A la Revista Amposta d’aquest desembre s’entrevista a l’alcalde Adam Tomàs. Sobta una mica una de els seves respostes, però només una mica:
-Amb cinc mesos, el més important que hem fet és canviar les formes de fer i les actituds.
S’ha de seguir una mica la política per a veure que ha estat així, al menys pel que mi respecte. Com sabeu fa molt de temps que li vaig retirar la salutació a Manel Ferré i molt abans ja ho havia fet amb el seu predecessor Rojo y Gualdo. Com a ciutadà no podia tolerar les seves conductes arrogants i prepotents. El poble mereix respecte y els de CiU només respectaven els seus votants.
No obstant, he re reconèixer que a part d’això hi ha d’altres aspectes que han millorat força. Un dels exemples els vàrem tenir a festes majors quan es va contractar al grup Quico el Celio, el Noi i el Mut de Ferreries o a la cantautora Montse Castellà. També s’han vist altres detalls com fer gratuïta la fira.
Però els grans problemes d’Amposta encara no s’han resolt. No ho dic ara, ja fa anys que ho predico i també ho fèiem els socialistes quan ho portàvem als nostres programes: l’estat de la via pública. Sota aquest títol genèric, s’engloben dues grans àrees: el transit i la neteja.
Els que em sigui ja us en heu pogut adonar que cada dia publico una (o unes) foto denúncia sobre situacions incíviques que s’observen al dia a dia. Encara que no sempre, tinc crítiques de gent a qui no els hi semblen bé les meves denúncies... Sobre tot quan hi surten cotxes mal aparcats.
Però hi ha conductes que no surten a les fotos, com per exemple els avançaments improcedents, no fer stop quan cal fer-lo, no respectar un accés prohibit, l’excés de velocitat, parlar pel mòbil (o encara el que és pitjor enviar missatges) o qui són els que deixen tota mena de deixalles fora dels contenidors.
Sobre totes aquestes conductes penso que algú podria fer-ne un estudi sociològic per a extreure’n les motivacions que els porta a fer el que fan.
He arribat a la conclusió de que una gran majoria ho fan per comoditat, tan a l’hora d’aparcar com quan van a deixar les escombraries. La comoditat s’ha apoderat d’una bona part de la societat i no troben cap sentit de tenir que donar una volta i buscar aparcament i per tant van a buscar la solució fàcil: deixar el cotxe a qualsevol lloc on càpiga. És igual que pugui fer nosa a un altre cotxe, però sobre tot als vianants i més encara a aquells que tenen problemes de mobilitat.
Us explicaré una anècdota. L’altre dia a un grup de Facebook vaig enllaçar el post que havia publicat aquell dia al meu blog on sortia una foto d’una d’aquestes conductes incíviques: un cotxe bloquejava la punta d’una vorera. Hi va haver dos comentaris que anaven pel mateix camí: No hi ha cap senyal que ho prohibeixi... Els hi vaig d’haver de recordar (no sense ironia) que la circulació està regulada pels senyals, però també per les normes. Veritat que no hi ha cap senyal que digui que està prohibit circular (tret dels avançaments) pel carril de l’esquerra a una carretera de dos sentits? O molt més fàcil. Cert de que una persona sense carnet de conduir no pot circular en cotxe? I no hi ha cap senyal que ho recordi... Les normes de circulació, com els senyals, estan per a ser respectades, però sempre hi ha qui troba excuses per a saltar-s’ho a la torera... Fa temps, una dia vaig advertir a un conductor que no podia creuar per on ho estava fent (cruïlla avinguda de Catalunya amb el carrer Velázquez) La seva resposta va ser: Tu ets l’amo d’Amposta?
Més recentment, estava prop de l’illa de contenidors que més vegades surt a les meves fotos: la que hi ha al carrer Brasil, al costat de la planxisteria de Joan Gil. Vaig veure baixar una dona una mica més jove que jo amb una capsa de cartró a les mans. Vaig tenir curiositat per veure que feia i em vaig fer el ronso uns moments. No va tenir cap problema per deixar-ho al terra. No li vaig dir res, para què? No cal discutir amb gent així que mai acceptaran que el que estan fent està malament.
Realment penso que no són conscients de que els que estan fent és o una imprudència o un acte de incivisme. Solució només n’hi ha una: educació. Per això és tan important l’educació des de ben petits. Per part de les escoles, sí, però també per part dels pares que haurien de ser el model de seguir dels propis fills.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada