“PP, España en serio”. ¿Es que hasta ahora España estaba de broma, Sr Rajoy?

Los argumentos que utilizó Soraya para difundir las maravillas del 'paraíso popular' son sólo un ramillete de mentiras.

Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta durante casi cuatro años del Gobierno de España en serio, es probable que se haya orientado, ahora, entre emociones diversas y algunos que otros gozos, a desempeñar el papel de heredera. Sin complejos. Y todo ello trasladando a Rajoy esta conmovedora y hermosa petición: “Mariano, ruegan los nuestros que no les abandones en medio del hundimiento de tu querido Partido Popular".
Resulta desagradable  oír y ver a la vicepresidenta, siguiendo las directrices de su jefe y señor. Muchos de los argumentos que utiliza Soraya para difundir las maravillas del paraíso popular no son ciertos. Son sólo un ramillete  de  mentiras. Es una falsedad total reiterar hasta el hastío, que la espléndida política de Rajoy, dirigida a demostrar que él sí vencería a la crisis, se ha hecho realidad. Pero no ha sido así. Como es también falso que el PP sea ahora, como dice la vicepresidenta, el partido más honrado del mundo.

Es falso que el PP sea ahora, como dice la vicepresidenta, el partido más honrado del mundo

La trama Gürtel ha desaparecido, según Rajoy y Soraya. Y aquí no ha pasado casi nada. Es bochornoso observar en numerosas encuestas que la derecha popularpuede ser el partido ganador del domingo día 20 de diciembre. Y mientras tanto, Don Mariano a divertirse en su faceta de locutor de fútbol en la COPE.

Por si fuera poco, el eslogan electoral que el PP se ha sacado de la manga dice  así: “PP, España en serio”. ¿Es que hasta ahora España estaba de broma, Sr Rajoy?

Enric Sopena es director de ELPLURAL.COM

A LA DESESPERADA

No sé si sóc o no original amb el títol que he posat per a parlar sobre el debat que van protagonitzat ahir el president del govern Mariano Rajoy i el líder de l’oposició Pedro Sánchez. De fet ni tan sols sé si és el més apropiat a l’hora de qualificar-lo.

No el vaig seguir... Aquí algú pot arribar a pensar que com puc parlar d’un debat que no vaig veure... Bé, per això estan les televisions i els diaris, per a informar-te. Ara bé, s’ha d’anar en compte que llegeixes perquè n’hi ha alguns de molt partidistes que només miren cap a una direcció. Solen ser els mitjans informatius (diaris, ràdios i televisions) de la dreta. En canvi, per sort o per desgràcia (segons com es miri) n’hi ha alguns que es poden qualificar d’objectius. Són els que solem llegir o escoltar els que som d’esquerres. No tenim moltes més opcions.

Aquest matí en posar la televisió la primera imatge que he vist ha estat la d’un Rajoy molt empipat, com aquell perd els papers. He tingut que esperar a escoltar-ho per la ràdio per assabentar-me de que li havia dit Pedro Sánchez per a que es posés així:

-Vostè no és decent, Sr. Rajoy... Si ho fos ja faria dos anys que hauria dimitit...

-Fins aquí hem arribat. Vostè és un roí, un mesquí i un miserable... Jo sóc un polític honrat... No estic en política per a guanyar diners...

Llavors el candidat socialista li va replicar que ell si que no estava per a guanyar diners i que com a cap de l’oposició només cobrava 88.000€, mentre que quan Rajoy era el cap de l’oposició en guanyava més de 200.000... Opino que parlar de xifres com aquestes és faltar al respecte de molts espectadors de bona fe que tenen problemes per arribar a final de més amb els 400€ i escaig que cobren del subsidi de l’atur o els 600€ que cobra el iaio i dels que viuen tota la família... ¿Recordeu aquell anunci dels xiquets que li diuen a la iaia que s’assegui a menjar amb ells i la iaia els hi respon que no té gana? No és una exageració. Desgraciadament és una realitat a moltes cases.  

Al PP problemes com aquests sembla que li suen bastant... Si no surten als debats, millor, així fan com aquell que no se’n assabenta. Els socialistes són una mica més sensibles, però a l’hora de la veritat s’excusen en la conjuntura econòmica per a no crear una renda bàsica de reinserció o apujar el salari mínim.

I sobre Catalunya? Va tenir protagonisme el nostre país al debat? Tot i que Manuel Campo Vidal, el periodista moderador, va voler introduir el tema en diversos cops, però cada vegada que ho feia esquivaven el tema. Al final en van parlar, però només 5 minuts (segons la Cadena SER), com si fos un tema menor...

