RIBADEO 2

Enterraments, 155 i estelades

XAVIER SARDÀ

Els sepelis tipus 9 del matí congreguen menys amistats. El cas és que, tal com estan les coses, també alla es parla del 'tema'

A l’enterrament de la mare d’un amic reneixen diferències i banderes. És dimecres a les dotze. Bona hora. Els sepelis tipus nou del matí congreguen menys amistats. El cas és que, tal com estan les coses, es parla del tema. M’uneixo a un subgrup de vuit (més o menys) coneguts. Em donen permís (sense noms, per descomptat) per esbossar aquesta mala crònica. 
    –Doncs es veu que el Jordi volia cobrir la caixa amb una estelada. Li hem dit que no, perquè les amigues de la iaia són més aviat de missa i de dretes. Potser els sabria greu... I la iaia no era del tot indepe.
    –Aquí davant, a la botiga de corones i rams, tenen banderes catalanes, estelades, del Barça i de l’Espanyol... i segur que, si la demanes, deuen tenir l’espanyola, encara que no l’exhibeixin gaire.
    –D’acord, però una cosa és que el mort ho demani, que dius «mira...», però posar banderes per posar-les no ho veig. No hi veig el què.
    –Doncs el meu pare va voler la del Barça com a coixí a la caixa. Doblegadeta i a sota el cap. Com són les coses, així ho va voler i així ho vam fer.
    –Al del bar Nenúfar li van posar l’estelada, però va dir que no la incineressin amb ell. La tenen allà posada al fons, al costat del billar.
    –Bé, Sardà, ¿i això com acabarà?
    –Doncs, que ens morirem tots.
    –No, seriosament, ¿com ho veus?
    –Doncs que pot anar a pitjor. Ningú baixa del burro. Tot això cansa una mica, la veritat. (Era dimecres).
    –¿Sabeu qui s’ha fet independentista dels del morro fort? El del quiosc.
    –¿El borni?
    –Sí, però és que resulta que ara només ven diaris d’aquí. No ven diaris de Madrid… És una passada. 
    –¿Ni El País?
    –Zero patatero. ¡És l’hòstia el tio! Molt tímid i això, però se li ha despertat la cosa aquesta del procés i no vegis, no hi ha qui li digui res. I com que a més li van tocar els cecs…
    Arriben dos operaris amb tres corones. Dos les entren en una sala i l’altra a la del costat. Com un repartiment honorífic. Fa a penes un dia, els difunts rebien el repartiment del sopar o de la morfina. Potser les dues coses. Ara són coronats.
    –A l’àvia [la difunta] se li va morir un fill d’una escarlatina i a un altre el va atropellar un tractor. Pensa que ha tingut set fills.
    –Al final ja no s’assentava de gaire. Fa poc la van trobar al bingo descalça, pobra.
    –Bé, Sardà, ¿què farem? Tu que estàs al cas. ¿Aplicaran el 155 o què?
     Estic mentalment en un altre lloc... ¿A quantes persones els hauran dit últimament que els queden pocs mesos de vida? ¿Com ressonen les paraules al cervell del sentenciat? ¿Se sent cada paraula o només les cinc primeres? Putos tanatoris i maleïda actualitat política.

VA PASSAR FA UNS QUANTS ANYS

Us en explico una de bona?

Devia de ser l’any 2010 o principis de, quan a Amposta encara semblava que lligàvem els gossos amb llonganisses...

Per a fer créixer la ciutat, CiU, s’havia inventat una gran zona comercial a tocar del cementiri. Futuro Ciudad Amposta, us en recordeu?

Bé, tot i que la zona encara existeix, el comerç allí es nul... I quan dic nul vull dir això, zero!  Crec que només hi queden un parell de bars...

Quan s’havia de construir es va fer un doble joc (com els espies dobles, igual) Per una part es va contactar amb diverses cadenes importants (només va acabar venint el Carrefour que va tancar al cap de pocs mesos) i per l’altra a petits comerciants d’Amposta i de la comarca (al menys me’n consta un de Santa Bàrbara)

I així, tots enganyats, ja que pensaven que es podria atreure una gran quantitat de clients, el mes de setembre de 2010 va obrir les portes, tot i que el Carrefour ho va fer uns mesos més tard.

Una de les empreses que en aquell moment va sonar que venia a instal·lar-se a Amposta va ser Decathlon. El cert és que la cadena de roba i material esportiu va acabar obrint una botiga a Tortosa, concretament a la carretera de l’Aldea, a la zona coneguda com els Portals de Tortosa.

Un dia, una amic (no desvetllaré la seva identitat, tot i que segurament no l'importaria gens ni mica que digués qui era) va anar-hi a comprar. A l’hora de pagar es va adreçar a la caixera amb més o menys aquestes paraules:

-No sabia que el terme d’Amposta fos tan gran?

Perplexa, la caixera li va dir:

-Això és Tortosa, senyor...

El meu amic, a qui no li falta gens de sarcasme, va continuar:

-Això vol dir que l’alcalde d’Amposta (evidentment Manolito Ferré) és un mentider? Ell va assegurar que el Decathlon vindria a Amposta.

Aquesta anècdota l’explico sovint com exemple de les falses promeses i projectes gegantins fracassats que hi van haver a Amposta durant moltes (massa!) legislatures.

Tenien el poble enganyat i el pitjor de tot és que encara hi ha gent que els continua fent costat.  

LA CIUTAT QUE VOLEM 22-10-2017

Des de fa uns dies l'Ajuntament ha col·locat uns cartells a la part interior dels contenidors de la brossa explicant que deixar les bosses fora pot sancionar-se fins a 300€. 
Des del meu punt de vista els cartells són poc visibles i, a part (ja ho veureu) seran poc efectius, tal com passa amb els que expliquen que les deixalles voluminoses s'han de portar a la deixalleria o bé poden passar per casa a recollir-les. 
  
De fet, a l'endemà mateix d'haver-los vist ja vaig veure bosses deixades al terra.