DIÀLEG DE SORDS

I els de Madrid a la seva bola: minimitzant els fets i oferint diàleg sense data de caducitat. Sembla mentida la poca sensibilitat que mostra el govern central cap a Catalunya. Que l’any passat es manifestessin sobre 1,5 milions de persones a Barcelona i aquest anys s’aconseguís fer una cadena humana que unís Alcanar amb el Pertús, per al govern de Mariano Rajoy, té escassa transcendència i es val de la que anomena majoria silenciosa, es a dir, aquelles persones que no s’han manifestat, per a justificar la seva impassibilitat. El PP potser s’oblida que quan ells recolzaven les manifestacions en contra de l’avortament i de la banda terrorista ETA, ni de lluny aconseguien aquestes xifres i en canvi parlament de multitud. Sembla ser que les coses es veuen molt diferents segons s’està al govern o a l’oposició. Polítics...

Aquests dies m’he preguntat que hagués passat si el Tribunal Constitucional no hagués retallat tant l’Estatut de Catalunya que va promoure Pasqual Maragall. Després de llargs mesos d’espera (insuportable per a molts), li va treure tot el contingut polític i, pràcticament només  va deixar sense tocar la part econòmica.

Els de Madrid es pensen que com som catalans, donant-nos més diners ja ens tindran contents i ignoren els sentiments d’una bona part de la ciutadania de Catalunya que comencen a estar-ne tips d’aquesta situació se submissió constant a la voluntat dels diferents governs.

Però és que a sobre s’incompleixen les lleis que ells mateixos aproven. La part de l’Estatut que no es va retallar contemplava unes compensacions per par de l’Estat en matèria d’inversions. Però aquest punt també s’ha incomplert sistemàticament i després encara apel·len a la contenció pressupostària per reduir la despesa pública.

Al llarg de la seva història, Catalunya ha passat per moltes etapes difícils. El franquisme en va ser una d’elles. L’any 1975, una vegada mort el dictador, tothom pensava que una nova etapa s’obria al nostre davant. En certa manera va ser així, però quan ara mires cap enrere, te’n adones del gran error que es va fer quan es va voler equiparar a totes les autonomies. Va ser el que es va anomenar cafè per a tothom. La diferència estava en que, mentre unes tenien una clara vocació autonomista (fins i tot sé els va qualificar de nacionalitats històriques), d’altres no coneixien ni el significat de la paraula. Catalunya, com el País Basc o Galícia foren les que més competències van obtenir de l’estat central, però això té un cost que quasi mai s’ha acabat d’assumir... I així ens ha anat.

Però si amb el PP l’entesa és impossible, amb el PSOE les coses tampoc han anat gaire millor. És cert que tenen una mica més de sensibilitat cap a un estat descentralitzat, però quan ha estat a les seves mans fer gestos d’aproximació a les tesis catalanes, tampoc s’han esforçat gaire.

Diumenge passat es va celebrar a Gavà la festa socialista de la Rosa. Aquest any, com l’any passat hi van assistir Rubalcaba i Navarro; i aquest any, com l’any passat, Navarro va buscar complicitats amb Rubalcaba i, una vegada més, va trobar-se amb la indiferència de l’actual líder dels socialistes espanyols.

La festa de la Rosa a Gavà es celebra una vegada passada la Diada Nacional de Catalunya i, mentre el 2012 sé li va demanar a Rubalcaba que donés suport a una consulta legal, aquest any sé li ha demanat suport per a reformar la Constitució i convertir l’estat de les autonomies en un estat federal.

Però mentre els socialistes van un pas darrere de la voluntat d’una bona part (no sé si majoritària, però al menys molt gran) del poble català, el PP, directament va amb el pas canviat. Però en tots dos casos és com un diàleg de sords i ja sé sap que no hi ha més sord que aquell que no vol escolar i això és el que els hi passa a la majoria dels espanyols.

