Amb la publicació dissabte de la Llei de consultes
no referendàries i, posteriorment, del decret de convocatòria de la consulta
del 9-N, tot fa indicar que el procés ja no té marxa enrere.
Pel que s’ha dit, sembla ser que tant la llei
con el decret tenen un redactat impecable. Els qui els han redactat han tingut
molta cura de que, en cap moment, pogués anar contra la Constitució Espanyola,
la llei magna a la que s’empara Rajoy per a dir que la consulta catalana és
il·legal.
No obstant això, el govern d’Espanya ja ha
posat en marxa els mecanismes per a portar-les davant el Tribunal
Constitucional i que, aquest, els suspengui de forma cautelar i, posteriorment,
a ser possible, que els declari inconstitucionals.
El posicionament seguit pel govern de Rajoy és
més polític que legislatiu, ja que, com és sabut, la Constitució Espanyola és
interpretable en diversos punts i, tal com ha dit algun dels seus pares (els polítics que la van redactar
l’any 1978), la llei de consultes, en cap cas contradiu cap dels articles de la
Carta Magna.
Per tant, estaríem davant d’un no de tossuderia,
davant de posar pals a les rodes per posar-les, davant d’entorpir un procés
sense cap tipus de lògica.
Quan el TC hagi de dictaminar el contingut de
la normativa catalana ho tindrà molt difícil per no dir impossible. Fa uns
mesos, quan el TC va haver de pronunciar-se sobre la declaració de sobirania
del Parlament, ja va emetre un dictamen pel que considerava que el motiu pel
qual s’havia presentat recurs era polític i demanava que aquestes qüestions les
havien de resoldre els polítics no els tribunals.
Dit això (i comprenen perfectament l’actitud
del PP –no s’ha d’esperar una altra cosa d’un partit que representa a la dreta
més rància d’aquest país-) no entenc l’actitud del PSOE donant suport al
govern. Ara bé, si el que pretenen és seguir perdent vots de l’ala més
moderada, la que se’n està anant cap a Podemos, llavors sí, van pel bon camí
El cert és que se’m farà molt difícil votar
socialista quan l’any que ve siguem convocats a les urnes per a votar els
nostres representants al Congrés del Diputats i Senat.
Amb el guapos que estarien calladets i parlant
només de federalisme...
El que està clar és que la situació política
actual de Catalunya ha anat molt més enllà de l’anomenat pla Ibarretxe i que,
en el seu moment, ja va sacsejar les velles i antiquades estructures de l’estat.
La situació política catalana no farà marxa enrere. És que no l’ha pot fer. S’ha
fet massa recorregut com per a què un govern centralista i ultranacionalista o
un TC del tot polititzat i al servei dels dos grans partits, emparant-se amb un
recull de lleis vulgui tombar la voluntat d’una gran majoria del poble català.
Potser, de moment, ens aturaran els peus, però
al cap de poc, algú, que tal vegada ara mateix ni coneixem, tornarà a engegar
el procés i cada cop seran més els catalans que hi aniran al darrere.
És un camí sense marxa enrere.
