PERU ERROTETA
Per què dolç? Per les tones de llaminadures que ofereixen els supermercats? Per les melodies (gairebé totes en anglès) que ens castiguen des de les emissores i els fils musicals? Pels somnis dels botiguers que es freguen les mans pensant en caixes registradores plenes? Per la dolça cursileria general (i interessada) que envolta la festa?
Des de fa molts segles, quan la posició del Sol en el cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste (solstici d'hivern), cosa que en l'hemisferi nord ocorre entre el 20 i el 23 de desembre, els europeus tiraven la casa per la finestra. Encara que quedava molt hivern per davant, els dies es començaven a allargar anunciant la primavera i això era motiu de gran alegria. Se celebrava, clar, amb alguna cosa que llavors escassejava: el menjar. Com més fosc, fred i hostil era l'entorn (països nòrdics) més llarga i generosa era la festa.
Sobre aquella capa pagana, comuna a tots els europeus, va instituir el cristianisme la gran festa del Nadal. Les celebracions comunitàries i els banquets van continuar, afegint-s’hi rituals com la missa del gall (acompanyada de dejunis i abstinències), llegendes com la dels Reis Mags i fins a al·legories de regust idòlatra com els pessebres. A l’Europa central i septentrional, avets, neu i Santa Claus van dibuixar l'efemèride.
Amb certa intimitat i el que es tenia a mà (coliflor, llombarda, pollastre…) es festejava el sopar del 24 i el 25 al migdia se celebrava un banquet de família, més abundant i festiu, que a Catalunya es reedita el dia de Sant Esteve (26 de desembre), amb un àpat en el qual no solen faltar la sopa de galets, els canelons i el capó farcit.
Així les coses, de la nit al dia, la tramoia religiosa va donar pas ala tercera versió del Nadal, l'actual, la del vedell d'or del consum. Com passa amb Halloween i altres neotradicions, els emigrants europeus van portar les festes de Nadal als Estats Units, allí es van reciclar i han retornat, amb estil propi. Coca Cola va transformar Santa Claus en un senyor gros, amb aspecte de bevedor i vestit de vermell (color corporatiu de la Coca Cola) i el pi es va instituir en l’altar dels regals, autèntics protagonistes del nou Nadal, del Nadal del Mercat.
Garlandes, ornaments de tota mena, branques d'avet (de plàstic)… conformen la nova estètica del Nadal, estrident, cursi i malenconiosa, que es correspon amb un bonisme subjacent difícil de suportar. I, en realitat, vendre i comprar, de manera exagerada, compulsiva, sense justificació. Tot (llums, nadales, aparadors, oportunitats…) està orientat a la mateixa fi: estimular les compres. Joguines per als nens, roba, productes alimentaris, begudes, perfums… Tot, absolutament tot, cap en la cistella de Nadal.
Com el senyor acomodat que dóna una almoina a la sortida de missa, el Nadal no seria tal sense l'afegit de la caritat. Posi un pobre a la seva taula i sinó, més utilitari, dipositi uns paquets d'arròs, sucre o llenties en les caixes del "Gran recapte", aquest supermercat de la caritat alimentària, que es vanagloria d'haver recol·lectat quatre milions de quilos en la seva última edició. Així, els pobres també poden participar de l'alegria del Nadal.
Segons dades del passat mes de juliol, un 21% dels catalans viuen sota el llindar de la pobresa. La principal privació material manifestada per la població catalana és la de no poder gaudir almenys d'una setmana de vacances a l'any. Aquesta privació afecta un 42,6% del total de població. La següent privació més freqüent, amb un 41,1%, és la de no poder fer front a despeses imprevistes, seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge.
Qualsevol que forma part d'aquesta ignominiosa estadística i moltíssims més que hi podrien ser, poden fer un volt per una cèntrica gran superfície i practicar l'obligada il·lusió de Nadal contemplant coses com:
· Espàrrecs, llauna 13-16 unitats, 54 euros
· Favetes en oli, 400 grams, 43 euros
· Carxofes capritx, 445 grams, 48 euros
· Pernil, 595 euros
· Vi Cheval blanc, 2.400 euros
· Vi Margaux Bordeus, 1.920 euros
· Vi Toro, 1.272 euros
· Llauna d'escopinyes, 100 grams, 33 euros
· Mel de Nova Zelanda, 250 grams, 49,90 euros
Per què dolç? Per les tones de llaminadures que ofereixen els supermercats? Per les melodies (gairebé totes en anglès) que ens castiguen des de les emissores i els fils musicals? Pels somnis dels botiguers que es freguen les mans pensant en caixes registradores plenes? Per la dolça cursileria general (i interessada) que envolta la festa?
Des de fa molts segles, quan la posició del Sol en el cel es troba a la major distància angular negativa de l'equador celeste (solstici d'hivern), cosa que en l'hemisferi nord ocorre entre el 20 i el 23 de desembre, els europeus tiraven la casa per la finestra. Encara que quedava molt hivern per davant, els dies es començaven a allargar anunciant la primavera i això era motiu de gran alegria. Se celebrava, clar, amb alguna cosa que llavors escassejava: el menjar. Com més fosc, fred i hostil era l'entorn (països nòrdics) més llarga i generosa era la festa.
Sobre aquella capa pagana, comuna a tots els europeus, va instituir el cristianisme la gran festa del Nadal. Les celebracions comunitàries i els banquets van continuar, afegint-s’hi rituals com la missa del gall (acompanyada de dejunis i abstinències), llegendes com la dels Reis Mags i fins a al·legories de regust idòlatra com els pessebres. A l’Europa central i septentrional, avets, neu i Santa Claus van dibuixar l'efemèride.
Amb certa intimitat i el que es tenia a mà (coliflor, llombarda, pollastre…) es festejava el sopar del 24 i el 25 al migdia se celebrava un banquet de família, més abundant i festiu, que a Catalunya es reedita el dia de Sant Esteve (26 de desembre), amb un àpat en el qual no solen faltar la sopa de galets, els canelons i el capó farcit.
Així les coses, de la nit al dia, la tramoia religiosa va donar pas ala tercera versió del Nadal, l'actual, la del vedell d'or del consum. Com passa amb Halloween i altres neotradicions, els emigrants europeus van portar les festes de Nadal als Estats Units, allí es van reciclar i han retornat, amb estil propi. Coca Cola va transformar Santa Claus en un senyor gros, amb aspecte de bevedor i vestit de vermell (color corporatiu de la Coca Cola) i el pi es va instituir en l’altar dels regals, autèntics protagonistes del nou Nadal, del Nadal del Mercat.
Garlandes, ornaments de tota mena, branques d'avet (de plàstic)… conformen la nova estètica del Nadal, estrident, cursi i malenconiosa, que es correspon amb un bonisme subjacent difícil de suportar. I, en realitat, vendre i comprar, de manera exagerada, compulsiva, sense justificació. Tot (llums, nadales, aparadors, oportunitats…) està orientat a la mateixa fi: estimular les compres. Joguines per als nens, roba, productes alimentaris, begudes, perfums… Tot, absolutament tot, cap en la cistella de Nadal.
Com el senyor acomodat que dóna una almoina a la sortida de missa, el Nadal no seria tal sense l'afegit de la caritat. Posi un pobre a la seva taula i sinó, més utilitari, dipositi uns paquets d'arròs, sucre o llenties en les caixes del "Gran recapte", aquest supermercat de la caritat alimentària, que es vanagloria d'haver recol·lectat quatre milions de quilos en la seva última edició. Així, els pobres també poden participar de l'alegria del Nadal.
Segons dades del passat mes de juliol, un 21% dels catalans viuen sota el llindar de la pobresa. La principal privació material manifestada per la població catalana és la de no poder gaudir almenys d'una setmana de vacances a l'any. Aquesta privació afecta un 42,6% del total de població. La següent privació més freqüent, amb un 41,1%, és la de no poder fer front a despeses imprevistes, seguida amb un 9,9% del retard en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge.
Qualsevol que forma part d'aquesta ignominiosa estadística i moltíssims més que hi podrien ser, poden fer un volt per una cèntrica gran superfície i practicar l'obligada il·lusió de Nadal contemplant coses com:
· Espàrrecs, llauna 13-16 unitats, 54 euros
· Favetes en oli, 400 grams, 43 euros
· Carxofes capritx, 445 grams, 48 euros
· Pernil, 595 euros
· Vi Cheval blanc, 2.400 euros
· Vi Margaux Bordeus, 1.920 euros
· Vi Toro, 1.272 euros
· Llauna d'escopinyes, 100 grams, 33 euros
· Mel de Nova Zelanda, 250 grams, 49,90 euros
