dijous, 29 d’agost del 2013

LA PUEBLA DE ARGANZÓN i III


























Franco desencadenado

David Torres

Este verano, ya lo hemos dicho más de una vez, el fascismo está desatado. Vuelven la cruz gamada, las banderas con pollo, los brazos en alto. Franco es vintage, José Antonio es cool. Un dirigente del PP de Tarragona se fotografiaba encuadernado de banderas -la constitucional, la nazi, la ornitológica- como si anunciase una campaña demasiado atrevida de United Colors of Benetton. Una pintada escatológica manchaba la plaza de toros de Pinto -”Adolf Hitler tenía razón”-, una muestra impagable del mal gusto y la estupidez de nuestros neonazis, que ignoran algo tan elemental como que su ídolo era más o menos vegetariano y animalista acérrimo. Al tío Adolf le habría horrorizado que lo invitaran a una corrida de toros; lo suyo eran los encierros de judíos, gitanos, homosexuales, eslavos y deficientes mentales.
He frenado la mano para no rematar la faena con un chiste demasiado obvio: único colectivo este último (los deficientes mentales) donde podría adscribirse la inmensa mayoría de los acólitos de Nuevas Generaciones. Demasiado obvio, amén de incorrecto y bastante injusto. La imbecilidad moral de homínidos como Pablo Bonilla, que ha amenazado de muerte con total impunidad a mi compañero de blog, Shangay Lily, no tiene nada que ver con una discapacidad, una deficiencia o una enfermedad. Es pura y simple maldad, es decir, estupidez supina, como ya apuntaba Sócrates, el primero que equiparó la ignorancia y el mal.
El bobo neonazi de Nuevas Generaciones es el único simio que tropieza dos veces con el mismo brazo. Y además en la misma localidad, Xátiva, que a este paso tiene todas las papeletas para convertirse en el Munich del movimiento, la nueva capital mundial de la gilipollez. Primero fue Jorge Roca, rodeado de fascistas erectos sin que el pobrecillo se percatara de la erección, y ahora Xesco Sáez, líder de las juventudes populares en Xátiva, que, como fan irredento de Cospedal que es, hizo el saludo nazi en diferido, aproximadamente con setenta años de retraso. Con tanto retraso que, justo detrás de él, otro de los entusiastas neonazis alza en directo el brazo equivocado.
Nunca se subrayará bastante la correspondencia esencial que hay entre la idiocia y el ideario xenófobo y violento de la ultraderecha. Tal vez quien mejor lo ha señalado es Tarantino, quien en la mejor escena de su última película, Django desencadenado, filma una reunión del Ku-Klux-Klan enmendándole la plana a Griffith y los retrata, aparte de como los asesinos cobardes que son, como una panda de descerebrados totales. Momentos antes de iniciar un linchamiento, se entretienen en discutir sobre las capuchas que ha tejido la esposa de uno de ellos y lo mal que ha zurcido los agujeros para los ojos. De hecho, apenas ven un carajo cuando van a caballo pero, según dice uno de ellos camino de la masacre, para qué quieren saber por dónde van. Aun así, los nazarenos memos del Ku-Klus-Klan tenían neuronas suficientes como para ponerse una capucha, no como los chavalines del PP, que ni siquiera nos ahorran la tristeza de que les veamos la jeta.

dimecres, 28 d’agost del 2013

LA PUEBLA DE ARGANZÓN II























DIARI DE L’AGOST. DIA 28

PIXERADA MORTAL. Sempre es diu que quan surten notícies de les nostres terres, desgraciadament, sempre són negatives. Ahir el Periódico qualificava de forma negativa l’alcalde d’Ascó Rafael Vidal, guanyador fa un parell d’anys del premi Micro tancat que atorga el Col·legi de Periodistes de Tarragona. Si llavors sé li va concedir el premi per l’opacitat informativa de l’ajuntament que presideix, ara, la notícia, encara ha estat molt més negativa.
Aquests passats dies la premsa va publicar la notícia de la mort d’una jove de 16 anys de Reus que s’havia desplaçat a Ascó per a passar la festa major d’aquella localitat a casa d’uns familiars. La jove, que segons les informacions va anar a pixar a la via del tren, va ser envestida per un comboi provocant-li la mort.
Segurament, la mort s’hauria pogut evitar instal·lant al costat del recinte festiu les unitats sanitàries suficients per a que el públic en general pogués fer les seves necessitats fisiològiques. Pel que sé, l’Ajuntament d’Ascó no és del que té, precisament, problemes econòmics greus gràcies al que li donen les centrals nuclears. Per a exemple, només cal veure la trajectòria del seu club de futbol, ara per ara, el número u de les nostres terres. 
 
