L'OPINIÓ DE L'ESGLÉSIA

Quan tothom esperava que sortís algun representant de l’Església Catòlica espanyola per opinar sobre les declaracions fetes pel bisbe de Tenerife, surt el recentment anomenat cardenal de Barcelona i amb anterioritat bisbe de Tortosa Lluís Martínez Sistach a donar la seva opinió sobre els pastorets del programa televisiu Polònia. Segons les seves declaracions, el cardenal “deplora que TV3 no respecti els sentiments religiosos majoritaris”. D’acord que la religió catòlica és majoritària a Espanya, però quin percentatge de practicants té? Malament va l’Església si veu “ofensa” en una obra d’humor que se’n riu del nostre país caricaturitzant els principals polítics i defuig de donar la seva opinió sobre les greus declaracions fetes per monsenyor Bernardo Álvarez on, entre altres coses deia que: “hi ha menors que si et descuides et provoquen”, més pròpies d’un pederasta que d’un alt representat de la seva confessió.

LES PERVERSIONS DEL BISBE

El bisbe de Tenerife deu tenir una ment malaltissa quan compara certes perversions sexuals amb l’homosexualitat i diu que “de vegades els nens et provoquen si et descuides”. Potser el senyor Bernardo Álvarez Alonso, que així es diu el bisbe en qüestió, deu ser un reprimit a la vegada que un pervertit. L’Església ha donat cabuda molts capellans que s’emparaven amb el sacerdoci per amagar les seves desviacions sexuals i amb les “vocacions” trobaven la manera idònia de reprimir els seus actes. Però no sempre ho aconseguien. No fa gaire, l’Església dels Estats Units va tenir que demanar perdó públicament pels seus actes pederastes d’alguns dels seus membres.

Que quedi clar que no tots els capellans són uns pervertits, però de vegades si són culpables d’amagar o d’intentar amagar les veritables inclinacions i actes depravats dels seus companys.

El Vicari General de Tenerife ha sortit al pas de aquesta noticia que avui recullen la majoria dels diaris dient simplement que “s’ha tret de context”. És la vella fórmula de matar el missatger: “Tot l’enrenou no és més que un mal entès i la mala interpretació de les paraules del emissor”. Mai un reconeixement de culpabilitat. Mai una reprimenda pública. L’Església no té la culpa de res! La ciutadania no pensa igual. Potser els fanàtics integristes de l’entorn més proper són els únics que no creuran amb el que porta la premsa. Així, pensen, salvaran la seva ànima i aniran al Cel. Potser si...

ONZE ANYS DESPRÉS: FELIPE GONZÁLEZ ES VA DEIXAR GUANYAR

A la contraportada del Periódico d’avui s’hi pot llegir una entrevista a María Antonia Iglesias, la qui va ser durant els darrers anys de Felipe González la directora d’informatius de TVE. De la seva entrevista hi ha una cosa que destaca per sobre de totes les demés i, evidentment és el titular: “El 96, Felipe es va deixar guanyar”. La notícia és sorprenent però ella ho justifica dient que els darrers tres anys la pressió del PP (amb l’ajut, recordem-ho de la Izquierda Unida de Julio Anguita) era pràcticament insuportable i que la dreta volia arribar al poder a qualsevol preu. Diu que l’any 93 s’havia sortit a guanyar i es va guanyar i que el 96 només calia ficar-hi una mica més d’ímpetu per haver-ho aconseguit. Continua dient a l’entrevista que Felipe, més tard se’n va penedir.

Cal recordar també que les eleccions anticipades van poder ser possible per la manca de suport als pressupostos de 1996 per part dels qui havien estat els seus aliats: CiU. Una mena de partit nacionalista que fa política a Espanya i al que no l’importa donar suport ni a la dreta ni a l’esquerra per tal d’aconseguir els seus interessos. La qual cosa hauria de tenir molt present Rodríguez Zapatero a l’hora de configurar pactes post electorals, en l’hipotètic cas de que faci falta fer-ho.

COMPANYIES POC RECOMANABLES

Un encara està educat com es feia abans. Sóc, per exemple, el que cedeixo el pas quan entro i surto d’un lloc, tant a les dones com als homes. Una de les coses que em van ensenyar era d’allunyar-me de les males companyies.

Avui us tornaré a parlar de la manifestació de Barcelona de l'1 de desembre pel “dret a decidir”. I ho torno a fer perquè a caigut a les meves mans un exemplar de la Revista Amposta (òrgan oficial del govern de CiU de l’ajuntament) Aquesta revista si es caracteritza per alguna cosa és per “l’autobombo” que fa dels seus líders més mediàtics. Tornant a la revista, al darrer exemplar surt una foto de la manifestació on es pot veure a dos matrimonis. L’un el de l’actual alcalde i l’altre el de l’anterior. Que jo recordi, l’anterior ho va ser en l’època en que les Terres de l’Ebre van sofrir l’amenaça més gran que mai havien patit en tota la seva història d’ençà de la guerra civil espanyola i llavors no vaig veure ningú d’aquest quatre sortint al carrer a manifestar-se i algú d’ells, a sobre, es va permetre insultar als membres de la Plataforma i dedicar-los frases despectives.

Potser alguns dels manifestants del 22 de novembre, que també formaven part de la PDE, ho havien oblidat, però d’altres, entre els que em compto jo, no!

Així, si en el seu dia vaig dir que jo no aniria mai a una “mani” que congregués a Mas, Pujol, Duran i Lleida i la Núria Feliu, ara també he d’afegir a Roig i la seva dona!

Encara que he de reconèixer que si he compartit amb ell una “mani”: la que va fer-se pels atemptats de l’11 de març de 2003 a Madrid. Però era d’un caire totalment diferent i crec que devia de ser allí on vaig estar.