El món convergent qualifica de fracàs les negociacions sobre el traspàs de les rodalies de RENFE del govern central a la Generalitat de Catalunya. El motiu perquè la part negociadora del govern català no està d’acord amb les condicions exigides des de Madrid. Si el govern català hagués acceptat l’oferta tal i com es plantejava per l’equip de Elena Salgado, què haurien dit els convergents? Segurament què havia estat un mal acord, que sols era un acord de mínims, etc. etc. Vaja, més o menys el que li va passar a Arturo quan va anar a negociar les “rebaixes” de l’Estatut que havia estat aprovat pel Parlament da Catalunya amb Zapatero. Llavors el va haver de parèixer un gran acord! I per això van demanar el seu vot afirmatiu al referèndum. Algú dirà que els socialistes també el varem acceptar i votar. Anem a pams. Acceptar sí, hi havia un altra possibilitat després del que va fer CiU? Ara bé, a l’hora de votar-lo hi va haver una gran abstenció per part dels que es diuen o se senten socialistes. Després del recompte tothom hi estava d’acord. Si es va passar del quaranta per cent de participació va ser gràcies als votants de CiU i no dels de la resta de parits. Inclòs, com he dit, els del PSC.
Tornant a l’acord sobre rodalies, m’apareix perfecte que el PSC marqui diferències amb el PSOE i no només per motius electorals (que suposo que també) sinó per a aconseguir el traspàs en les millors condicions possibles.
CiU que vagi criticant des de la seva travessia del desert. Després de 23 anys de patir-la els socialistes ara és hora de governar bé. I demostrar-ho!
divendres, 11 de gener del 2008
EL MINISTERI DE LA FAMÍLIA. NOVA PROMESA ELECTORAL DE RAJOY
La darrera promesa electoral de Rajoy és la creació d’un ministeri específic sobre la família. El que falta veure és quines famílies tindran cabuda dintre d’aquest ministeri. La tradicional (i de las JONS) segur que sí. Faltaria més! I les de parelles del mateix sexe? Es veu que de moment el seu programa electoral no diu res si pensa derogar la llei o no, encara que el para del partit D. Manuel Fraga Irigarne, n’està d’acord! I les monoparentals? Em refereixo a les que formen normalment una mare soltera amb els seu fill o fills. Per l’Església estaria vivint en pecat, així que no ho sé, no...
De totes formes res de nou. El govern de Maragall va crear a Catalunya la Conselleria de Benestar i Família que ha la llarga s’obert a tots els ciutadans i ara se’n diu d’Acció Social i Ciutadania.
Així que, Sr. Rajoy, “menos lobos Caperucita” que avui en dia quasi està tot inventat!
De totes formes res de nou. El govern de Maragall va crear a Catalunya la Conselleria de Benestar i Família que ha la llarga s’obert a tots els ciutadans i ara se’n diu d’Acció Social i Ciutadania.
Així que, Sr. Rajoy, “menos lobos Caperucita” que avui en dia quasi està tot inventat!
L'HIMNE NACIONAL D'ESPANYA JA TÉ LLETRA! AL·LELUIA!
Es veu que un jurat de 6 persones més el tenor Plácido Domingo (després diu que ve Tormentoso Lunes...) eren els encarregat de triar la lletra del l’himne d’Espanya per encàrrec del Comitè Olímpic Espanyol. I l'autor de la lletra escollida un parat manxec. Avui es tenia que presentar en una roda de premsa, però vet aquí que un diari de la capital ja el portava en la seva edició d’avui. Es veu que el cabreig ha estat majúscul. No obstant, aquest himne (o millor dit, la lletra), en tot cas, l’hauria d’aprovar el Parlament Espanyol.
Recordo que quan era petit ens feien cantar allò de: “Arriba Espanya alzad los brazos hijos del pueblo español que empieza a resurgir. Gloria a la Patria...” Anys més tard em vaig assabentar que la lletra tampoc era oficial i que l’havia composat el poeta José María Pemán. El d’ara diu així: “Viva España cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria...” En fi, si una lletra era una “horterada”, l’actual ho segueix sent!
Suposo que la intenció del comitè Olímpic és que quan surtin els esportistes que competeixen sota la bandera bicolor (també dita estanquera!) quan surtin per la tele no se’ls vegi callats i cantin tots juts per a veure si s’animen i, sobre tot la selecció de futbol masculí és capaç d’arribar més enllà de quarts de final!
Recordo que quan era petit ens feien cantar allò de: “Arriba Espanya alzad los brazos hijos del pueblo español que empieza a resurgir. Gloria a la Patria...” Anys més tard em vaig assabentar que la lletra tampoc era oficial i que l’havia composat el poeta José María Pemán. El d’ara diu així: “Viva España cantemos todos juntos con distinta voz y un solo corazón. Ama a la Patria...” En fi, si una lletra era una “horterada”, l’actual ho segueix sent!