BANDERES. Des de temps immemorials, l’home s’ha vist amb la necessitat d’utilitzar banderes i estendards  per a identificar un país, un exercit o qualsevol altra cosa sobre la qual es volgués demostrar una pertinença. Només cal recordar el esperpèntic cas de l’illa Perejil, presa per soldats marroquins i recuperada pels espanyols només uns dies després. Una illa on només hi havia cabres...
Però el problema arriba quan hi ha un excés de banderes i algú en vol suprimir alguna, segurament perquè entre elles hi ha certa incompatibilitat. Imagineu-vos el balcó de qualsevol ajuntament del nostre país amb la bandera de la UE, la imperial, la senyera i la del propi municipi. Moltes em semblen! Llavors, de vegades, passa l’inevitable: que algú prengui la decisió de treure’n alguna. I, es clar, s’acaba traient aquella amb la que menys identificat et sents.
Tot això ho explico perquè l’Ajuntament de Tortosa ha rebut un requeriment de la subdelegació del govern central de Tarragona on sé li demana el motiu pel qual no oneja l’estanquera (tal com l’anomenava un amic meu) a la façana de l’edifici consistorial. L’alcalde de la població ha respost una cosa així com qui no té feina el gat pentina i, insisteix que el barrut si que està al seu pal corresponent, però el que passa és que està lligat a causa del vent que sol fer al nostre territori.
Quan passen casos com aquest, els ajuntament opten per solucions de tot tipus que van des del que posa una petita bandera bicolor (sembla ser que no indica en lloc la mida que han de tenir) a aquell que opta per treure-les totes als que de tant en tant en treuen una (sempre la mateixa) per a portar-la a netejar a la bugaderia que, precisament, coincideix amb els dies d’observació de l’autoritat competent, afortunadament, civil
 
RAJOY VOL MATAR A LA MATO. El nou curs polític pot portar novetats al govern central. Segurament no les que caldria, ja que tot allò que no passi per la dimissió de Rajoy i la convocatòria d’eleccions generals , serà tancar en fals la crisi sorgida al si del PP degut al cas Gürtel i la conseqüència posterior del cas Bárcenas.
Rajoy oferirà el cap de la Ministra de Sanitat Ana Mato (quina paradoxa dir-se Mato i ser Ministra de Sanitat) per salvar el seu i mirar de calmar la situació política. Però molt em temo que a la curta o a la llarga li oferirà una compensació en forma de càrrec u ocupació. Si amb tots els defenestrats, el PP ha de donar-los el mateix tracte, es a dir, pagar-los per a que tinguin la boca tancada, aviat s’hauran d’inventar un altre Gürtel. 
 
MENYS DINERS I POQUES EXPLICACIONS. El govern català, finalment, ha decidit prorrogar els pressupostos del 2012 per aquest 2013. Érem molts (entre els que m’incloc) els que tenien coll avall de que acabaria sent així. L’excusa del govern de Mas és que el govern central, amb el límit de dèficit que els ha marcat, haurien de retallar molt més del que ja estan retallant. En canvi, per als partits de l’oposició es tracta d’una maniobra per a no tenir que donar explicacions al Parlament sobre quines partides seran les més perjudicades per la reducció pressupostaria. Com ja he dit més d’un cop, es tracta més de com es gasta que no el que es gasta. Possiblement hi ha partides supèrflues (o menys importants si voleu) que es podrien suprimir per a dotar de més diners altres com per exemple l’educació o la sanitat.