(SUPOSAT) COMUNICAT DE PREMSA DE JUTS PER CATALUNYA

(Aquest comunicat m'ha arribat via Whatsapp i, per tant, no és fiable al 100 %, tot i que jo si que li dono credibilitat). En el període posterior a les eleccions al Parlament, Junts per Catalunya ha mantingut una actitud de respecte i no interferència en el debat intern d’ERC pel que fa a les negociacions per a un acord d’investidura, ni tampoc pel que fa a la crisi sorgida en conèixer-se la responsabilitat del partit en qüestionables campanyes de comunicació, de la qual el nostre partit ha estat una de les víctimes. La nostra responsabilitat com a primera força política catalana independentista és contribuir a canviar les dinàmiques que han dificultat les relacions i els acords. Avui s’ha fet públic el contingut del preacord a què ha arribat ERC per fer possible que el candidat del PSC Salvador Illa sigui president de la Generalitat amb els vots dels 20 diputats del grup parlamentari republicà. Resta pendent la validació per part de la seva militància i, per tant, no és un acord ferm. Atesa la importància i transcendència que té per al futur del nostre país i de les relacions en el conjunt de les forces independentistes, i des de l’absolut respecte a la decisió que prengui la militància en la consulta que s’ha posat en marxa, creiem necessari exposar els següents punts. Els objectius generals que es proposa assolir el preacord -finançament, reconeixement nacional- ja van ser fixats en la negociació per a la investidura de Pedro Sánchez, i el seu assoliment depenia de l’evolució de les negociacions bilaterals, el compliment de les quals determinava l’estabilitat del Govern espanyol. D’una negociació bilateral amb l’Estat aprofitant la força decisiva a Madrid es passaria ara a una negociació bilateral entre un govern espanyol presidit pel PSOE i un govern català presidit pel PSC i recolzat per ERC al Parlament. I serien ara Pedro Sánchez i Salvador Illa els encarregats de desplegar els acords en àmbits, com el finançament, la llengua catalana o el reconeixement nacional, en els quals mantenen posicions idèntiques i allunyades de les reclamacions històriques del catalanisme independentista. El preacord assumeix a la pràctica el marc polític que el PSC ha intentat fixar des de l’inici del procés d’independència, segons el qual el que hi ha és un conflicte entre catalans i que cal resoldre a partir d’una taula catalana, anomenada ara Convenció, i reverteix els esforços iniciats fa menys d’un any per fixar el marc històric del conflicte i buscar-ne una resolució a partir d’assumir les seves raons profundes. Catalunya té dret a l’autodeterminació no com a resultat de cap consens sinó per la seva condició de nació. En tot cas, s’ha de negociar amb l’Estat la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, no el dret en si. El candidat socialista Salvador Illa ha estat sempre el més favorable a la repressió a l’independentisme, el menys compromès amb la llengua catalana i no ha expressat mai cap interès ni voluntat d’influir dins del seu partit per acabar amb l’insostenible maltractament econòmic i nacional per part de l’Estat. Mentre s’han anat coneixent les dades de l’espoli i del greuge permanent que representa l’incompliment de les inversions aprovades per Catalunya, el candidat a presidir la Generalitat de Catalunya amb els vots d’ERC calla i tanca files amb el govern del seu partit a Madrid. La decisió de fer Salvador Illa president de la Generalitat no es podrà revertir atesa l’aritmètica parlamentària. Sense la capacitat de moció de censura, tot queda fiat a la voluntarietat de compliment del PSC, que disposarà de quatre anys per aplicar la seva agenda de «girar full» i de desnacionalització de Catalunya. El preacord no proposa mesures immediates en els pressupostos generals de l’Estat per al 2025, que tinguin efectes directes per a Catalunya. Cap transferència pels diners deixats d’invertir ni cap compensació pels diners invertits de més a Madrid, que són condicions imprescindibles a complir abans de seure a negociar res. Per contra, s’auguren futures reformes legislatives incertes, sense consens i sense assegurar l’objectiu fonamental, sense el qual no es pot parlar de sobirania financera: que tots els diners de la recaptació dels impostos gestionats i administrats des de Catalunya es quedin a Catalunya, per després negociar quina és la quota a liquidar (el Concert econòmic, concepte que va ser emprat en la presentació pública del preacord però que no apareix en el document). Que l’Agència Tributària pugui recaptar i liquidar tots els impostos, però el Govern de Catalunya no tingui el poder sobre els diners recaptats, no és sobirania i no evita els incompliments de l’Estat en matèria d’inversions i, si fos el cas, en matèria d’ordinalitat. De fet, el principi d’ordinalitat hauria de venir garantit pel control dels diners que hauria de tenir la Generalitat i no com a resultat del repartiment que en fa l’Estat. Mentre el repartiment depengui de l’Estat a través del concepte «solidaritat territorial» en què la quota de la suposada solidaritat no sigui fixada per Catalunya, no tindrà mai la garantia de compliment de les inversions i d’un tracte just. Perquè no disposaríem de cap mecanisme per forçar l’Estat en cas d’incompliment (que és la pràctica habitual de cada any). El problema de la llengua catalana no és d’estructura administrativa; és d’aplicació de la legislació que la determina com a llengua vehicular i d’obligat compliment. És la seva minorització. És la falta de respecte als drets lingüístics dels catalanoparlants per part dels poders públics, especialment allà on governa el PSC i el PSOE. És de menysteniment històric i estructural per part dels poders de l’Estat. És l’incompliment de la immersió i la complicitat dels poders públics espanyols en la disminució pràctica de les hores de llengua catalana a les escoles i instituts. Per aconseguir en aquesta legislatura els guanys pels quals estem lluitant des de fa anys hem de bastir una estratègia comuna per esprémer tota la potencialitat de les negociacions amb els socialistes, a partir de la posició determinant a Madrid de què gaudim ara mateix. Junts per Catalunya reitera la seva proposta a ERC per parlar de tot, mirant al futur i refent confiances per poder defensar molt millor els interessos dels catalans del que pot assegurar un govern socialista a Barcelona, a Catalunya i a Madrid. En qualsevol cas, Junts per Catalunya està preparada per a qualsevol eventualitat, i treballarà amb tota la determinació perquè el nostre país tingui una força central independentista potent, majoritària, lliure de servituds i completament independent de la dinàmica de blocs ideològics que interessa a la política espanyola. En aquest sentit, redoblarem els esforços i els recursos per arribar al conjunt del país amb un missatge de confiança en les nostres capacitats com a nació, en la nostra determinació per ser un país lliure, una nació de ciutadans de primera que paguen i reben el que és just i on els seus drets fonamentals són respectats per tots els poders públics. Barcelona, 30 de juliol de 2024 Junts per Catalunya