dimecres, 25 d’octubre del 2017
Sobre un possible assalt a TV-3
Ferran Monegal
Ens van explicar diumenge al TN vespre que més d'una quinzena de mitjans de comunicació internacionals s'havien personat a Sant Joan Despí per conèixer l'estat d'ànim dels treballadors de TV-3 davant l'amenaça d'intervenció per part del Govern espanyol. Càmeres i periodistes de la britànica BBC, la portuguesa RTP, la francesa France 3, l'alemanya ZDF i la italiana RAI, entre altres televisions, van estar analitzant la situació. Sense restar-li gravetat a l'amenaça, voldria dimensionar el possible atac. Un assalt a TV-3 per ordre governamental no només és intolerable, sinó que a més és una absoluta inutilitat. Li he dit aquest matí a Antonio García Ferreras, que m'ha preguntat pel tema a Al rojo vivo (La Sexta), que malgrat que el Govern del PP té experiència en intervencions -TVE la té intervinguda des de fa temps- això de TV-3 és diferent. No sé si l'operatiu que preparen serà una brigada de censors, i d'ideòlegs armats amb consignes, que aniran desallotjant el personal, començant pel director, Vicent Sanchis, i seguint amb tot l'staff d'informatius, els editors i presentadors dels TN, etcètera. Si és així, l'únic que aconseguiran és una repetició de l'animalada repressiva de l'1-O, un pla que, com a tàctica operativa, va ser una desastrosa vergonya, i els seus coordinadors i dissenyadors haurien d'haver sigut destituïts immediatament. L'assalt a TV-3, en cas que es materialitzi, serà a més retransmès en directe per tot el telehipòdrom mundial, tret que intentin intervenir també els enviats especials de les cadenes internacionals, amb la qual cosa el disbarat pot adquirir dimensions còsmiques.
Fa anys que adverteixo des d'aquí, amb una enorme tristesa, el camí d'agitprop que ha abraçat TV-3 en favor d'una particular idea política de Catalunya. Ha perdut la seva transversalitat. Ha deixat de ser la Televisió Nacional de tot Catalunya. I ha passat a ser una espècie d'agència de publicitat amb client únic. Unidireccional. Degut a les meves anàlisis soc considerat en aquesta cadena persona no grata. Però amb la mateixa fermesa que els retrec la deriva, els dono suport avui de forma incondicional. Aquesta amenaça que penja sobre ells és també un intent d'intimidació, de mordassa, contra la llibertat d'informació, i contra els drets dels ciutadans.
Ens van explicar diumenge al TN vespre que més d'una quinzena de mitjans de comunicació internacionals s'havien personat a Sant Joan Despí per conèixer l'estat d'ànim dels treballadors de TV-3 davant l'amenaça d'intervenció per part del Govern espanyol. Càmeres i periodistes de la britànica BBC, la portuguesa RTP, la francesa France 3, l'alemanya ZDF i la italiana RAI, entre altres televisions, van estar analitzant la situació. Sense restar-li gravetat a l'amenaça, voldria dimensionar el possible atac. Un assalt a TV-3 per ordre governamental no només és intolerable, sinó que a més és una absoluta inutilitat. Li he dit aquest matí a Antonio García Ferreras, que m'ha preguntat pel tema a Al rojo vivo (La Sexta), que malgrat que el Govern del PP té experiència en intervencions -TVE la té intervinguda des de fa temps- això de TV-3 és diferent. No sé si l'operatiu que preparen serà una brigada de censors, i d'ideòlegs armats amb consignes, que aniran desallotjant el personal, començant pel director, Vicent Sanchis, i seguint amb tot l'staff d'informatius, els editors i presentadors dels TN, etcètera. Si és així, l'únic que aconseguiran és una repetició de l'animalada repressiva de l'1-O, un pla que, com a tàctica operativa, va ser una desastrosa vergonya, i els seus coordinadors i dissenyadors haurien d'haver sigut destituïts immediatament. L'assalt a TV-3, en cas que es materialitzi, serà a més retransmès en directe per tot el telehipòdrom mundial, tret que intentin intervenir també els enviats especials de les cadenes internacionals, amb la qual cosa el disbarat pot adquirir dimensions còsmiques.
