Després, s’ha fet un petit recorregut per
alguns carrers del barri de la Vila per part d’alguns assistents a l’acte, com
per exemple els alumnes del Col·legi Públic Agustí Barbera. El recorregut
s’ha iniciat als voltants del pont i, han baixat per la rampa que es va
construir fa poc i que forma part de la via verda fins a la placeta de Santa
Susanna. Des d’allí, han enfilat pel carrer Victòria, voltant pel carrer de
Sant Joan, fins a arribar a la casa consistorial.
Una vegada a la plaça de l’Ajuntament, sé li ha lliurat la flama a l’alcalde Adam Tomàs, que l’ha passat als alumnes del col·legi de l’Àngel i després als del col·legi públic Agustí Barberà. Posteriorment, l’alcalde ha donat la benvinguda als portadors de la flama i ha adreçat unes paraules al públic assistent; més tard ha estat Matilde Font la que s’ha adreçat als assistents a l’acte per a explicar els motius del Correllengua agermanat. La cloenda l’ha fet Núria Pinyas, llicenciada en filologia catalana, i la primera bombera de les Terres de l’Ebre, llegint el manifest que s’havia fet per a l’acte d’avui.
Què és el Correllengua agermanat?
Res millor que anar a la seva web i
transcriure el que allí posa:
El Correllengua Agermanat és molt més que una
cursa, és una mobilització cultural, social i esportiva que uneix tots els
territoris de parla catalana. Aquesta iniciativa sense ànim de lucre, que pren
inspiració del primer Correllengua nascut a Mallorca l’any 1995, de la Korrika basca i de l’esperit de la
flama olímpica, es planteja com un recorregut conjunt i agermanador que abraça Catalunya Nord, Catalunya, País Valencià, Illes Balears i
l’Alguer.
La Flama, que
passa de mà en mà al llarg de cada tram, esdevé el fil conductor de tot el
projecte. Cada relleu simbolitza el compromís compartit de mantenir viva la
llengua i fer-la present a tots els àmbits de la vida quotidiana.
Tothom pot participar al Correllengua Agermanat, corrent, en bicicleta, animant al pas de la Flama o participant a les activitats de rebuda a cada poble o ciutat del recorregut. El que importa no és la velocitat, sinó la participació col·lectiva i la visibilització de la llengua catalana com a eina de cohesió social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada