PAISATGES DEL DELS NOSTRE TERRITORI. PER LA ZONA DE L'ESQUERRA (XVII)

La possibilitat d'un canvi

XAVIER BRU DE SALA

Escriptor

Tot i l'auge de Podem i Ciutadans, els paràmetres polítics i econòmics d'Espanya no variaran

A la vista dels múltiples i tan contradictoris sondejos electorals, destaquen en el conjunt d'Espanya dos factors de canvi: l'esclat de Podem i l'aparició de Ciutadans com a partit d'àmbit estatal. Segons alguns experts en demoscòpia, a dia d'avui hi ha un equilibri en intenció de vot entre les dues grans formacions tradicionals i les dues noves. La suma de PP i PSOE rondaria el 40%, igual que la suma de Podem i Ciutadans. Altres donen Podem com a guanyadora d'unes eleccions generals i deixen Ciutadans molt endarrere. Sigui com sigui, ni que tiréssim aigua al vi o consideréssim que hi ha molta més bromera que base, ni que sigui líquida, les novetats són innegables. ¿Com s'explica aquest fenomen? ¿Hi haurà un canvi real que posi fi al bipartidisme? Arribaran els nous partits a substituir els dos de sempre?

La primera pregunta es respon amb facilitat: crisi, atur i corrupció. Vet aquí els tres genets que porten a l'anunci de l'apocalipsi, tot i que, molt probablement, l'apocalipsi no passarà d'anunci, amenaça i advertència. La major part de la societat és crítica o molt crítica, sí. Espanya no va bé i cal fer alguna cosa. Hi ha prou malestar i desig de canvi perquè es produeixi una resposta contundent. Únicament caldria que el sistema electoral no fos descaradament bipartidista. Tota defensa és susceptible de saltar pels aires, però l'hegemonia del PP i el PSOE està blindada per llei. ¿No hi haurà, doncs, canvi a Espanya? La marea social puja amb molta energia, però la resistència i l'alçada dels dics és superior. També ho és la intel·ligència estratègica.

Els dos nous poden arreplegar uns quants milions de vots, però el mateix fet de la divisió facilita la persistència del bipartidisme. El perill per al PSOE, i també per al PP, consistia en la concentració del vot de protesta en uns sola opció, sobretot si guanyava. Però si la protesta es dilueix, el perill s'allunya. De moment, i segons les previsions, la candidata socialista es disposa a obtenir una victòria molt significativa a Andalusia. Més endavant, l'alcaldia de Madrid pot ser del PP i la comunitat, del PSOE. Tot i això, la situació és incerta i fluïda. Podem i Ciutadans, sobretot Podem, irrompran amb força al Congrés de Diputats, però si com és de preveure el PP i el PSOE els superen de molt en nombre de diputats, que és el que compta, les coses no canviaran com molts esperen. Encara més, si Podem és una formació situada a l'extrema esquerra, Ciutadans és un partit de dreta disfressat de centredreta, reformista ma non troppo. No cal esperar doncs, en cap cas, un canvi real i profund de paràmetres polítics i econòmics. ¿Actors nous? Sí, però secundaris. ¿Canvi de guió? No. Per si això fos poc, el desig de canvi apunta cap a una major igualtat en el repartiment, en comptes de proposar l'esforç col·lectiu de fer un salt en la creació de riquesa, que és la condició prèvia per un bon Estat del benestar. Lasciate ogni speranza. L'establishment ho té tot lligat i ben lligat.

¿I a Catalunya? Si suméssim els dos vents, el nacional i el social, obtindríem un huracà ben capaç de canviar les coses, esperem que per bé en tots els sentits. ¿Sumaran? Ara per ara, sumen en part i en part resten, de manera que el desig social de canvi corre el risc de quedar neutralitzat pel creuament dels dos famosos eixos, el nacional i el dreta-esquerra. També pel joc dels partits polítics que es situen sobre aquest camp de joc. Les posicions d'ERC i la CUP són de suma dels dos vectors. També la d'IC, encara que rebutgi formar part del bloc independentista. CDC es disposa a redescobrir la socialdemocràcia -dita model suec en altres èpoques- ja veurem amb quina convicció, amb quina credibilitat i amb quin èxit. El PSC i el PP s'inscriuen d'una manera clara com a forces contràries als canvis, tan socials com nacionals, d'aquí que vagin avall agafats de la maneta. Podem se situa de forma exclusiva a un extrem de l'eix dreta-esquerra i passa de l'eix nacional. Ciutadans, en canvi, s'erigeix en defensor de l'statu quo en la relació amb Espanya i, com que no es veu afectat per la corrupció, aglutina cada vegada més el vot del no a l'autodeterminació i la independència.

