HISTORIETES DE L'AMPOSTA PROFUNDA XIV

28 anys de govern donen per a molt… Fins i tot per a permetre certes conductes que una administració pública no hauria de tolerar mai.

Per moltes medalles que es puguin posar els dos anteriors equips de govern, els hotels d’entitats es van fer després que els partits de l’oposició (PSC i ERC) es cansessin de demanar-ho. També cal dir que van coincidir amb l’`poca bona on l’Ajuntament d’Amposta, com la majoria dels ajuntaments, disposaven d’efectiu gràcies a la gran construcció d’habitatges que hi va haver durant molts d’anys. Què si l’impost sobre Construcció, què si noves incorporacions a l’Impost de Bens Immobles... Això va poder permetre extres que no s’havien fet fins llavors. Però no us equivoqueu, tot és qüestió de prioritats, perquè per a altres coses segur que diners, n’hi havia.

Bé, ja tenim hotel d’entitats. I ara què, com el gestionem. Em refereixo al principal hotel d’entitats, al que hi ha al carrer Verge del Carme, allà on hi va haver la central d’aigües durant molts anys.

Els anteriors ajuntaments (la regidora responsable sempre va ser la mateixa), va creure que la millor forma de funcionar fos l’autogestió (una mica com fan a les cases ocupes), que fossin les pròpies entitats les que se’n encarreguessin de tot. I quan dic tot, dic tot: neteja, assegurança, cobrament de quotes a les entitats...

Tan va ser així que es va obrir un compte bancari per on s’efectuaven els ingressos i es feien els pagaments. Fins aquí imagino que no heu vist cap anomalia i que tot sembla tan senzill com legal. Però hi ha un problema... El problema és que la intervenció de l’ajuntament no tenia cap tipus de constància d’aquest compte.

L’encarregat de gestionar l’hotel d'entitats del Grau, va ser, precisament, un antic president de l’Associació de Veïns, l’única associació que no es va voler integrar a la Federació de Veïns d’Amposta. Si hi havia algun problema (tipus un aire condicionat que no funciona o, per exemple, una vegada que algú va deixar al despatx de la colla castellera els capgrossos que surten a al festa), s’havia d’avisar per a que el gestionés.

Es tracta d’una irregularitat menor i, segur que ningú es va posar un euro a la butxaca (em guardaré molt i prou d’acusar ningú d’alguna cosa de la que no tinc cap constància), però que una propietat municipal no estigui auditada per la intervenció de l’ajuntament, em sembla, ja no un excés de confiança (què segurament també), sinó, fins i tot una falta de desídia per part de la regidora responsable.

Per molt còmode que sigui portar-ho d’aquesta manera, uns comptes públics (i aquest ho eren), haurien d’haver estat controlats pel departament oportú.

I com ens hem assabentat d’això? Perquè  el nou equip de govern ha de mirar com funcionava tot, des de els grans comptes de l’Ajuntament i l’Hospital comarcal, als més petits. També els que al cap de l’any només tenien uns pocs milers d’euros d’ingressos (es pagava 150€ per entitat) També, evidentment, saber com es gestionava l’hotel d’entitats i quines eren les que estaven allí i amb quines condicions.

Per cert, quan fa uns dos anys se’ns va concedir el local a la colla castellera, se’ns va dir que només  era per a dos anys, ja que el nou ajuntament hauria de decidir sobre el futur de l’hotel, per si el nou ajuntament el volgués destinar a d’altres usos.  

Si bé, algú s’ho podia creure, la veritat és que un govern format per gent molts més sensibles socialment, difícilment li donarà un altre ús diferent al que va ser creat.  

UNA HISTÒRIA MAI EXPLICADA

Ja fa uns quants anys (3, 4... el temps passa que no te’n enteres) vaig començar a col·laborar amb una revista digital que tot just acabava de néixer: Pulso Digital. Em demanaven (sense gaires exigències) un article cada 15 dies. Jo els hi feia un per setmana. La revista, feta per aficionats, era de temàtica diversa que anaven des d’articles d’opinió que és el que jo solc fer a poesia, entrevistes, reportatges, viatges, etc. Poc a poc la revista va entrar en declivi i es va haver d’apel·lar a la voluntat dels col·laboradors per a tornar-la a rellançar. La nova Pulso Digital va canviar de format i va aconseguir nous col·laboradors que van enriquir el seu contingut.

La majoria dels que participaven el projecte, eren de Madrid o tenien alguna relació amb la capital d’Espanya (o al menys això és el que intuïa, ja que personalment no coneixia a ningú) En algun cas se’ls notava experts en els temes que tocaven.

Què com vaig entrar a formar part d’aquest projecte? Em va fitxar un dels seus creadors, Jesús Garcia, que té certa relació amb Ulldecona. Finalment, a Jesús el vaig conèixer personalment en una de les seves visites a la població del Montsià.

Però l’estrella de l’equip era Manuel Álvarez Machado, nét d’un tercer germà d’Antonio i Manuel Machado. Sempre escrivia sobre la seva família i tal com ens apropàvem a l’any 2014, 75è aniversari de la mort de l’autor de Soledades i Campos de Castilla, fins i tot es va obrir a Internet una nova pàgina per a parlar, exclusivament dels Machado: Revista Machadiana.

El mes de febrer de 2014, coincidint amb la data, es va fer un acte homenatge a l'Ateneo de Madrid, amb la participació de Leonor Machado, mare de Manuel i neboda carnal d'Antonio y Manuel Machado i d’experts en l’obra i d’altres personalitats conegudes, com per exemple l’actor José Sacristán o l’hispanista Ian Gipson.

Però uns mesos abans de que això passés, vaig pretendre entrevistar a Manuel Álvarez Machado per a la revista la Ventana de la Agencia, la revista interna de l’Agència Tributària i amb la que també hi col·laboro freqüentment. Abans d’enviar les preguntes de l’enquesta, em vaig recolzar en Jesús Garcia, ja que amb Manuel, pràcticament no hi havia mantingut mai cap tipus de relació, més enllà de tenir-lo com amic al Facebook.

Però Jesús em va donar males notícies. Manuel havia patit un infart de miocardi i estava convalescent. Afortunadament es va recuperar aviat i va poder assistir a l’homenatge que sé li va fer al seu avantpassat.

Vaig deixar passar el temps i a primers de setembre vaig insistir a Jesús sobre l’entrevista. Llavors va ser a ell a qui no li anava bé, ja que tot just aquell cap de setmana sé li casava una filla. Van passar dies i setmanes i no em donà cap senyal de vida, així que, com em vaig sentir frustrat, vaig deixar d’enviar escrits a Pulso Digital que, per cert, havia tornat a caure en un període de declivi.

Mentrestant, un dia vaig parlar amb Joana Serret, la bibliotecària d’Amposta a la que li vaig explicar (més o menys) el que acabo d’explicar-vos a vosaltres. Joana es va mostrar entusiasmada i em va dir que estaria bé retre un homenatge a Machado per als mesos d’octubre o novembre. També em va dir que comptava amb mi com un dels ponents de la vetllada. Li vaig dir que miraria de que pogués estar al menys Jesús (ja que l’assistència de Manuel era més improbable) i que, en tot cas, podria explicar el contingut de l’entrevista, ja que no conec (ni molt menys!) en profunditat l’obra dels Machado.

Joana va dir que m’avisaria amb suficient antelació, però passaven els mesos i no em deia res. I, finalment, no em va dir res.        

El cert és que davant d’aquella situació, no tenia cap ganes de participar en un acte on no sabria que dir, ja que no era qüestió de posar-me a estudiar als Machado per a fer una mena de conferència. Per tant, fins i tot em vaig alegrar de que es suspengués l’acte.

Ara bé, desconec el motiu pel qual es va suspendre, però no descarto que la Regidoria de Cultura decidís no fer-lo per evitar la meva presència. Digueu-me malpensat si voleu.  

Aquestes són les preguntes de l’entrevista que li havia de fer a Manuel Álvarez Machado.

ENTREVISTA A MANUEL ÁLVAREZ MACHADO 

Buenos días Manuel. Tú eres nieto de Francisco Machado,  hermano de Antonio Machado. Para empezar permíteme unas preguntas íntimas. 

P.- ¿Qué recuerdos tienes de tu abuelo? 
P.- ¿Qué te explicó tu abuelo de su hermano Antonio? 
P.- Una pregunta por encargo. Luís de Luis Otero, uno de los coordinadores de La Ventana de la Agencia me pidió que te preguntara sobre la influencia de Leonor, su esposa, en la literatura de Antonio Machado. 
P.- En el 2011 aparecieron una serie de documentos inéditos de los hermanos Antonio y Manuel Machado. ¿Cómo valoró la familia aquel hallazgo? 
P.- Entre los documentos sé encontró una obra de teatro escrita entre los dos. ¿Cómo fue la colaboración entre ellos dos? 
P.- ¿Sé ha interesado alguien para representar la obra de teatro? 
P.- 2014 será un año de celebraciones: hará 75 años que terminó la guerra Civil Española ¿Qué consecuencias tuvo para tu familia? 
P.- También se conmemorará el 75 aniversario de la muerte de Antonio Machado. Para ello habéis  creado una Revista monográfica en Internet Revista Machadiana, para recordar al poeta. Explícanos un poco qué contenidos tiene y que sorpresas nos tenéis reservadas.   
P.- Este verano me comentó tu amigo Jesús García Moreno que también habéis pensado en  organizar una serie de conferencias sobre tu tío-abuelo. ¿Existe un primer calendario o todavía es una idea incipiente? 
P.- En el Sur de Catalunya tenéis un asiduo grupo de lectores y algún colaborador de Pulso Digital, la revista que creasteis entre Jesús García, Ana González y tú mismo. ¿Habría alguna posibilidad de que se pudiera hacer allí alguna conferencia sobre Antonio Machado? 
P.- Hablando de Pulso Digital. ¿Qué balance nos haces desde su fundación? ¿Sé han cubierto las expectativas que había cuando se creó? 
P.- En pocas palabras. ¿Cómo definirías Pulso Digital? 
P.- ¿Qué le dirías al lector que está leyendo esta entrevista para animarlo a leer las dos publicaciones a las que nos hemos referido: Revista Machadiana y Pulso Digital? 

Muchas Gracias Manuel en nombre de todos los lectores de La Ventana de la Agencia por habernos dedicado un poco de tu tiempo. Ha sido un placer poder hablar contigo. 

XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA. DIADA EBRENCA (LA RÀPITA) FOTO DE GRUP JUNTAMENT AMB ELS XICS CALEROS

LES FOTOS DEL DIA. XIQÜELOS I XIQÜELES DEL DELTA PER LA RÀPITA