dijous, 7 de novembre del 2013

DE MOSSOS, CONSELLERS I COMANDAMENTS POLICIALS

Per què no dimiteix en bloc la cúpula del Departament d’Interior?
Els fets que van passar aquella nefasta nit al barri del Raval de Barcelona són el suficientment greus per a plegar tots. En canvi, ningú ha dimitit, ningú està disposat a deixar la seva poltrona (també coneguda com menjadora)
Des del Conseller d’Interior Ramon Espadaler, seguit pel director general de la policia autonòmica Manuel Prat i la resta de comandaments  que de forma directa tenien que veure amb l’escamot dels Mossos que, presumptament, van donar la pallissa mortal a l’empresari Benítez, a hores d’ara, cap d’ells hauria d’ocupar la plaça a l’escalafó que tenia el dia dels fets.
Desgraciadament en aquest país la cultura de la dimissió no existeix. Ni tan sols quan tot indica que algun membre de l’escamot va donar cops de puny al cap (hi ha un informe forense que ho avala) a una persona amb resultat de mort.
Els fets són massa greus per a que res canviï. Què hi va haver una pallissa ho avalen els testimonis i també existeixen imatges recollides per telèfons mòbils de diversos veïns de la zona. Segons les imatges que, excepte les que van ser requisades pels propis Mossos , obren en poder de la Policia Nacional, l’encarregada d’investigar els fets, es veu com alguns dels Mossos que envolten la víctima li donen cops de puny, mentre un mira cap a munt per a veure si se’ls està enregistrant i un altre, amb una ampolla d’aigua, tracta de diluir la taca de sang que hi ha al terra.
Tota aquesta informació la recull l’informe de la Policia Nacional que, tot hi la evidència (paral·lelament es van emetre diverses imatges dels fets), el Conseller Espadaler les va posar en dubte.
Fins la imputació per part del jutge assignat al cas, el departament no va moure ni un sol dit. Llavors sí, va suspendre de sou i feina els 8 policies implicats. Però si no hi ha cap dimissió, des del meu punt de vista, el cas es tancarà en fals.
La Conselleria d’Interior, tradicionalment, ha estat una conselleria calenta. No és fàcil ser-ne el responsable i sortir-ne ben lliurat. Només cal recordar l’antecessor d’Espadaler, l’infame Felip Puig, el que mai no va dimitir i al que Arturo Mas el va premiar amb una nova conselleria (la d’Empresa i Ocupació) molt més tranquil·la que l’anterior.
Segurament Puig va ser el que més peticions de dimissió ha tingut al llarg de la seva trajectòria política i mai en va atendre cap. Amb l’excusa que contava amb el suport del President, Puig es va mantenir al càrrec. Si Puig i Espadaler fossin persones honrades, quan passen fets com aquest, plegarien i mai més ocuparien un altre càrrec de responsabilitat. Però la nòmina de conseller és massa elevada com per a renunciar-hi de bones a primeres.
Accions com aquesta ajuden molt a l’hora de formar-se una opinió contrària dels nostres polítics. Ja sé sap que, desgraciadament, es tendeix a posar al mateix sac a tots ells, sense que alguns tinguin la més mínima culpa. Per tant, passa pels propis polítics millorar la seva imatge sent conseqüents amb els seus actes.
Sovint, la mala praxi és responsabilitat directa dels comandaments, però qui donen la cara són els que s’han de patrullar el carrer i relacionar-se amb els ciutadans.
Per acabar, una pregunta. Si la reprovació d’Espadaler arriba al Parlament, què farà ERC? (No cal que em responguis, la resposta ja la conec)