JOAN J. QUERALT
Catedràtic de Dret Penal de la UB. Investigador principal del grup Estratègies Preventives i Reactives contra la Corrupció.
La querella que encara no ha presentat la Fiscalia General de l'Estat (FGE) contra el president de la Generalitat bé podria començar així: «Mas, sol o en companyia d'altres…». En el desgavell jurídic que estem vivint, no seria el més estrany llegir una cosa similar.
Per començar, tenim un ministeri fiscal al qual el Govern dóna per fetes querelles alhora que nega que li doni ordres ja que es tracta d'un òrgan independent. En nom d'aquesta independència -i menys diligent que el Consell d'Estat i el Tribunal Constitucional amb les seves intempestives i unànimes sessions exprés-, la fiscalia ha dubtat dient que ja hi havia altres processos en marxa. I la de Barcelona fins i tot ha manifestat la seva dissensió amb l'esborrany de querella remesa des de Madrid, i ha rebut per això una reprimenda mediàtica per part dels guardians de les essències.
Amb tot, la pressió davant la independent -reiteren- FGE ha estat esgarrifosa, i per ara només tenim l'anunci dels querellats (Mas, Ortega i Rigau) i l'anunci de quatre delictes: desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. Dels tres primers ja me'n vaig ocupar fa uns dies en aquestes pàgines (Una acció penal inviable, 12 de novembre). Ara s'hi afegeix la usurpació, és a dir, dictar una disposició general o suspendre la seva execució; i la pena és composta: presó, multa i inhabilitació. Paraula aquesta que ja va adquirint un caràcter mític i que sembla ser el fi últim més que qualsevol altre.
De nou l'estratègia és catastròfica. Haver instat pel Govern una nova demanda i no un incident d'execució de la primera providència del Constitucional mostra clarament que per a aquell no hi ha cap desobediència ni prevaricació; i menys malversació (la llei de pressupostos de la Generalitat que preveu la despesa que no es va impugnar) i usurpació de funcions (ningú ha estat desposseït de les seves). Aquesta segona demanda, juntament amb el dictamen de la fiscalia de Catalunya, és una llosa sobre la querella de la FGE.
No existirà delicte per més que s'anunciï una vegada i una altra. Es pressionarà, i no certament per la fiscalia, el Tribunal Superior de Justícia perquè, primer, admeti a tràmit. És altament infreqüent que un tribunal inadmeti una querella de la fiscalia. Aquesta ocasió no serà, crec, una merescuda excepció. Superada aquesta fase, la instrucció i l'inevitable judici oral. Raonablement, finalitzant amb absolució. Però quedarà el partit de tornada: la cassació davant el Tribunal Suprem. Ja hi haurà ocasió -desitjaria que no- de parlar-ne.
El que ara es guarda com una relíquia -lògic, dins l'erràtica trajectòria de la FGE- és la petició d'una suspensió de funcions dels querellats a fi d'apartar-los del Govern. Els seus drets civils, els de sufragi actiu i passiu, quedarien intactes: podrien presentar-se a les pròximes eleccions. Aquesta, per ara, és la incògnita immediata. De totes maneres, a aquesta petició se li pot augurar una curta trajectòria: falta el perill de reiterar l'acció delictiva o d'ocultar proves. Seguirem.
