LA MANCA DE COHERÈNCIA DE CIU

CiU fa responsable al ministre d’indústria del govern espanyol Joan Clos de l’apagada de Barcelona de principis de la setmana passada i en demana la dimissió. Un ministre que porta pocs mesos al govern en pot ser responsable, tal vegada d’una part, però, en tot cas també ho serien als anteriors ministres del departament, inclòs l’actual President de la Generalitat. Però també, perquè no, l’anterior govern de la Generalitat de CiU amb el suport del PP i les pròpies companyies elèctriques. En aquest cas cal qualificar la proposta de CiU d’oportunista.
Potser per salut democràtica, els polítics, deurien d’afrontar les situacions que els hi son desfavorables amb dimissions, perquè no? Però qui ho fa? Si donem un repàs a la curta història de la democràcia restablerta d’Espanya, no en trobarem molts... Em venen al cap Alfonso Guerra, pels negocis del seu germà Juan, Narcís Serra, per un escàndol al CSID, Manuel Pimentel, per discrepàncies amb el govern d’Aznar i Joan M. Cullell, per les fosques relacions d’un cunyat seu en trames immobiliàries. Però la llista hauria d’haver segut més llarga: El propi Aznar, per la guerra de l’Iraq, Artur Mas perquè una nit on Catalunya fa sofrir una gran nevada ell estava ballant a una discoteca. Felip Puig perquè quan a Comisión Nacional del Agua es tenir que votar al Plan Hidrológico Nacional, per evitar fer-ho es va absentar amb l’excusa d’estar indisposat. I, finalment, el president Pujol, també per la seva actuació al no oposar-se al transvasament de l’Ebre i estar al costar del seu poble quea se li va demanar!!
Així que abans de demanar alguna cosa cal una mica més de coherència: NO DEMANIS ALLÒ QUE TU NO ESTIGUIS DISPOSAT A FER!!

ELS PAÏSOS CATALANS

L’amic Josep Bayerri publicava avui a la contraportada del diari el Punt la seva opinió dels Països Catalans. Opinió que subscric amb la seva totalitat. És veritat què al País Valencià, com m’agrada dir o Comunitat Valenciana, com es diu oficialment, hi ha molta gent que estarien d’acord amb la idea d’uns Països Catalans units políticament parlant, però la gran majoria hi estaria en desacord. També la gent de la Franja, per molt que parlin el català amb petites variacions de com ho fem a l’Ebre, se senten aragonesos. Perquè ens capfiquem per reivindicar la seva unitat? Perquè si no ens agrada ser espanyols i, fins i tot es reivindica l’autodeterminació i la independència, volem incidir sobre altres territoris que si bé un dia van formar part de la Corona d’Aragó, ara no es senten catalans en la seva majoria? El que cal fer és una Catalunya forta i rica cultural i socialment parlant. Fer un país capdavanter a Europa! I qui se’ns vulgui unir que ho faci amb total llibertat, convençut del que fa!

TENIR UNS POSTRES DOLENTS

Un sopar amb un grapat d’amics amb els que et vas veient de tant en tant pot acabar amb uns postres que et facin venir mal de ventre. M’explicaré. Tot va anar bé. Els records ens portaven cap a la joventut, no sempre compartida. Les fotos ens evocaven una altra època un tant llunyana. De sobte un dels comensal va començar a parlar de la idea seva de poble. Sempre sense immigració. Què la immigració no es vol adaptar als nostres costums. Què no assimila la llengua. Què no participen a les festes majors. En una paraula: què no hi ha integració per part dels nou vinguts. Pareixia que defensava la puresa de la seva raça. Quan se li va dir que als anys 60 també vàrem tenir onades d’immigració, va exclamar: “Sí, però entre ells segueixen parlant castellà i voten al PP o al PSOE”. Aquesta mena de gent deuen desconèixer la història dels països, forjada sempre des del mestissatge. Sempre hi ha hagut onades de immigració. Unes bèl·liques, les altres pacífiques i la gent, ja sigui en segona o tercera generació s’han acabat mesclant. Al final una pregunta ens va venir al cap: “De tenir que ser ell l’immigrant... què faria?? Desgraciadament la pregunta ens quedarà sense resposta.

