dir, se’m fa difícil pensar que si realment Rajoy és un dels afectats, pugui fer com si res i pretengui que el temps passi perquè, el pas del temps sempre fa que les coses s’oblidin... O això és el que pensen.