Per què no dimiteix en bloc la cúpula
del Departament d’Interior?
Els fets que van passar aquella nefasta
nit al barri del Raval de Barcelona són el suficientment greus per a plegar
tots. En canvi, ningú ha dimitit, ningú està disposat a deixar la seva
poltrona (també coneguda com menjadora)
Des del Conseller d’Interior Ramon Espadaler,
seguit pel director general de la policia autonòmica Manuel Prat i la resta
de comandaments que de forma directa tenien que veure amb l’escamot
dels Mossos que, presumptament, van donar la pallissa mortal a l’empresari
Benítez, a hores d’ara, cap d’ells hauria d’ocupar la plaça a l’escalafó
que tenia el dia dels fets.
Desgraciadament en aquest país la
cultura de la dimissió no existeix. Ni tan sols quan tot indica que
algun membre de l’escamot va donar cops de puny al cap (hi ha un informe
forense que ho avala) a una persona amb resultat de mort.
Els fets són massa greus per a que res
canviï. Què hi va haver una pallissa ho avalen els testimonis i també existeixen
imatges recollides per telèfons mòbils de diversos veïns de la zona. Segons
les imatges que, excepte les que van ser requisades pels propis Mossos
, obren en poder de la Policia Nacional, l’encarregada d’investigar els
fets, es veu com alguns dels Mossos que envolten la víctima li donen cops
de puny, mentre un mira cap a munt per a veure si se’ls està enregistrant
i un altre, amb una ampolla d’aigua, tracta de diluir la taca de sang
que hi ha al terra.
Tota aquesta informació la recull l’informe
de la Policia Nacional que, tot hi la evidència (paral·lelament es van
emetre diverses imatges dels fets), el Conseller Espadaler les va posar
en dubte.
Fins la imputació per part del jutge
assignat al cas, el departament no va moure ni un sol dit. Llavors sí,
va suspendre de sou i feina els 8 policies implicats. Però si no hi ha
cap dimissió, des del meu punt de vista, el cas es tancarà en fals.
La Conselleria d’Interior, tradicionalment,
ha estat una conselleria calenta. No és fàcil ser-ne el responsable
i sortir-ne ben lliurat. Només cal recordar l’antecessor d’Espadaler,
l’infame Felip Puig, el que mai no va dimitir i al que Arturo Mas el va
premiar amb una nova conselleria (la d’Empresa i Ocupació) molt més
tranquil·la que l’anterior.
Segurament Puig va ser el que més peticions
de dimissió ha tingut al llarg de la seva trajectòria política i mai en
va atendre cap. Amb l’excusa que contava amb el suport del President,
Puig es va mantenir al càrrec. Si Puig i Espadaler fossin persones honrades,
quan passen fets com aquest, plegarien i mai més ocuparien un altre càrrec
de responsabilitat. Però la nòmina de conseller és massa elevada
com per a renunciar-hi de bones a primeres.
Accions com aquesta ajuden molt a l’hora
de formar-se una opinió contrària dels nostres polítics. Ja sé sap que,
desgraciadament, es tendeix a posar al mateix sac a tots ells, sense que
alguns tinguin la més mínima culpa. Per tant, passa pels propis polítics
millorar la seva imatge sent conseqüents amb els seus actes.
Sovint, la mala praxi és responsabilitat
directa dels comandaments, però qui donen la cara són els que s’han de
patrullar el carrer i relacionar-se amb els ciutadans.
Per acabar, una pregunta. Si la reprovació
d’Espadaler arriba al Parlament, què farà ERC? (No cal que em responguis,
la resposta ja la conec)