¿Hi ha UNA sortida viable per a tanta diversitat i dispersió? El pronòstic no és gens clar. La conjuntura és molt fluïda. Tal com estan anant les coses, sembla que el 27-S l'independentisme guanyarà en escons però no en vots. Impàs, a l'espera dels resultat de les legislatives espanyoles, uns mesos més tard. Aleshores els dos vents del canvi podrien confluir més del que ho han fet fins ara o bé neutralitzar-se del tot. ¿Chi lo sa?

APARCA ON VULGUIS...

-No aparquis aquí què et multaran…

-Tranquil que tinc el carnet del partit i sóc amic de l’alcalde...

Aquesta situació pot ser real o imaginària, però el cert és que a Amposta, qui té el carnet del partit (CDC) i acudeix a l’alcalde, sé li acaba retirant la multa. Potser per això la policia local permet que els conductors aparquin a llocs on hi està prohibit si atenem la normativa sobre transit.

El passat 24 de febrer, el regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) Germán Ciscar, va presentar al Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3 d’Amposta una denúncia contra l’Alcalde d’Amposta Manel Ferré per presumpta prevaricació per anul·lar multes de transit a regidors municipals, càrrecs de confiança i altres persones vinculades per uns o d’altres motius al partit que ha governat Amposta durant les darreres 7 legislatures (28 anys)  

De fet, la denúncia portava un annex on hi figuraven 14 noms de persones físiques i societats a les quals se’ls hi havia acabat traient la multa gràcies a un decret d’alcaldia.

El decret d’alcaldia és una potestat que té l’alcalde per aplicar determinades mesures sense haver de passar pel Ple o per la Junta de Govern, sempre que s’ajuntin a la normativa vigent. El problema ve quan se’n fa un mal ús i s’acaba afavorint sempre a gent amb un determinat color  polític que, o casualitat, coincideix amb el mateix color del primer edil municipal.

En la seva defensa, l’alcalde no va negar els fets, però va dir que se’n havien tret moltes més de les que apareixien a la llista i que sempre s’havia fet previ recurs del denunciat. Faltaria més!

-Vinc per veure si em pots treure aquesta multa que m’ha posat la policia municipal.

-Fes-me un plec de descàrrecs i té la trauré.

De la denúncia presentada al Jutjat crida l’atenció la que van posar a l’empresa propietat del regidor de governació i, per tant, responsable de la policia municipal. També sé de part certa que, al menys un cop es va denunciar al propi alcalde. Com s’actua en aquests casos? Té potestat l’alcalde per a poder-se treure una multa?

El tema que ens ocupa es pot considerar com una situació viciada, es a dir, que l’alcalde usa els decrets d’alcaldia per afavorir a persones de un determinat perfil i, en canvi, les que no compleixin el requisit de tenir el carnet de partit o una estreta relació amb ell, no gaudeixen de la mateixa sort.  

Tot i la gravetat dels fets exposats, per a mi és molt més penós és l’actitud de les persones denunciades. La majoria són o han estat càrrecs públics i, per tant, haurien d’intentar tenir un comportament exemplar. Primer respectant les normes de circulació i evitar situacions susceptibles de ser punibles i, segon, si malgrat tot, fruit d’un descuit o d’una situació involuntària tan acabat multant, pagar la multa com fem la majoria dels ciutadans sense haver d’intercedir a l’alcalde per a que la tregui.

Quan es critica els polítics pel seu comportament i per les prebendes que tenen quan ocupen càrrecs públics, mai es fa referència a situacions com l’exposada que també suposen un tracte de favor i, per tant, hi treuen un benefici.     

LA FOTO DENÚNCIA DEL 18-03-2015

Un clàssic. S'aparca tant, tan, tan a la punta del carrer que de vegades es donen aquestes situacions: quasi no queda lloc per a passar una persona sense problemes de mobilitat... Però i els que en tenen?
Tortosa. Barri de Ferreries.