LES CRÍTIQUES DEL CAP DE L'OPOSICIÓ

Quan el líder del PP Mariano Rajoy critica els 3 governs que, segons ell, son responsables de la gran apagada de Barcelona (central, autonòmic i municipal) s’oblida de moltes coses. De la poca inversió que en infrastructures es van fer durant el 8 anys de mandat d’Aznar on ell hi va tenir diversos papers protagonistes. Del “poc catalana” que és Endesa, encara que actuï a Catalunya amb el cognom de Fecsa. Del poc responsable que va ser el govern d’Aznar en el darreres 4 anys quan ja no va comptar amb el suport de CiU: Pla hidrològic Nacional, guerra de l’Iraq. Tot plegat va acabar amb el gran atemptat de Madrid i amb les mentides que van acabar per fer-los perdre les generals del 2004 i que avui encara no han paït. Per molts anys, senyor Mariano que ens pugui criticar des de l’oposició!

ENDESA

L’elèctrica ENDESA va fer públic el seu benefici econòmic de l’any passat. Cal dir que no van estar massa encertats amb l’elecció de la data, tot just quan Barcelona estava parcialment a les fosques. He sabut per un treballador de la companyia que quan Gas Natural va presentar l’OPA i més tard ho van fer els de E-ON, els directius de la companyia van donar l’ordre de no pagar els proveïdors. D’aquesta manera “maquillarien” els resultats comptables i l’empresa donaria la sensació de ser més forta. Una vegada E-ON es va retirar van tornar a fer efectius els pagaments. És què no hi ningú que se'n adoni d'aquests paranys?

CAMINAR COM ELS CRANCS?

“L’amic” Rodríguez-Ibàrra, expresident d’Extremadura critica l’ajut que el govern de Rodríguez Zapatero ha donat recentment a tots els nadons nascuts dintre de la família tradicional, matrimonis dels mateix sexe, monoparentals o criatures adoptades per alguns dels anteriors. Cal recordar que aquest ajut de 2.500 euros encara se situa per baix del que es sol donar en altres paisos de la UE i també que la taxa de natalitat a Espanya és una de les més baixes. Penso que tot allò que ajudi a la familia a l’hora de procrear o adptar, benvingut sigui...
A Rodríguez-Ibarra li agrada nedar contracorrent massa sovint. Només li aprecio una qualitat: què és del Barça!!

SENTÈNCIA POLÈMICA

Si en un escrit meu fes menció a integristes o talibans, el lector, segurament, pensaria amb musulmans. Crec que també es podria qualificar així a membres de l’església catòlica o persones molt afins a la seva confessió religiosa que actuen de forma fanàtica. Em refereixo, per exemple, al jutge que va treure la custodia de les filles a una mare per que era lesbiana. Avui escoltava per la ràdio que, segurament, el veredicte és anticonstitucional. Segur que sí. Ah! I al jutge en qüestió li diuen Fernando Ferrín Calamita. L’acudit fàcil seria dir-li: CALAMITAT !

ENQUESTES TELEVISIVES

Als “Matins de TV3” avui formulaven una enquesta per als telespectadors que, al meu entendre, estava mal formulada o tenia trampa. Preguntaven sobre si ahir, en el cas de la gran apagada de Barcelona, les autoritats i els tècnics havien reaccionat malament. No em decantaré per cap d’ells, perquè a més a és no tinc la informació necessària, però crec que la pregunta caldria dividir-la en dos parts: una les autoritats i per l’altra els tècnics de les empreses subministradores. Segurament els resultats serien diferents. Ara, davant del dubte, la resposta sempre serà NO.
També penso que fer una pregunta així sense que s’hagi sabut l’origen de la gran apagada no son, sinó ganes de marejar la perdiu...

L'ACEBES I EL JUEVES

Si més no resulta paradoxal escoltar les declaracions del secretari general dels peperos l’Ángel Acebes tot veient com defensa la llibertat d’expressió. Ara troba que la revista el Jueves no s’hauria d’haver segrestat. Bé per l’Ángel! Tota una lliçó de coherència política!! Tinc que dir que jo tampoc no estic d’acord amb el seu segrest, però per motius molt diferents. I és que jo crec amb la llibertat d’expressió. El senyor Acebes no, per ell tot si val si d’atacar el govern socialista es tracta.