Jo pago els teus impostos

Enric Hernández -director del Periódico de Catalunya-

Envejat defraudador fiscal: la meva més sincera enhorabona. Vam descobrir ahir, gràcies al gremi d'inspectors fiscals, que el teu negoci va vent en popa malgrat (o mercès a) la crisi que castiga el país. Ni turisme, ni exportacions, ni res. El sector que tens l'honor de representar és, de lluny, el primer motor econòmic d'Espanya, amb un pes equivalent al 24,6% del PIB i un circulant estimat en un quart de bilió d'euros. Déu n'hi do. Que en plena recessió tu i els teus col·legues hàgiu guanyat set punts de quota de mercat demostra la puixança de la vostra honorable activitat. Sou un exemple a seguir.
No feu cas dels que us retreuen que no esteu prosperant per mèrits propis, sinó a resultes de la desorbitada taxa d'atur, les pujades d'impostos i la corrupció política i empresarial. No tenen en compte que els treballadors als quals pagueu en negre, sense abonar retencions a Hisenda ni quotes a la Seguretat Social, són el dic de contenció davant la revolta ciutadana. ¿Com es pot explicar, si no és pels llocs de treball de l'economia submergida, que Espanya no hagi esclatat amb un percentatge oficial d'atur del 26%?
Tampoc és cert que el vostre estalvi fiscal suposi un avantatge competitiu respecte a les empreses que, incautes, s'estimen més complir la llei. Aquí tenim gegants d'internet com Google, Apple, Amazon, Microsoft o Facebook, que tot i facturar centenars de milions d'euros a Espanya només tributen, entre totes, un milió a l'any. Mitjançant tècniques d'enginyeria tributària validades per Hisenda, generen aquí els seus ingents beneficis però se'ls emporten a paradisos fiscals o a països europeus amb tipus impositius més baixos. ¡Això sí que és competència deslleial per als estafadors patris!
El regal de l'amnistia
Només us prego, amb l'admiració que us professo, que algun cop us recordeu de mi i dels que, com jo, patim una pressió fiscal confiscatòria per pagar els impostos que vos-altres us estalvieu. I la vostra Seguretat Social. I el vostre atur. I la vostra sanitat. I la vostra pensió. I fins i tot l'amnistia fiscal amb què us complimenta el Govern quan us digneu a repatriar les vostres fortunes evadides. De res.