LA MARE DELS OUS

Paquets d'arròs Montsià el dia de la inauguració del Carrefour d'Amposta. 

De menut (i d’això ja fa molts anys) me van explicar que un pagès va posar una nota amagada entre les fulles d’una col. A la nota posava una cosa així: M’han comprat aquesta col per una pesseta, m’agradaria que me diguéreu quan heu pagat vosaltres. També hi havia un número de telèfon esperant resposta.

En aquell temps encara no hi havia grans supermercats, però els intermediaris ja tenien uns marges de benefici desorbitats. La primera vegada que vaig sentir parlar del Carrefour va ser l’any 1976 i era el de Barcelona, més ben dit, el del Prat de Llobregat, obert un parell d’anys abans.

Ha hagut de passar més de 40 anys per a que finalment l’administració, sembla, s’hagi plantejat controlar d’alguna manera els marges comercials que apliquen majoritàriament les grans superfícies i els intermediaris que encara hi queden.

Ampolles d'oli Grusco el dia de ció del Carrefour d'Amposta.

D’aquesta manera es vol aconseguir que el pagès (i per extensió el ramader) pugui viure de la terra sense perjudicar el consumidor. La tasca no és fàcil, però ningú ha dit que ho hauria de ser. Invertir l’actual situació seria la mare dels ous per afavorir l’economia del sector primari.

També és important reduir despeses en transport i de passada disminuir emissions de CO2 a l’atmosfera (ja que el transport de mercaderies es fa majoritàriament per carretera) i per aconseguir-ho res millor que comprar productes dels anomenats de Km 0 a les botigues del barri.  

Acabaré amb un acudit del malaguanyat i recordat Forges. Un dia anava un caminant pel carrer quan de sobte sé li va aparèixer un atracador: 

-Mans en l’aire, això és un atracament... 

-No facis bajanades ximplet que soc intermediari...

-Ui! Perdó mestre...