Fa anys que adverteixo des d'aquí, amb una enorme tristesa, el camí d'agitprop que ha abraçat TV-3 en favor d'una particular idea política de Catalunya. Ha perdut la seva transversalitat. Ha deixat de ser la Televisió Nacional de tot Catalunya. I ha passat a ser una espècie d'agència de publicitat amb client únic. Unidireccional. Degut a les meves anàlisis soc considerat en aquesta cadena persona no grata. Però amb la mateixa fermesa que els retrec la deriva, els dono suport avui de forma incondicional. Aquesta amenaça que penja sobre ells és també un intent d'intimidació, de mordassa, contra la llibertat d'informació, i contra els drets dels ciutadans.
dimarts, 24 d’octubre del 2017
¿EL CIENTO CINQUENTA Y CINCO...?
 |
| De Manel Fontdevila a Eldiario.es. |
-¡Por el culo te la hinco...!
Això és el que deu d’estar pensant Rajoy
respecte aquells que li han donat suport: el PSOE i C’s.
Quina vergonya! Però quina vergonya! I a sobre
des del PSOE tenen la barra de dir que és un 155 d’esquerres... I un be negre
amb potes rosses! S’ha d’estar molt tonto per a seguir el joc als del PP. O això o ser
un cec total políticament parlant.
Quan algú li fa el joc al PP sempre hi ha un
guanyador i un perdedor. El guanyador per suposat sempre serà el PP i el
perdedor, a aquell que la ciutadania mirant en ulls de ho veig i no m’ho crec,
en aquest cas el PSOE.
-Libranos
del PP y de Rajoy -li demanava cridant Iceta a Sánchez crec recordar que durant
la Festa de la Rosa de Gavà-.
Aquesta frase quedarà a la història com
aquella de Zapatero:
-Apoyaré
el Estatuto de Autonomia que salga del Parlamento de Catalunya... Sí, sí...
Amb l’ajuda inestimable de Mas van se els primers en trossejar-lo i el TC el va
acabar de rematar.
Mentre des del PSOE sé li deia a Puigdemont
que a les seves mans estava aturar el 155,
avui dos ministres del govern de Rajoy ja han dit que no, que ha de tornar a la democràcia, que convocant
unes eleccions autonòmiques no n’hi ha prou...
 |
| De Vergara a el Diario.es. |
Evidentment aquesta situació deixa a Pedro
Sánchez amb una posició molt difícil, tot i que des del PSOE s’insisteixi que hauria de ser així (hauria, condicional) Però la darrera paraula la té el Govern de
Madrid i evidentment faran el que els hi
roti (tal com es diu vulgarment)
Si ho recordeu, la passada primavera, quan se van
celebrar les primàries al PSOE, vaig fer fins i tot campanya a favor de Pedro
Sánchez i en contra de Susana Díaz a qui sé li veia un tarannà molt més
espanyolista. Deia de Sánchez que era la
darrera esperança blanca del socialisme espanyol... Actualment sembla allò de tanto monta monta tanto...
Actualment, després del seu comportament ja no
ho faria... M’ha defraudat, com també ha defraudat a molts militants del PSC
que pensaven que amb ell tornàvem a girar cap a l’esquerra. No va prometre gran
cosa, és veritat, però quan va parlar de l’Espanya plurinacional tothom vam
entendre una altra cosa...
Avui mateix m’han preguntat si encara era
socialista.
-Sí,
encara tinc el carnet, la qual cosa no vol dir que els voti...
LES FOTOS DEL DIA 24-10-2017
La família de les banderes creix. Fa unes setmanes un veí del carrer Fortuny mostrava amb banderes la seva... Imparcialitat? Segurament no és la millor paraula per a expresar-ho. Actualment (des de fa només uns dies) ha posat una segona bander espanyola.
M'explicava una veïna seva que mentre una part del veinat feien les cassolades, ell, el veí de les banderes posava nadales (villancicos)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)