HISTORIETES DE L’AMPOSTA PROFUNDA V

Els que seguiu la Via Augusta sabeu que s’estan fent obres prop de casa, ja que no fa gaires dies vaig publicar una carta denúncia de com van deixar l’avinguda de Catalunya un cap de setmana que es preveien pluges.

D’allò fa uns quinze dies i, a simple vista, sembla que tot continuï igual. Però no vull parlar-vos d’això, sinó del principi de les obres.

Com és habitual, abans de començar una obra s’han de fer diversos treballs previs, com per exemple marcar el lloc per on ha de passar la rasa, col·locació de les tanques, habilitat passos alternatius de seguretat per als vianants, etc.  

Així ho estaven fent els operaris fins que es van topar amb una persona considerada problemàtica per tots aquells que la coneixen. Fins el punt que una vegada va treure l’escopeta de caça per fer marxar uns operaris de la brigada municipal que estaven mirant un terreny seu a poca distància del lloc on s’està fent l’obra actual. Al veure que s’estaven col·locant tanques davant de la porta del seu magatzem, va sortir una mica enfurismat a demanar-los comptes sobre el que estava passant.

-Estem col·locant tanques per a fer-hi una rasa i portar la llum fins aquella casa (on va estar durant anys el bar la Isla.

-Per aquí no vull que hi passi res... –va respondre amb to amenaçador-

-Miri, nosaltres som operaris i només fem el que ens han manat.

Llavors van cridar al cap de l’obra (sempre hi ha un cap de tot) i li va dir que tenien tots els permisos i plànols i que anava pel lloc on s’havien col·locat les tanques.

-Per aquí no vull que hi vaig –va insistir el veí-

Després de consultar-ho amb l’ajuntament, finalment es va ordenar de que passes uns metres més enllà.

Sembla ser que des de l’ajuntament se’ls hi va dir:

-Mireu, és un senyor molt problemàtic i si ens vol posar problemes i portar-ho alts tribunals, les obres poden estar parades durant anys.

Aquesta situació inversemblant me la va explicar una veïna que va ser espectadora dels fets.

Al cap d’uns dies, tot just per aquell punt, vaig coincidir amb uns veïns de casa de l’edat de mons pares i els hi vaig explicar els fets. El marit va puntualitzar, recordant-me l’episodi de l’escopeta:

-Això s’ha fet així perquè aquest senyor i l’alcalde són del mateix partit, sinó ja hauríem vist com s’hagués acabat.  

Segurament tenia tota la raó.      

EL MAL EXEMPLE DEL PILOTA D’OR

L’elecció de Cristiano Ronaldo com a Pilota d’Or de l’any 2013 no va estar exempta de polèmica. Allargar una setmana el termini per votar i anular les votacions fetes fins aquell moment coincidint amb el millor joc del jugador portuguès.

Durant mesos, Cristiano va evitar confrontacions amb els jugadors rivals i àrbitres, però una vegada celebrada la consecució del trofeu que l’acredita com el millor jugador del món, li ha faltat temps per a tornar a mostrar la seva cara més xulesca i provocativa. Diumenge va tenir alguna cosa més que paraules amb alguns jugadors de l’Athletic Club de Bilbao, fins arribar el punt de ser expulsat per l’àrbitre. Però Cristinao no en va tenir prou i, dirigint-se al quart àrbitre, va posar-se la ma a la cara donant-se petites bufetades, un gest inequívoc de dir-li que tenia la cara molt dura.

Sembla ser que al jugador blanc li cauran entre tres i quatre partits de suspensió, que el Madrid vol evitar o al menys reduir tan com pugui. Han al·legat defectes de forma a l’acta de l’àrbitre, però segons sembla, tenen poques garanties d’èxit... Encara que tractant-se del Madrid qualsevol cosa em podria creure.

Amb aquesta expulsió, Cristiano ja n’acumula 4 des de que va arribar al Madrid. Jo crec que vol assolir un altre rècord: ser expulsat més vegades que Sergio Ramós, que és qui ostenta el rècord d’expulsions al club blanc. Però en recordo d’altres també molt il·lustres en aquesta faceta: Fernando Hierro i Roberto Carlos. Són mostres del señorío del Madrid.      

PAISATGES DEL NOSTRE TERRITORI. L'EBRE I AMPOSTA DES DEL MARGE ESQUERRE

Jo pago els teus impostos

Enric Hernández -director del Periódico de Catalunya-

Envejat defraudador fiscal: la meva més sincera enhorabona. Vam descobrir ahir, gràcies al gremi d'inspectors fiscals, que el teu negoci va vent en popa malgrat (o mercès a) la crisi que castiga el país. Ni turisme, ni exportacions, ni res. El sector que tens l'honor de representar és, de lluny, el primer motor econòmic d'Espanya, amb un pes equivalent al 24,6% del PIB i un circulant estimat en un quart de bilió d'euros. Déu n'hi do. Que en plena recessió tu i els teus col·legues hàgiu guanyat set punts de quota de mercat demostra la puixança de la vostra honorable activitat. Sou un exemple a seguir.
No feu cas dels que us retreuen que no esteu prosperant per mèrits propis, sinó a resultes de la desorbitada taxa d'atur, les pujades d'impostos i la corrupció política i empresarial. No tenen en compte que els treballadors als quals pagueu en negre, sense abonar retencions a Hisenda ni quotes a la Seguretat Social, són el dic de contenció davant la revolta ciutadana. ¿Com es pot explicar, si no és pels llocs de treball de l'economia submergida, que Espanya no hagi esclatat amb un percentatge oficial d'atur del 26%?
Tampoc és cert que el vostre estalvi fiscal suposi un avantatge competitiu respecte a les empreses que, incautes, s'estimen més complir la llei. Aquí tenim gegants d'internet com Google, Apple, Amazon, Microsoft o Facebook, que tot i facturar centenars de milions d'euros a Espanya només tributen, entre totes, un milió a l'any. Mitjançant tècniques d'enginyeria tributària validades per Hisenda, generen aquí els seus ingents beneficis però se'ls emporten a paradisos fiscals o a països europeus amb tipus impositius més baixos. ¡Això sí que és competència deslleial per als estafadors patris!
El regal de l'amnistia
Només us prego, amb l'admiració que us professo, que algun cop us recordeu de mi i dels que, com jo, patim una pressió fiscal confiscatòria per pagar els impostos que vos-altres us estalvieu. I la vostra Seguretat Social. I el vostre atur. I la vostra sanitat. I la vostra pensió. I fins i tot l'amnistia fiscal amb què us complimenta el Govern quan us digneu a repatriar les vostres fortunes evadides. De res.