divendres, 24 de juny del 2022

AMPOSTA ESTRENA NOVA SENYALITZACIÓ PER A VIANANTS

Recordo que una de les primeres coses que em van ensenyar mons pares va ser una faula d’Isop (Esopo en castellà). La faula en qüestió explicava més o menys això. Una persona gran i sàvia estava seguda a la vora d’un camí sota l’ombra d’una olivera quan va passar per allí un foraster que, després de saludar-lo, li va preguntar (per exemple): -Em falta molt per arribar a La Galera? I aquella persona que simplement esperava no se sap ben bé què, li respongué: -Camini... El vianant visiblement contrariat insistí: Però... Em fa falta molt...? I el savi li tornà a respondre: -Camini... El vianant un tant molest va seguir el seu camí... Quan només havia recorregut uns metres el savi el cridà i el vianant desfent el camí que havia fet d’ençà de la trobada amb el savi, tot mostrat una actitud entre interrogativa i emprenyada, va preguntar: -I ara...? El savi, mirant-se’l li digué: -Si fa o no fa trigarà una mitja hora... El vianant sorprès tornà a preguntar: -I això, vostè, no m’ho podria haver dit abans...? La resposta del savi va ser contundent: -No! El foraster, incrèdul, no podia sortir de la seva sorpresa. Per què no...? I el savi li respongué: -Molt fàcil... Perquè no sabia a quina velocitat caminava!