Tot i que la majoria de contractes s’estipulen
per escrit i, sovint, davant d’un notari, d’altes poden ser verbals si hi ha
plena confiança entre les parts.
Totes les administracions (estatal, autonòmica,
local, etc.) i els seus administrats estan vinculats per tota una sèrie de
contractes tot i que, sovint, no ho pensem.
L’administració més propera al ciutadà és la
local. A les ciutats, però sobretot als pobles, solem conèixer a l’alcalde i
als regidors que formen l’equip de govern i els partits de l’oposició. D’aquí
que les relacions amb ells siguin més habituals i fins i tot freqüents.
L’administració local (que és de la que
parlaré), ens demana tota una sèrie de coses per a millorar el dia a dia de la
nostra ciutat. Però l’ajuntament, també ha de posar de la seva
part perquè les mesures siguin efectives. Si no és així, els
deures que tenim els ciutadans i que la majoria complim, serveixen per a ben
poca cosa.
Si la ciutadania no compleix el seu contracte,
l’administració, que té potestat sancionadora, pot aplicar les mesures
‘correctores’ que cregui pertinents en cada cas per a fer-li veure a
l’administrat que no ha actuat bé i, tal vegada escarmentar-lo perquè no
ho torni a fer.
¿Però que passa quan és l’administració la
que no compleix amb les seves obligacions?
En la majoria de vegades no passa absolutament res. El ciutadà no pot actuar
contra l’administració de la mateixa manera que actua aquesta quan ell és
l’infractor. L’única solució que té el ciutadà és la de queixar-se i, en
algunes ocasions i sempre que el procediment ho permeti, presentar recurs i
acudir als tribunals com a última opció. Normalment, aquests procediments es
dilaten en el temps i costen molts diners a la ciutadania.
¿Ho podem traslladar a Amposta? I tant! Podríem explicar moltes coses on
l’administració, a través dels seus mecanismes, hauria d’actuar d’una manera
molt més eficient per a millorar la qualitat de vida dels seus administrats,
però sovint no ho fa. Us en detallaré una de concreta per a donar veracitat al
que estic dient.
‘Gràcies’ a una veïna que es va queixar perquè li molestaven els
gossos, a les àrees d’esbarjo d’aquests (més conegudes com a pipí-cans),
es van posar uns cartells que, a part de l’horari i les normes que han de
seguir els propietaris, també diu el que ha de fer l’ajuntament. Literalment
diu el següent:
-Neteja
dos cops a la setmana.
-Reposició
de paviments anuals.
Amb els anys que porten funcionant les tres
àrees que tenim a Amposta (al parc dels Xiribecs, a la plaça de darrere del
col·legi Miquel Granell i al costat del cementiri) mai en la vida s’han netejat
ni encara menys s’ha canviat la terra. A la primavera, en aquelles zones que no
estan tan trepitjades, l’herba creix fins a arribar a una
altura considerable, la qual cosa dificulta molt trobar la deposició del gos si
decideix fer allí les seves necessitats fisiològiques.
L’única cosa que fan els operaris municipals (o
de l’empresa que, en aquest cas està contractada per l’Ajuntament) és buidar
les papereres on es tiren les bosses de les deposicions i, de tant en tant,
segar l’herba quan s’hauria d’arrancar per a retardar el creixement de nova.
Conclusió. Si un ajuntament, en aquest cas el
d’Amposta, no compleix les normes que estan escrites (i que es poden
constatar), ¿penseu que complirà amb les que no hi estan?
