dimarts, 16 de desembre del 2014

Vuelva usted mañana 2.0

PEDRO G. CUARTANGO

DECÍA WILLY Brandt con humor que un gobernante puede solucionar todos 
los problemas excepto el de la burocracia. 
El tiempo ha confirmado esta afirmación porque la burocracia que Weber 
ligaba a las sociedades modernas ha ido creciendo, expandiéndose y atrapando 
a los ciudadanos como un gigantesco pulpo. 
En este país la aseveración de Larra del «vuelva usted mañana» se ha quedado 
muy corta porque ahora hay que volver también pasado mañana, y al día 
siguiente y así hasta un número indeterminado de jornadas hasta que, como 
siempre, el funcionario se apiade de uno. 
Contra lo que parecía lógico, los ordenadores e internet no sólo no han facilitado 
nada los trámites administrativos sino que los han complicado muchísimo, 
ya que el ciudadano, además de verse obligado a reunir una montaña de certificados 
y documentos, tiene que navegar por engorrosas e incomprensibles páginas 
que siempre se caen cuando uno está a punto de concluir el proceso. 
Pongo un ejemplo real. La Administración ha creado un procedimiento en 
Madrid que hace imposible renovar el carnet de familia numerosa, ya que son 
tantos los papeles y los trámites que es necesario coger unas largas vacaciones 
y contratar a un asesor para cumplimentarlos. 
Naturalmente todos los datos y acreditaciones que te exigen ya los tiene 
la Administración. Pero eso es irrelevante. 
Lo importante es probar el equilibrio mental de los ciudadanos, a 
los que, por cierto, si van a la ventanilla pertinente para pedir ayuda se les 
indica amablemente que hay que solicitar cita previa. 
Ello también es una tarea heroica porque hay que hacerlo mediante un complejo 
cuestionario telefónico en el que te pueden preguntar la fecha de nacimiento 
de tu abuelo, el código del catastro y la casilla 74 de la declaración del IRPF. 
Todo este castigo es insoportable para el contribuyente, pero tiene un efecto 
perverso sobre la población de más edad que no sabe manejar internet y se 
pierde en este laberinto burocrático. He visto a ancianos indefensos en una estación 
de metro que eran incapaces de manejar las máquinas que expenden los 
billetes. Y no digamos ya de rellenar el contrato de las eléctricas donde hay un 
renglón en el que se exige el BICC (?). 
Siempre ha sido complicado entenderse con la Administración, pero hoy 
es imposible porque a la irracionalidad burocrática se suma la maquinaria tecnológica 
que convierte en una incierta aventura solicitar cualquier acreditación 
o certificado. 
Hace años se habló de una ventanilla única, pero lo que ahora hay son tres o 
cuatro administraciones paralelas que, con perdón, no se cansan de tocar las 
pelotas a los ciudadanos con requisitos y exigencias estrafalarias como tener 
que demostrar que uno es el que es o que vive donde vive. 
Que nadie se deje engañar por las proclamas y los eslóganes de los políticos 
y que vaya a una ventanilla para comprobar como funciona la Administración 
y como se les trata a las personas por no hablar de las interminables 
colas. Todo ha ido a peor hasta convertirse en una pesadilla. Y esto queridos 
amigos, no hay quien lo arregle. 

dilluns, 15 de desembre del 2014

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 15-12-2014

Defineix GUARRADA...






Això és una GUARRADA!! 

Me podríeu explicar que va l'objecte de color rosa al contenidor de la fracció orgànica?
Impedir que s'obris la tapa.
Us heu fixat en el bolquer de nadó. Jo els hi faria amb sopa als seus pares. 

EL PORTAL DE LA TRANSPARÈNCIA I EL GRAN DESCOBRIMENT

Sembla que els del PP amb una ma ens ensenyen el menjar i amb l’altra ens foten garrotada.
Metre un dia aproven la llei de la transparència, l’altre la llei mordassa. I així anem...
Una de les fites més destacades de la llei de transparència és el Portal de la Transparencia del Gobierno de España on es reflecteixen els sous que cobren des del president i els ministres del govern, fins als alts càrrecs de l’administració.
Quina novetat!! I a sobre és tema de conversa i surt als diaris com si fos el gran descobriment!
Però si tot això era públic i notori. Només cal que tots els anys es miri la Llei de Pressupostos de l’Estat i la Llei d’acompanyament (que van de la ma) cap els darrers dies de l’any i allí va tot això i més. No sé el motiu pel qual ara tan de rebombori per una cosa que ja sé sabia o al menys sabíem aquells que treballem a l’administració o que estan posats en lleis. Però, repeteixo, és públic i es pot consultar a qualsevol hemeroteca que contingui els BOE.
Una de les qüestions més debatudes és el sou del president i dels ministres respecte als alts càrrecs de l’Administració: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, etc. Efectivament la diferència de remuneracions és gran, però d’aquí a que calgui pujar els sous als polítics hi ha un abisme.
No, no estic a favor ni molt menys que s’apugin els sous els governants d’aquest país. Hi ha molts de motius per a no fer-ho. Mireu:

-Primerament serveix de tap. Si ara ja hi ha presidents de comunitats autònomes i fins i tot alcaldes que cobren més que Rajoy i companyia, si s’apugessin els sous seria com obrir la veda i la majoria de politiquets del tres al quatre estarien temptats en apujar-se’l.

-Els membres del govern tenen unes prebendes que no tenen els alts càrrecs: despeses de representació força més elevades, residència oficial amb totes les despeses pagades i una jubilació daurada encara que no estiguis molts anys ocupant el càrrec.  

-Els polítics estan en política unes vegades per que volen, perquè és vocacional i d’altres perquè tal vegada no saben fer una altra cosa. Per tant, i com deia la vicepresidenta, estan ben pagats. En canvi quan s’arriba a ocupar un alt càrrec de l’administració, has de tenir uns mèrits reconeguts, encara que la darrera paraula la tingui el partit del govern. Després, si no se’ls hi pagués bé, una bona part marxarien cap a algunes empreses privades que pagarien sous desorbitats (de fet els paguen) per a tenir a la seva plantilla persones de renom.

El que s’hauria de fer és apujar els salari mínim interprofesional (SMI), la merda (perdoneu) de prestació que tenen els aturats de llarga durada que són sobre els 425 euros al mes durant 6 mesos, no abusar dels contractes temporals, sobre tot als joves que són el futur del país i que necessiten una estabilitat econòmica per poder afrontar el futur (i valgui la redundància) amb més optimisme. En definitiva crear ocupació estable i de qualitat.
La resta del debat són romanços que s’allunyen del que hauria de ser el debat real d’aquest país.

A veure si ens ho anem ficant al cap... 

EL TITULAR DEL DIA 15-12-2014

El ‘president’ se quita la careta 

SubtitularArtur Mas amenaza a Esquerra con suspender el ‘procés’ y agotar la legislatura si no acepta una candidatura unitaria.

Frase destacada:  Junqueras considera que Mas supedita la independencia a su propia vanidad. 
On l'he llegit: al diari el Mundo, a l'article que el periodista Salvador Sostres ha escrit sobre les relacions entre Mas i Junqueras.