Per tant, arribat a aquest punt, és quan et fas la gran pregunta:  Per a què seguir junts?  

BONO ESTARIA MILLOR CALLAT

Segons José Bono, el que fora president de Castella la Manxa, Ministre de Defensa i president del Congrés dels Diputats, la culpa que l’independentisme a Catalunya vagi en augment és culpa del PSC. Mireu que he escoltat i llegit estupideses, però aquesta és de les més grosses.

Per a dir-ho clar (i català), la culpa que cada cop hagi a Catalunya molta més gent que es decanta cap a la independència, és per la intransigència d’una bona part dels castellans, entre els qual trobaríem al mateix Bono, però també d’altres personatges com Rodríguez Ibarra o Alfonso Guerra. I, evidentment els del PP i els que encara hi ha a la seva dreta.

Si tot aquest col·lectiu evitessin donar segons quines opinions sobre Catalunya i els catalans, la reacció dels d’aquí no seria de rebuig frontal. Però com no és així, l’animadversió és recíproca.

Vaig opinar l’altre dia (i ara ho tornaré a dir) que tan Bono, com Guerra, com Ibarra, haurien d’estar tancats a un psiquiàtric des de fa temps. Potser així ens estalviaríem escoltar bestieses com la que va dir Guerra sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: li passarem el ribot fins que no se’l reconegui. I encara que no ho fes ell, si que se’n va encarregar-ho de fer el Tribunal Constitucional, la ma executora del nacionalisme espanyol més ranci.

AI, AI, AI…

(Comentari escrit abans de la Diada) 
 

S’ha refredat la bona sintonia entre CiU i ERC durant els darrers dies?

Segons el diari Ara, la passada setmana a Madrid, s’haurien trobat Mariano Rajoy i Arturo Mas. El contingut de l’entrevista no ha transcendit, però tot indica que Rajoy li hauria avançat a Mas la resposta oficial que li donarà a la petició que li va fer el President Català sobre la consulta que es vol organitzar per a l’any vinent. Evidentment, la resposta, com s’esperava, va ser negativa i, per tant, una consulta legal no es podrà fer.

Aquest fet va ser el causant de les declaracions que va fer dijous el President de la Generalitat sobre que si no es pot fer la consulta el proper any, al final de la legislatura es convocarien unes eleccions plebiscitàries, es a dir, tots els partits haurien de mostrar les seves cartes sobre si són partidaris de que Catalunya esdevingui un estat independent o no.  

Aquest fet no ha agradat gens a ERC que, en boca del seu vicepresident, el rapitenc Lluís Salvadó (el Patacó), va dir que el seu partit no té pla B i en tot cas, el pla A, el B i el C, passen tots per fer la consulta l’any 2014.

Efectivament ERC té aquest como a únic objectiu i per aconseguir-ho donaran suport a Mas encara que això signifiqui trencar amb tots els seus principis. Vull recordar que fa uns anys presumien de tenir les mans netes. En aquests moments dubto que les tinguin tant impol·lutes com deien, ja que quan es dóna suport a un partit que està imputat pel cas Palau (fins i tot té la seu embargada) i posa totes les traves que pot per a que Mas no hagi de donar explicacions al parlament. Ah! Què ja va donar-ne? Mas i Rajoy i Rajoy y Mas, tanto monta, monta tanto... O sigui, em dóna igual el que van dir en seu parlamentària com si no haguessin ni acudir a dir res.

Però es clar, si ara Mas trenca el pacte i no s’atreveix a fer el referèndum l’any vinent, la fidelitat que fins ara li ha demostrat ERC deixarà d’existir i, per tant, també seria possible que acabessin per fer caure l’actual govern català.

Es possible que hi puguin haver eleccions anticipades un altre cop? Personalment no ho crec, ja que penso que, finalment ERC acabarà acceptant el pla de Mas (igual com va passar amb la prorroga dels pressupostos), però puc estar equivocat.

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. ACTUACIÓ PARC DELS XIRIBECS IV