Suposo que la intenció del comitè Olímpic és que quan surtin els esportistes que competeixen sota la bandera bicolor (també dita estanquera!) quan surtin per la tele no se’ls vegi callats i cantin tots juts per a veure si s’animen i, sobre tot la selecció de futbol masculí és capaç d’arribar més enllà de quarts de final!
dijous, 10 de gener del 2008
LA MANI DE L'EBRENC "SOCARRAT" O FER EL PARIPÉ QUAN NO TOCA
Quan a la cadena SER he escoltat aquest matí que un grup d’entitats i associacions preparaven una manifestació m’he quedat un tant sorprès. Però la sorpresa ha estat més gran quan han parlat de “sentiment generalitzat”. Això inclou a molta gent, a quasi tots i, la veritat, ningú del meu entorn m’ha fet arribar aquest sentiment d’emprenyament. Més tard he llegit la notícia al diari el Periódico i, finalment, m’han passat per correu electrònic el text aparegut al diari el Punt.
Pel que jo entenc de política ebrenca i per la informació que he pogut recopilar, una cosa està clara: són agrupacions, associacions, sindicats i entitats dirigides per gent molt propers a la dreta (catalanista i anti-catalanista, com el cas del sindicat ASAJA) Grups de gent que “oficialment” es declaren odi mutu i “van al notari” perquè diuen que no volen pactar amb el altres, però a l’hora de protestar, deixen a part les discrepàncies polítiques amb una finalitat comuna: erosionar el govern català! Una mica com fan els bisbes amb el govern central. És una manifestació similar a la que va fer-se al desembre a Barcelona “Pel dret de decidir... sobre les infrastructures” Au, ves!, en versió Terres de l’Ebre.
Aquests sectors, alguns d’ells integrants de l’antic CEPIDE i que, curiosament, quan l’Ebre estava a punt de patir el disbarat mediambiental més gran de la seva història i, res comparable amb la situació actual, es van quedar ben tranquil•lets a casa i mirant-s’ho de lluny i a esperar veure-les venir!... i alguns d’ells cobrant!
De totes formes, entre els convocants actuals hi trobo a faltar “l’Associació de Palmeros” que solen acompanyar a alguns líders històrics de Convergència a les Terres de l’Ebre i, clarament als veritables partits ideòlegs de la manifestació: CiU i el PP. I perquè no dir-ho, també a ERC, igual com va fer a Barcelona. O és que aquí no toca perquè tenen el Delegat del Govern?
Ja ho diu el meu fill gran: “Si la dreta es manifesta, l’esquerra tindrà que buscar alternatives” Però per molt que vulguin usurpar els mètodes de protesta fins fa poc patrimoni de l’esquerra, mai ens podran superar ni en sentiment, ni en lemes ni, evidentment, en participació!
Pel que jo entenc de política ebrenca i per la informació que he pogut recopilar, una cosa està clara: són agrupacions, associacions, sindicats i entitats dirigides per gent molt propers a la dreta (catalanista i anti-catalanista, com el cas del sindicat ASAJA) Grups de gent que “oficialment” es declaren odi mutu i “van al notari” perquè diuen que no volen pactar amb el altres, però a l’hora de protestar, deixen a part les discrepàncies polítiques amb una finalitat comuna: erosionar el govern català! Una mica com fan els bisbes amb el govern central. És una manifestació similar a la que va fer-se al desembre a Barcelona “Pel dret de decidir... sobre les infrastructures” Au, ves!, en versió Terres de l’Ebre.
Aquests sectors, alguns d’ells integrants de l’antic CEPIDE i que, curiosament, quan l’Ebre estava a punt de patir el disbarat mediambiental més gran de la seva història i, res comparable amb la situació actual, es van quedar ben tranquil•lets a casa i mirant-s’ho de lluny i a esperar veure-les venir!... i alguns d’ells cobrant!
De totes formes, entre els convocants actuals hi trobo a faltar “l’Associació de Palmeros” que solen acompanyar a alguns líders històrics de Convergència a les Terres de l’Ebre i, clarament als veritables partits ideòlegs de la manifestació: CiU i el PP. I perquè no dir-ho, també a ERC, igual com va fer a Barcelona. O és que aquí no toca perquè tenen el Delegat del Govern?
Ja ho diu el meu fill gran: “Si la dreta es manifesta, l’esquerra tindrà que buscar alternatives” Però per molt que vulguin usurpar els mètodes de protesta fins fa poc patrimoni de l’esquerra, mai ens podran superar ni en sentiment, ni en lemes ni, evidentment, en participació!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)