GERMÀ BEL COORDINARÀ UN ESTUDI SOBRE EL FUTUR DE L'ECONOMIA DE L'EBRE

Un ebrenc de prestigi, Germà Bel i Queralt, “casero” afincat a Barcelona, però de trajectòria internacional, coordinarà un estudi sobre les perspectives econòmiques de les Terres de l’Ebre, encarregat per la Delegació del Govern de les Terres de l'Ebre.

Jo conec a Germà des de fa uns vint-i-cinc anys. Ell, llavors era militant de les Joventuts Socialistes de Catalunya, on va ocupar el càrrec de Secretari d’Organització en els temps que Xavier Soto (que en pau reposi) n’era el Secretari General.

A mi em cap el petit honor de ser la primera persona que el va proposar per anar a les llistes del Congrés dels Diputats. Era el 1986. En aquests moments “només” és catedràtic d’Economia de la Universitat de Catalunya. Però als seus quaranta quatre anys opino que encara li queda una llarga trajectòria política al seu davant. Sempre he opinat que arribarà a ministre. Encara que el temps, fins avui, no m'ha donat la raó!

DISSABTE 1 DE DESEMBRE: ASSEMBLEA DE LES PLATAFORMES DE LES TERRES DEL SUD DE CATALUNYA

Demà dissabte, 1 de desembre, a les 7 de la tarda, a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, assemblea de les plataformes de les Terres de l’Ebre que treballen per a conservar el que tenim i per a no patir més agressions al nostre territori: La Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Plataforma en defensa de les terres del Sénia, la Coordinadora anticementiri nuclear, Salvem la mar de l’Ebre i la Plataforma per la defensa de la Terra Alta.
També caldrà reivindicar el nostre "dret a decidir"!

JOAN ROSSELL I L'OPINIÓ SOBRE ELS FUNCIONARIS

Joan Rossell, president de l’associació d’empresaris catalans Foment del Treball ha fet avui unes declaracions no exemptes de polèmica i que de ben segur li seran contestades per unes quantes persones més, a part de jo mateix. Cal dir que he rebut un correu d’un company de treball on m’enviava la notícia amb un titular ben eloqüent: “Cree el ladrón que todos son de su condición”. Bé, no sé si és la definició més encertada, però comparteixo el fons del que intenta expressar. Jo en la meva vida he conegut empresaris mol inútils i que han deixat les seves empreses a mans de gerents i ells s’han dedicat a la bona vida i als plaers de la carn i d’altres que han dilapidat en un tres i no res els patrimonis heretats dels seus pares. Es clar que també he vist funcionaris incompetents i d’altres que no saps ben bé quina feina fan. Però per al funcionari hi ha una solució: l’expedient administratiu. En canvi l’empresari no té cap mecanisme regulador de la seva ineficàcia, sinó és la fallida de la seva empresa, encara que en alguns cops no sigui per això, sinó per moviments propis del mercat.

Una cosa si que proposo: la eliminació de tantes i tantes administracions i la concentració de serveis. La dispersió fa perdre eficàcia al sistema i temps a l’administrat. Una persona amb la qual comparteixo ben poques coses va dir que es tenia que crear l’administració única. Aquest va se Manuel Fraga Iribarne. Però molt em temo que als diferents governs no els acabi d’interessar la idea. Potser per això no es donen gents de manya per a canviar el sistema. Un sistema cada cop més modern (la informàtica d’avui en dia permet crear oficines virtuals), però de vegades viciat per unes velles estructures arcaiques i desfasades en el temps. Encara que això no vol dir que les administracions de nova creació, a l’hora de donar resposta al ciutadà, siguin molt més operatives que aquelles que porten molts anys d’existència. El pedigri també compta!

LA EDUCACIÓ ESPANYOLA

Avui una ebrenca surt a la portada del Periódico de Catalunya. Però, m’imagino, no deu de sentir-se orgullosa de fer-ho. Cal dia que no hi surt sola. Està acompanyada de 25 persones més i totes han estat o son ministres espanyols i consellers catalans d’educació. Entre ells en destacaré uns quants: l’ampostina Marta Cid que era a la que em referia, Federico Mayor Zaragoza, el que va presidir la UNESCO un grapat d’anys i que de descendeix d’una família tortosina. Joan Maria Pujals, de Visa-seca i que va sonar duran un temps com a possible successor de Pujol. Xavier Hernández, el convers, Mariano Rajoy, el que avui presideix el PP, Javier Solana, responsable d’exteriors de la UE, Alfredo Pérez Rubalcaba, el avui Ministre de l’Interior, Esperanza Aguirre, presidenta de los Madriles i un nom que sona amb força per succeir a Rajoy, Carme Laura Gil, una altra amb forts vincles amb les Terres de l’Ebre, concretament amb Benissanet, Pilar del Castillo, a la que cridaven els manifestants què era “filla del Caudillo”, Josep Bargalló, el que va ser Primer Conseller a l’època de Maragall i Ernest Maragall, el germaníssim. I així, fins a 26. Malgrat tots aquest il·lustres noms el que destaca són les dues enormes orelles de burro (no sé si català o no) i el titular: “Informe Pisa –El suspens a Espanya provoca el debat sobre la educació-“