dimecres, 28 d’agost del 2013

DIARI DE L’AGOST. DIA 28

PIXERADA MORTAL. Sempre es diu que quan surten notícies de les nostres terres, desgraciadament, sempre són negatives. Ahir el Periódico qualificava de forma negativa l’alcalde d’Ascó Rafael Vidal, guanyador fa un parell d’anys del premi Micro tancat que atorga el Col·legi de Periodistes de Tarragona. Si llavors sé li va concedir el premi per l’opacitat informativa de l’ajuntament que presideix, ara, la notícia, encara ha estat molt més negativa.
Aquests passats dies la premsa va publicar la notícia de la mort d’una jove de 16 anys de Reus que s’havia desplaçat a Ascó per a passar la festa major d’aquella localitat a casa d’uns familiars. La jove, que segons les informacions va anar a pixar a la via del tren, va ser envestida per un comboi provocant-li la mort.
Segurament, la mort s’hauria pogut evitar instal·lant al costat del recinte festiu les unitats sanitàries suficients per a que el públic en general pogués fer les seves necessitats fisiològiques. Pel que sé, l’Ajuntament d’Ascó no és del que té, precisament, problemes econòmics greus gràcies al que li donen les centrals nuclears. Per a exemple, només cal veure la trajectòria del seu club de futbol, ara per ara, el número u de les nostres terres. 
 
BANDERES. Des de temps immemorials, l’home s’ha vist amb la necessitat d’utilitzar banderes i estendards  per a identificar un país, un exercit o qualsevol altra cosa sobre la qual es volgués demostrar una pertinença. Només cal recordar el esperpèntic cas de l’illa Perejil, presa per soldats marroquins i recuperada pels espanyols només uns dies després. Una illa on només hi havia cabres...
Però el problema arriba quan hi ha un excés de banderes i algú en vol suprimir alguna, segurament perquè entre elles hi ha certa incompatibilitat. Imagineu-vos el balcó de qualsevol ajuntament del nostre país amb la bandera de la UE, la imperial, la senyera i la del propi municipi. Moltes em semblen! Llavors, de vegades, passa l’inevitable: que algú prengui la decisió de treure’n alguna. I, es clar, s’acaba traient aquella amb la que menys identificat et sents.
Tot això ho explico perquè l’Ajuntament de Tortosa ha rebut un requeriment de la subdelegació del govern central de Tarragona on sé li demana el motiu pel qual no oneja l’estanquera (tal com l’anomenava un amic meu) a la façana de l’edifici consistorial. L’alcalde de la població ha respost una cosa així com qui no té feina el gat pentina i, insisteix que el barrut si que està al seu pal corresponent, però el que passa és que està lligat a causa del vent que sol fer al nostre territori.
Quan passen casos com aquest, els ajuntament opten per solucions de tot tipus que van des del que posa una petita bandera bicolor (sembla ser que no indica en lloc la mida que han de tenir) a aquell que opta per treure-les totes als que de tant en tant en treuen una (sempre la mateixa) per a portar-la a netejar a la bugaderia que, precisament, coincideix amb els dies d’observació de l’autoritat competent, afortunadament, civil
 
RAJOY VOL MATAR A LA MATO. El nou curs polític pot portar novetats al govern central. Segurament no les que caldria, ja que tot allò que no passi per la dimissió de Rajoy i la convocatòria d’eleccions generals , serà tancar en fals la crisi sorgida al si del PP degut al cas Gürtel i la conseqüència posterior del cas Bárcenas.
Rajoy oferirà el cap de la Ministra de Sanitat Ana Mato (quina paradoxa dir-se Mato i ser Ministra de Sanitat) per salvar el seu i mirar de calmar la situació política. Però molt em temo que a la curta o a la llarga li oferirà una compensació en forma de càrrec u ocupació. Si amb tots els defenestrats, el PP ha de donar-los el mateix tracte, es a dir, pagar-los per a que tinguin la boca tancada, aviat s’hauran d’inventar un altre Gürtel. 
 
MENYS DINERS I POQUES EXPLICACIONS. El govern català, finalment, ha decidit prorrogar els pressupostos del 2012 per aquest 2013. Érem molts (entre els que m’incloc) els que tenien coll avall de que acabaria sent així. L’excusa del govern de Mas és que el govern central, amb el límit de dèficit que els ha marcat, haurien de retallar molt més del que ja estan retallant. En canvi, per als partits de l’oposició es tracta d’una maniobra per a no tenir que donar explicacions al Parlament sobre quines partides seran les més perjudicades per la reducció pressupostaria. Com ja he dit més d’un cop, es tracta més de com es gasta que no el que es gasta. Possiblement hi ha partides supèrflues (o menys importants si voleu) que es podrien suprimir per a dotar de més diners altres com per exemple l’educació o la sanitat.