Potser va ser l’únic punt on van estar majoritàriament d’acord. Cap dels dos vols que Espanya es trenqui, cap dels dos vol fer un referèndum... Però mentre Sánchez vol reformar la Constitució per a buscar-li un nou encaix, Rajoy va dir que no era prioritari per al PP. Tampoc es van mostrar favorables a establir un concert econòmic per a Catalunya, a la vegada que tots dos coincideixen en mantenir els que tenen el País Basc i Navarra.

En altres temes importants com la sanitat també es van mostrar d’acord i aposten per una sanitat pública de gestió privada. Per tant més del mateix.

Tot i que per la tarda havia escoltat a la Sexta que es preveia un debat tranquil i sense sorpreses, a l’hora de la veritat no va ser així. Predient els contertulians del programa Más vale tarde que el debat estaria exempt d’agressivitat ja que a cap dels dos els interessava arribar a aquest extrem, ja que si el PP està fins el coll de corrupció, el PSOE tampoc pot presentar un expedient immaculat ja que també està afectat per casos tan sonats com el dels ERE’s d’Andalusia. Però com podeu veure tothom es pot equivocar i la van errar totalment. Pedro Sánchez havia de jugar fort per mirar de remuntar les enquestes, mentre a Rajoy ja li anava bé signar taules. De fet, tal i com diu avui Antón Losada al Periódico, el PP havia dissenyat la campanya per a que Rajoy arribés indemne a la darrera setmana. Finalment sembla que no va ser així ja que segons la majoria dels analistes polítics va sortir bastant tocat.  

El PP volia evitar que durant la campanya electoral es parles de corrupció. En tot cas passar-li de puntetes i afirmar que es tractava d’un tema del passat ja superat. Però al final no va ser així, ja que la setmana passada es va saber que l’exdiputat i ambaixador de la Índia Gustavo de Arístegui i el número 2 per Segòvia Gómez de la Serna  havien cobrat comissions il·legals. El primer va dimitir ràpidament, però el segon es nega a fer-ho, la qual cosa desacredita a Rajoy i el desautoritza per a ser president del Govern. Si Gómez de la Serna no dimiteix abans de diumenge, Rajoy hauria de meditar si és procedent continuar en política.  

Pel que fa a aportar idees noves de cara el futur, sembla que cap dels dos ho va fer. Potser per això el bipartidisme té els dies comptats.  

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 15-12-2015

Hi ha conductors que els importa poc deixar el cotxe sobre un pas de vianants, encara que hagi aparcament per la zona. 

ELS CARTELLS DE LES GENERALS: DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT

Acabaré amb els cartells de Democràcia i Llibertat que com sabeu, és la formació liderada per CDC. En aquest cas, a part de banderoles, han contractat cartelleres de les que hi ha, normalment, a les entrades de les ciutats, com per exemple la que hi ha a l carretera de Sant Jaume d’Amposta on apareix el rostre de Arturo Mas. També la que tinc al costat de casa on apareix Ferran Bel, l’alcalde de Tortosa i número ú per Tarragona. Aquesta cartellera ha estat ocupada successivament pel PSC a les municipals, el PP a les autonòmiques i ara per DiLl. Finalment també hi vaig poder veure mupis amb el rostre d'Annabel Marcos, la candidata ampostina al Senat. Es nota que de llarg és la formació que més diners té... Tan independentistes que són, no comprenc perquè es gasten tants euros per anar a Espanya! 

El color predominant és el blanc i cal dir que els candidats no han sortit gens afavorits a les fotos. Representen la culminació de la degradació de Convergència, vaig sentir dir... A part s’ha introduït un element nou: la signatura del candidat. Suposo que tindrà el seu significat, però personalment ho trobo un element superflu. Què vol dir què subscriuen el compromís? Recordo que fa anys Arturo Mas va acudir al notari per a que aixequés acta de que no pactaria amb el PP i ho va fer només va arribar al govern.  

Usen al menys dos lemes de campanya que es transformen: d’impossible a possible i de desigualtat a igualtat. Als cartells hi apareixen tatxats els prefixes que alteren el significat de les paraules.

La participació d’Arturo Mas (què evidentment no pren part de les eleccions) es deu al ganxo electoral que té entre els seus i, tal com em va dir un company, segurament perquè els votants relacionen la nova formació amb Convergència. La qual cosa no sé si és bona o dolenta, perquè tots sabem el llast que arrastra la formació abans nacionalista i ara reconvertida a l’independentisme més delirant.